albinyana |
dilluns, 13 de juliol de 2009 | 23:07h
Som vius, encara, ni que siga per exigències del guió.
.../...
Ma infantesa passà
de criada ern criada
Llavors ja m'estranyava
que no foren gens boniques
I em sorprenien
els rogles familiars
que bambaven de mort en mort
i que vestien de dol.
M'estranyava sobretot
ser un d'aquell ramat
que m'ensenyava a plorar
i que coneixia massa.
Jo tenia l'ull del pastor
però el cor del corder.
La meua infantesa esclatà
i fou l'adolescència
i el mur de silenci
un bon dia es trencà.
Fou la primera flor
i la primera xica
la primera bellesa
i la primera por.
Jo volava, ho jure.
Jure que volava.
El meu cor obria els braços,
ja no era un estrany.
I la guerra arribà...
I ací estem aquesta nit.
.../...
Ma infantesa passà
de criada ern criada
Llavors ja m'estranyava
que no foren gens boniques
I em sorprenien
els rogles familiars
que bambaven de mort en mort
i que vestien de dol.
M'estranyava sobretot
ser un d'aquell ramat
que m'ensenyava a plorar
i que coneixia massa.
Jo tenia l'ull del pastor
però el cor del corder.
La meua infantesa esclatà
i fou l'adolescència
i el mur de silenci
un bon dia es trencà.
Fou la primera flor
i la primera xica
la primera bellesa
i la primera por.
Jo volava, ho jure.
Jure que volava.
El meu cor obria els braços,
ja no era un estrany.
I la guerra arribà...
I ací estem aquesta nit.
