Aquest vespre, uns quants rellogats de can Vilaweb ens hem trobat a la nova finca de cal llogater per celebrar amb una copa de cava els cinc anys que fa que aquesta casa també es construeix bloc a bloc. La trobada ha servit per posar cara a alguns veïns que només coneixia pel nom de la bústia, i per saludar-ne d'altres a qui ja em trobo per l'escala de tant en tant.La nova finca, tal com ha explicat l'amo Partal, és una antiga fusteria farcida d'història i d'històries, entre les quals me n'ha cridat l'atenció una: Salvat-Papasseit, el poeta de la Barceloneta, hi anava sovint a portar fustes de les que descarregava al moll. I no he pogut evitar recuperar-ne les paraules...
Nocturn per a acordió (Joan Salvat-Papasseit) per Ovidi Montllor
NOCTURN PER A ACORDIÓ
A Josep Aragay
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
Joan Salvat-Papasseit (dins Óssa menor, 1925)
