El món del llibre te un avantatge front el món de la música pel que fa a la revolució digital, que s’hi pot emmirallar per veure els errors que no ha de cometre i no passar-ho tant malament com el món de la indústria musical els darrers anys. I clarament l’error principal que van cometre les multinacionals que es dedicaven a vendre cd’s va ser no veure l’immens repte i la grandíssima oportunitat que significava la digitalització des del primer dia, i encara pitjor, intentar frenar-la. Aquesta actitud no només no va aturar res sinó que va impulsar la pirateria de forma fulminant perquè el riu anava amb massa aigua, la idea era massa bona, com per aturar-la amb les mans o amb sacs de sorra, la digitalització va avançar informalment amb la pirateria, i va acabar amb moltes empreses del món de la música. I això passarà en el món del llibre sinó aprenem la lliçó,
Els grans del sector del llibre diuen que això del llibre digital va per llarg, Jesús Badenes a Libertad Digitaldiu que trigarà 20 anys (algú se’n recorda de com estàvem fa 20 anys?). Segur? Recordo un alt directiu de Sony fa 8 anys amb arguments idèntics...
Perquè estic tan convençut: Tenim l’ipod del món del llibre? Si. L’e-book ja es clarament superior al llibre de paper a l’hora de llegir no-ficció i ficció, els llibres infantils i il·lustrats son una altra cosa. És molt més còmode portar 10 llibres en un e-book que 10 llibres en una maleta per vacances, te una qualitat de lectura a la llum del dia quasi homologable a la del libre de paper, permet reduir el preu de venda al públic, igual que els cd’s, a la meitat.. Existeix un model de negoci que permeti impulsar clarament el llibre digital? I tant. La desaparició d’una part molt important del cost de distribució (més del 50% del cost que ara aguanta un llibre) i la desaparició de les devolucions, una rèmora pel món del llibre alliberen recursos suficients com per què aquest negoci pugui desenvolupar-se molt ràpidament. I llavors si està tan clar, quin és el problema? Hi ha una part del sector del llibre que ho vol impulsar ràpid i hi ha una part, alguns dels gegants del sector, que s’hi oposen per l’aversió als canvis, per què l’actual situació els està donant molts i molts diners (els llibres digitals acabaran valent la meitat) i pels interessos que tenen en el sector de la distribució. I si els gegants continuen oposant-s’hi que pot passar? Dues coses, una de més difícil i una de més fàcil. La difícil, que la realitat els atropelli, que els autors vegin que hi ha una maniobra que va contra els seus interessos, les grans víctimes de la pirateria son els autors, i apostin pel llibre digital sense comptar amb els grans del paper. I la fàcil, la que va passar en el món de la música, que el riu no es pari encara que sigui informalitzant-se, envaint els camps i, per tant, que s’impulsi la pirateria fins que la crua realitat faci que el llibre digital existeixi amb normalitat. I això darrer és molt perillós pel sector del llibre. Especialment pel català que s’aguanta pels péls i no suportaria que el riu es desbordi.
La nostra opció, la de Cultura03, està clara, obrir les finestres a la realitat i impulsar, en primera persona, la transformació digital que arribarà, diguin el que diguin, molt abans de vint anys.
I mentrestant, José Manuel Lara deia a La Vanguardia divendres que li preocupa molt la pirateria. Me n’alegro.
Aquest bloc va néixer el juliol de 2006 per compartir de forma
intermitent i informal com evolucionava el projecte de grup cooperatiu al
voltant de la indústria cultural que impulso amb altres amics, Cultura03.
El 8 de juny de 2007 vaig deixar el bloc i em vaig comprometre a continuar
al cap de dos anys per veure, de forma esportiva i sabent els riscos de fer
evidents els errors, i els encerts, com havien evolucionat les coses en el
nostre projecte, en la indústria cultural local i en la indústria cultural
global amb la perspectiva del temps.
Complint aquest compromís, Núvol Vermell torna a posar-se en marxa durant
un any, les regles del joc son les mateixes:
Intentaré escriure cada dia de dilluns a divendres sobre el projecte de
Cultura03 i sobre la indústria cultural i de la comunicació catalana i i del
món. Res més.
Donaré detalls sobre persones i reunions , fracassos i èxits, idees
pròpies i alienes... amb la única intenció de compartir la il·lusió per
aquest projecte empresarial.
Respectaré, és clar, la confidencialitat que exigeix la confiança de
tanta gent i l’elemental prudència sobre els projectes en curs que encara
no estan consolidats.
Finalment, no criticaré a ningú. Ni als polítics, ni a la competència
i menys als de casa. Només bones idees, dades, coses que passen amb l’únic
objectiu de construir, de compartir, de créixer.
I n’hi afegeixo una de nova:
Si que accepto comentaris però caldrà fer-los en el meu facebook,
de la mateixa manera que vull fer aquest bloc amb alegria, no em ve de gust
que em flagel·lin anònims impertinents.
