L'Assemblea Nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va decidir, ahir a Girona, no presentar-se a les eleccions del Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya que es preveuen per al 2010 i centrar-se en el repte de les eleccions municipals del 2011.No em ve gens de gust de tornar a valorar els arguments a favor i en contra d'aquesta decisió: ho vaig fer fa mesos en aquest bloc i ho he anat fent en les reunions de la CUP i en mil converses sobrevingudes.
Amb tot sí que tinc ganes d'explicar un parell de bones sensacions que em va deixar l'assemblea d'ahir i cap de les dues no és pas que guanyés la opció que jo defensava.
És clar que estic content perquè s'hagi acordat no fer, encara, el salt a les eleccions autonòmiques però no és aquesta sensació millor que les dues que us explicaré.
La primera bona sensació és que amb l'excusa del debat de les autonòmiques s'ha anat consolidant un consens important a l'entorn de la ponència estratègica "La CUP l'alternativa necessària" aprovada a l'Assemblea Nacional de gener. Això vol dir que enmig d'aquest debat, totes les sensibilitats que hi ha dins la CUP s'han trobat fent bandera d'aquesta estratègia. És a dir, que en les qüestions estratègiques, que són les importants, hi ha un acord ferm.
L'altra bona sensació és que la divisió que es podria intuir d'uns resultats tan ajustats (161 a 148), són fruit de la discusió de l'oportunitat del moment. Vull dir que no es discutia si s'havia d'anar a les eleccions al parlament de la CAC o no: es discutia si ja estàvem a punt o encara no. Era per tant una discussió d'apreciacions intuïtives atès que tot plegat es basava en les expectatives polítiques subjectives que cadascú podia preveure.
El més important de l'assemblea de diumenge és la sensació de ferro que tots estem al mateix barco, que queda molt viatge i que avui mateix ens posem tots a remar.
Pot ser que hi hagi gent que se senti, ara, orfe de referent polític de cara a les eleccions autonòmiques de 2010 i que cregui que ens hauríem d'haver presentat. Coherents amb aquesta sensació, els animaria a participar del creixement de la CUP en els propers anys. Tot està per fer i tot és possible!
Amb tot sí que tinc ganes d'explicar un parell de bones sensacions que em va deixar l'assemblea d'ahir i cap de les dues no és pas que guanyés la opció que jo defensava.
És clar que estic content perquè s'hagi acordat no fer, encara, el salt a les eleccions autonòmiques però no és aquesta sensació millor que les dues que us explicaré.
La primera bona sensació és que amb l'excusa del debat de les autonòmiques s'ha anat consolidant un consens important a l'entorn de la ponència estratègica "La CUP l'alternativa necessària" aprovada a l'Assemblea Nacional de gener. Això vol dir que enmig d'aquest debat, totes les sensibilitats que hi ha dins la CUP s'han trobat fent bandera d'aquesta estratègia. És a dir, que en les qüestions estratègiques, que són les importants, hi ha un acord ferm.
L'altra bona sensació és que la divisió que es podria intuir d'uns resultats tan ajustats (161 a 148), són fruit de la discusió de l'oportunitat del moment. Vull dir que no es discutia si s'havia d'anar a les eleccions al parlament de la CAC o no: es discutia si ja estàvem a punt o encara no. Era per tant una discussió d'apreciacions intuïtives atès que tot plegat es basava en les expectatives polítiques subjectives que cadascú podia preveure.
El més important de l'assemblea de diumenge és la sensació de ferro que tots estem al mateix barco, que queda molt viatge i que avui mateix ens posem tots a remar.
Pot ser que hi hagi gent que se senti, ara, orfe de referent polític de cara a les eleccions autonòmiques de 2010 i que cregui que ens hauríem d'haver presentat. Coherents amb aquesta sensació, els animaria a participar del creixement de la CUP en els propers anys. Tot està per fer i tot és possible!
I encara et diré més: intentar organitzar un país o qualsevol cosa tan sols amb el cor no és viable dins la meva imaginació. El sentiment unirà persones i objectius, però acostumen a ser tan poc expressables que són sovint font de malentesos.
Per altra banda, si l'objectiu és anar aconseguint cada vegada més responsabilitats en el funcionament del país, caldrà tenir molt clars els criteris, i el que es desprèn del resultat de les votacions (almenys la sensació que m'enduc jo) no és justament això.
Petonets!
Tant els argument a favor com en contra es basaven en raons intuïtives i no en proves fefaents. Per això reclamava abans de fer el pas alguns elements sòlids per poder sospesar alguna cosa tangible. En demanava almenys tres: un estudi estadístic rigorós de les possibilitats d'obtenir diputats, una definició consensuada del model de societat que proposa l'Esquerra Independentista (és a dir un model de victòria) i el pla d'acció dels hipotètics diputats per als quatre anys de legislatura. Si hagués tingut aquests elements potser el resultat de la meva reflexió (i de la d'altra gent) hauria estat diferent. Però em trobava sospesant només aire. Hauria preferit pesar sòlids però no ha estat possible.
Però d'altra banda, acostumo a desconfiar de l'encert d'aquells que només posen sòlids a la balança. Mala política és la que es fa només amb l'ajuda de sondejos d'opinió: sovint duu a la renúncia dels somnis, allò que -recorde'm-ho- ens va posar en camí!
Una abraçada!
Millor tindre 100 regidors amb una base forta, que 300 sense base.
La CUP en necessitem més com ell, de veritat.
Cal enlairar els bons i enfonsar la demagògia barata. Entre tots. Tinc claríssim que les meves diferències amb l'Abel o en Titot, per exemple, són exclusivament tàctiques i això em fa està la mar de tranquil.
Salut
O sigui que hem d'anar-hi fent, però.. anar-hi...
Com diu el Titot, hem començar a desplegar la ponència estratègica arreu del país, assolir més implantanció al terrirori i consolidar les CUP existents. Ara en aquests moments són les úniques eines que tenim per enfrontar-nos a l'autonomisme.
Beni
més enllà de si estic d'acord o no amb el teu comentari, crec que
entrava en espais que, en tot cas, només interessen en clau interna i no
crec que s'hagin de debatre públicament.
Imagino que seria discutible què és allò que és bo explicar i què forma part del funcionament intern que la gent no n'ha de fotre res i jo ho he valorat així i el retiro. No t'ho prenguis malament. Una abraçada!
Salut i correfoc.
Però noi, caldrà augmentar una mica la implantació de la nostra organització oi, abans de tirar-nos a la piscina parlamentària?
Au, salut i endavant, que la lluita és l'únic camí, i no ho deixarà de ser ni amb 28 diputats. Sinó, pregunta-ho als independentistes honestos d'ERC, si serveix de gaire tenir molts diputats per sí sols.
Doncs com que de moment no els tindrem - i tampoc no els tindríem si ens hi presentéssim - doncs seguirem fent el que fem els darrers anys, però a molts més llocs de TOTA la geografia catalana.
I tu i jo, junts lluitant al carrer i a tot arreu, amb tantes i tantes altres.
Salut!
En poc temps s'escenificarà una nova divisió a l'EI i el projecte de la CUP se n'anirà a n'orris. El que ha costat tant de construïr ja està mort, no val la pena continuar amb aquesta història, reconeixem-ho, la CUP ja té els dies contats, és molt trist però és la realitat, hem tornat a destruïr un projecte que semblava unitàri.
Veig que a tu també t'agrada aquest joc. És divertit, però no cola. Afortunadament les diferències (que n'hi ha, perquè tothom hi té veu) són compatibles amb el treball conjunt i amb el creixement que seguim tenint.
Lamento decebre't però la realitat no concorda amb els desitjos que fent-te passar per un cupaire, suggeries.
Totna a casa i deidica't a construir coses. I no facis més el corb que a casa nostra no hi ha cadàvers per menjar.