Aquesta és una setmana important. Falten cinc dies per a la concentració a l'Arc del Triomf i la plantada al Parlament de Catalunya convocats per Acte de Sobirania. Tothom s'està movent i preparant, avisant contactes i enllestint coses. El rebuig a la ILP ha provocat una reacció de protesta que reforça enormement aquesta convocatòria. El meu primer i principal desig de la setmana, doncs, és que ens hi trobem tots i totes sense excepció. Preneu-vos-ho, si voleu, com una petita inversió de futur. Dediqueu-hi un petit esforç si no sou de manifestacions, perquè sereu ben recompensats en un futur no gaire llunyà amb més qualitat de vida.
Després que ahir la CUP decidís no presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el segon desig és que els votants d'aquesta formació trobin una altra manera de ser-hi presents, ni que sigui cedint una mica al mal menor, perquè altrament qui es beneficiarà de la seva abstenció és qui té un gran interès a portar el debat polític cap a àmbits en què la CUP ho tindria més difícil encara. Cap independentista no s'hauria d'abstenir a les properes eleccions. Si aconseguim mobilitzar els nostres per qualsevol de les opcions que tenen, PSOE-C i PP recularan per efecte de la redistribució d'escons.
I el tercer i darrer desig és que els companys de Reagrupament facin un esforç per canviar de formes, d'actituds i del que sigui, perquè altrament tampoc no aconseguiran entrar al Parlament. Ho dic arran de comentaris que he llegit en aquest bloc mateix o en d'altres. N'hi ha que donen per suposat que l'absència de les CUP beneficia directament Reagrupament. No dic que no sigui possible, però dubto que sigui tan immediat com això. Donar-ho per fet és ignorar que el perfil de cupaire i el de reagrupat no són ben bé el mateix. Per tant, pot quedar una mica prepotent.
Els exemples d'aquest bloc a què em refereixo són comentaris a l'apunt d'ahir en què s'afirma que jo odio Reagrupament. O els nervis estan a flor de pell o hi ha persones hipersensibles o d'altres amb ganes de rendibilitzar hipotètics rols de víctimes, perquè crec que en cap moment he traspuat odi. No es poden confondre les coses d'aquesta manera tan barroera. A la vista d'alguns comentaris, sembla que tot independentista ha de fer-se, per força i a l'acte, de Reagrupament. I veig uns indicis d'intolerància que personalment em puc tirar a l'esquena, però que, en termes de comunicació política, i si no es fa un esforç perquè això canviï, perjudicarà aquesta moguda, que d'altra banda pot donar fruits interessants.
Abans no m'ho digui algú altre, ja avanço que no atribueixo a Reagrupament comentaris com el d'un tal (sí, encara!) Andreu ("vols dir que no vas d'il·luminat tú?"), però si escric això és perquè he trobat aquest mateix to en molts altres comentaris de reagrupats declarats. Molta sort per a tothom i ens trobem per a la declaració unilateral. Mentrestant, calma i respecte.
I el tercer i darrer desig és que els companys de Reagrupament facin un esforç per canviar de formes, d'actituds i del que sigui, perquè altrament tampoc no aconseguiran entrar al Parlament. Ho dic arran de comentaris que he llegit en aquest bloc mateix o en d'altres. N'hi ha que donen per suposat que l'absència de les CUP beneficia directament Reagrupament. No dic que no sigui possible, però dubto que sigui tan immediat com això. Donar-ho per fet és ignorar que el perfil de cupaire i el de reagrupat no són ben bé el mateix. Per tant, pot quedar una mica prepotent.
Els exemples d'aquest bloc a què em refereixo són comentaris a l'apunt d'ahir en què s'afirma que jo odio Reagrupament. O els nervis estan a flor de pell o hi ha persones hipersensibles o d'altres amb ganes de rendibilitzar hipotètics rols de víctimes, perquè crec que en cap moment he traspuat odi. No es poden confondre les coses d'aquesta manera tan barroera. A la vista d'alguns comentaris, sembla que tot independentista ha de fer-se, per força i a l'acte, de Reagrupament. I veig uns indicis d'intolerància que personalment em puc tirar a l'esquena, però que, en termes de comunicació política, i si no es fa un esforç perquè això canviï, perjudicarà aquesta moguda, que d'altra banda pot donar fruits interessants.
Abans no m'ho digui algú altre, ja avanço que no atribueixo a Reagrupament comentaris com el d'un tal (sí, encara!) Andreu ("vols dir que no vas d'il·luminat tú?"), però si escric això és perquè he trobat aquest mateix to en molts altres comentaris de reagrupats declarats. Molta sort per a tothom i ens trobem per a la declaració unilateral. Mentrestant, calma i respecte.
Així, gràcies per l'apunt, que m'ha permès concentrar-me en altres coses. I pels desigs, gràcies també.
:-)
Per sort no hem d'afrontar una Cup en escissió, perquè han guanyat els que eren aprtidaris de no presaentar-se. Veuríem què hauria passat si els vencedros democràtics fossin els del sí a presentar-se. Aleshores hauríem comprovat la qualitat democràtica del grup en qüestió.
Gràcies per tot. Només comentar-te que no cal que t'hi facis mala sang amb tot plegat. Per ells faran, que sembla que tinguin un exèrcit de pululadors cibernètics.
No és així com es fa política i si en Carretero, el seu únic gurú, no els diu que parin malament aniran els que encara confien en aquest moviment messiàtic per aconseguir alguna cosa.
Repeteixo: gràcies per tot, i em sap greu no haver-hi arribat.
Pere.
En Xavier Mir es un messies tambe?
O un apostol? (Crònica de la creació d'un estat propi) :D
En, fi jo continu sense entendre la tirria que teniu a Reagrupament. (odi no pas) Es el unic partit que dona suport a l'acte de sobirania.... no se que votareu les seguents eleccions. Podrieu muntar una llista transversal independentista que uniriem a la llista transversal independentista de reagrupament que uniriem a...
De veritat, fem una mica de pena. Els pocs independentistes estan barallantse en partidismes esterils quan lo que hauriem de fer es recollir diners per fer campanyes agresives a radio premsa tv i internet.
Perque no disenyem una campanya de propaganda? Pengem als detalls a una web i direm que la farem quan s'hagin recollit els diners. Posant un comptador, a molta gent li agradaria participar amb uns pocs euros per veure despres lanunci a la tele o premsa.
Albert
PD: perdoneu que esta escrit a corra cuita.
Això es ben bé un diàleg de sords. No escoltem, no volem entendre els missatges que independentistes com nosaltres ens envien i que volen compartir a fi de bé per a la relfexió interna. En comptes d'això, titllar-los d'intolerants i d'utilizar males formes....
Però mireu, us agradi o no, a les properes eleccions si voleu votar un partit del país les opcions seràn: O CiU o ERC o ICV o Reagrupament.....Ja sé que cap la possibiltat de la pressència d'algún partit més...però aposto que no n'hi haurà cap més...CiU i IU no són independentistes i ERC l'ha deixat de banda. Així que, vosaltres mateixos.
I una altre cosa: Això del gurú Carretero és una pixada fora de test. Igual tú si que segueixes vés a saber aquí....Carretero no és ni millor ni pitjor que ningú però s'està formant un projecte independentista molt potent i ell és un més entre d'altres. I a dia d'avui, us agradi o no, Reagrupament és l'unica alternativa als partits autonomistes. Un projecte independentista transversal on i cap tothom. No hi ha excusa. Tot i així, si alguns setciències de la xarxa insistiu en marcar distàncies perque no hi teniu el protagonisme i el vostre ego no queda satisfet....naturalment teniu tot el dret del món en formar grupets i corrents d'opinió i tot el que volgueu.... però la independencia amb tanta fragmentacío i tanta ànsia per destacar no l'aconsseguirem ni l'any 3000.
Res de nou que els que tenim una certa edat no haguem vist durant els ùltims 30 anys. Res de nou.
I és que aquests grupuscles son tant atractius per omplir vanitats i fer el trepa o el friki.
Tota la vida veient el mateix lamentable espectacle, ara a Estat Catalá, ara a N.E., ara al M.D.T. ara a E.P.O.C.A. ara al PSAN, ahir a ERC i avui a Reagrupament...sempre el mateix...i sempre el mateix resultat: zero patatero. Ni cinc de calaix per la Nació Catalana. Ja fa temps que descomfio, però la ùltima ensulsiada, la d'ERC, aquesta ja ha sigut la definitiva. Mai més!.
Un afegitó. Si et refereixes a la meva defensa de Reagrupament et diré que, simplement, exposo una evidència i és que, a dia d'avui, és l'unica alternativa al autonomisme. Es cert, que hi ha el risc que Reagrupament també acabi malament com ha passat amb altres grups. I tant que és possible !!! I més si tenim en compte la història del nostre país. Però ho hem d'intentar. El país ho necessita.
I deixa´m dir-te quelcom: Jo també tinc una edat i he vist de tot i entenc que estiguis decebut. Normal. Però no hem arrivat fins aqui per abandonar ara....Hem de continuar intentant-t´ho. No et sembla ?