Aquest matí he anat a la inauguració de la T1, a l'aeroport del Prat. Algunes coses que m'han cridat l'atenció:
1.- L'edifici és preciós i crec - això ja es veurà - que molt funcional. Còmode des del pàrking i amb una zona comercial molt ben resolta.
2.- En Bofill ha fet una molt bona feina que ell mateix s'ha encarregat de reivindicar des del faristol. Ha aprofitat per demanar més projectes.
3.- Dels tres discursos, el millor el de José Blanco: Imagineu-vos com havien de ser el de José Montilla i José Luis Rodriguez Zapatero.
4.- Montilla ha fet el discurs en català i castellà, al 50%. Bofill, Blanco i Zapatero, el 100% en espanyol.
5.- Montilla ha parlat en dues ocasions de Barcelona com la segona ciutat d'Espanya i n'ha defensat aquest rol. Pluja fina ?
6.-El poder real continua exercint fascinació en molta gent. L'aureòla protocolària en que es mou el President espanyol no es pot ni comparar amb la del President català.
7.- He vist gent que mai no s'aixeca quan entra el President de Catalunya, aixecar-se ràpidament així que ha entrat el President espanyol. Crec que, com fan a molts països del món, convidats, premsa i assistents als actes haurien d'aixecar-se quan entra l'alcalde o un President a un acte.
8.- Zapatero no ho ha pogut evitar i ho ha tornat a fer: ha promès que compartirà la negociació sobre el model de gestió amb la Generalitat i que preveia un "alumbramiento" proper en el tema del finançament.
9.- Perdut enmig de la comitiva hi havia el Conseller de PTOP. En un país normal, el conseller del ram havia de ser al davant de tot, marcant territori i competències.
10.- El boicot de baixa intensitat d'ERC, realment ha estat de molt baixa intensitat: hi eren Carod-Rovira, Portabella, Benach i, com a mínim dos alcaldes d'ERC.
11.- L'alcalde de Barcelona ? Hi era, però no ha tingut cap mena de presència remarcable a l'acte: algú s'ho imagina això amb Pasqual Maragall ?
Un dels moltíssims canvis que ha notat Catalunya amb els tripartits és que quan Pujol arribava, tothom s'aixecava, espontàniament, sense que ningú ho marqués.