Tot just ara fa 150 anys que es planificà la manera d’organitzar
l’eixam d’abelles barcelonines per convertir-lo en l’Eixample que
coneixem avui dia. Per aquest motiu, Barcelona pot presumir de tenir el
pati controlat, atès que és un rusc ben estructurat i que està cobejat
pels millors urbanistes del món, com una mostra de planificació
urbanística a tenir en compte, digna d’ésser estudiada. Ildefons Cerdà,
doncs, va executar un pla que pel cap i casal de llavors va ser titllat
d’il·luminat quan en aquests moments el tractem com un símbol
d’identitat, fins i tot se’l venera perquè ha servit per endreçar-ho
absolutament tot i que, per tant, no aparenta un calaix de sastre com
tantes altres ciutats. Amb tot, l’entramat encara té un repte a assolir
a ple segle XXI i que hauria de comptar amb el llegat de l’arquitecte:
l’expansió metropolitana. En aquest sentit, si bé Cerdà va dibuixar les
línies mestres, caldrà que la Diagonal en sigui la columna vertebral
d’aquest projecte colossal, el qual encara resta per concloure.
+ Article publicat a "La Portada" d'El Demà.cat
+ Article publicat a "La Portada" d'El Demà.cat
