Darrere de la nostàlgia dorm qualsevol estació, no sols la tardor.
Darrere de la nostàlgia roman el somriure d’un xiquet que creix sense nostàlgies.
Darrere de la nostàlgia s’arrecera, també, la felicitat que queda al passat i la que encara ens espera.
Darrere de la nostàlgia estan els noms propis que es van pronunciar en veu alta o d’amagat, en la llengua del sentiment.
Darrere de la nostàlgia no hi ha el temor sinó l’anhel i la seva constància.
Darrere de la nostàlgia és fàcil murmurar qualsevol melodia, cantar odes que ni tan sols estan escrites.
Darrere de la nostàlgia s’engronsa l’ahir aferrat al temps que ha de vindre i que es pressent.
Després de la seva
ombra, darrere de la nostàlgia, hi ha somriures i pell, somnis que van ser,
fets pròxims que ens portaran noves nostàlgies en què perdre’ns.
La nostàlgia ens acarona per endur-se la por, la pluja i la tristesa.
La nostàlgia té el color de la mar de la distància.
la nostàlgia pot ser que continue sent un futur no pensat, ni desitjat
la nostàlgia esdevé de tindre que tirar endavant
la nostàlgia és la crua realitat que s'imposa o és imposada per altres
la nostàlgia versemblança sovint de no aconseguir gaire bé lligar amb el passat.
Amor perdut
Desert d'amor
Amor de record.
que puguen versemblar
que qualsevòl temps passat
fou millor.
Front a la nostàlgia del futur esperançat
que pot lligar en el passat
alhora que amb la crua realitat de sempre i actual