Moisesqb |
diumenge, 21 de juny de 2009 | 08:28h
Jo sempre parlo "més o menys". Així que deu fer dos mesos més o menys que aquesta màquina servava un silenci absolut, sense que ara entrem massa en els motius. Ha sigut com un petit vaixell que, obligadament, hem hagut d'ancorar en un d'aquests petits molls que es troben, modestos i mig abandonats, al costat d'una petit aplatja en les costes rocoses de tants països d'aquest món que, aviu per avui, és l'únic que coneixem.
Ja el visitava de tant en tant i em venia encara més tristesa. Sort d'alguns amics i tècnics que m'anaven repetint que aquell estri esbalandrat i mig podrit faria aigües a no tardar si no s'hi posava mà. I com que jo, que sóc el patró del vaixell, no m'hi vaig negar es van posar mans a la feina. L'un va canviar les costelles podridres, un altre va afiançar l'arbre, el van calafateixar amb molta cura i dues o tres capes de pintura d'aquesta que és especial per als vaixells.
L'equip més tècnic va repassar el motor, canviant les peces deteriorades, que diu que l'han deixat com nou, tot i que no han acabat del tot la feina. Vela nova, ressistent i lleugera alhora. D'aquestes que ressisteixen els temporals més cruents.
Quan em van fer saber que la barca era ja a punt per a feru na petita navegació de prova, que que els dic: Molt bé.Heu arranjat el vaixellen tot el possible, però i el patró? Qui arranja el patró. Les cames tortes, els braços de cotó fluix i sense ganes de navegar, què?
El patró té un altre equip tècnic per al seu esquelet i entre naps i cols que li prescriuen veu que va tirant. Així que després d'uns dies de reflexions profundes i de considerar positivament aquella dita de l'home vell: Val més reemprendre la singladura que cremar les veles, navegant poc a poc prop del moll i sense posar el pensament en temes que han passat aquests dos mesos, aquí em teniu navegant maldestre i contemplant des del mar els prats del caos i la maldat.
Ja no en faig massa cas perquè pot ser que algun amable blocaire em va llegir ja fa mesos quan deia que aquest sistema capitalista estava esgotat perquè e ls poderosos l'estaven ensorrant. Ja hi som.
Sí que servo un minut de silenci per la mort de Vicenç Ferrer a l'Índia.
L'equip més tècnic va repassar el motor, canviant les peces deteriorades, que diu que l'han deixat com nou, tot i que no han acabat del tot la feina. Vela nova, ressistent i lleugera alhora. D'aquestes que ressisteixen els temporals més cruents.
Quan em van fer saber que la barca era ja a punt per a feru na petita navegació de prova, que que els dic: Molt bé.Heu arranjat el vaixellen tot el possible, però i el patró? Qui arranja el patró. Les cames tortes, els braços de cotó fluix i sense ganes de navegar, què?
El patró té un altre equip tècnic per al seu esquelet i entre naps i cols que li prescriuen veu que va tirant. Així que després d'uns dies de reflexions profundes i de considerar positivament aquella dita de l'home vell: Val més reemprendre la singladura que cremar les veles, navegant poc a poc prop del moll i sense posar el pensament en temes que han passat aquests dos mesos, aquí em teniu navegant maldestre i contemplant des del mar els prats del caos i la maldat.
Ja no en faig massa cas perquè pot ser que algun amable blocaire em va llegir ja fa mesos quan deia que aquest sistema capitalista estava esgotat perquè e ls poderosos l'estaven ensorrant. Ja hi som.
Sí que servo un minut de silenci per la mort de Vicenç Ferrer a l'Índia.
Vinc de tant en tant al teu port. El meu vaixell també ha tornat ronser, però res de cremar les veles. Com deia en Costa : Amunt anima forta. Una abraçada molt i molt gran, vorejant els perfils de la terra i la llum de l'estiu.
Comença l´estiu, recomences el blog.
Benvingut novament a la casa dels blocaires, de la que mai n'havíes marxat ....
Bon diumenge ... i avui fresquet ! Que bé ...