Llegeixo a Crònica que el PSOE de Catalunya ha publicat un anunci a la premsa on demana perdó per no haver motivat prou l'electorat a les europees. És un canvi d'estratègia o de tàctica? Resultarà creïble? Potser volen fer-ne qüestió, d'això de ser honestos i bones persones. Potser per distreure el personal de la qüestió de fons, i és que tant si són bones persones com si no, continuen lliurats a l'obediència del PSOE. Penso que amb una de les seves campanyes de despesa milionària i amb unes galtes que arribin a Mallorca encara aconseguirien que fos creïble això que els hem de perdonar. Però no: no en farem qüestió, del seu perdó. De fet, ni ens el creiem, perquè resulta que després llegeixo l'Avui i allà em diuen que han demanat autocrítica a tots els partits i, ai las!, els únics que s'han negat a fer-ho han estat els anomenats socialistes. Au, doncs.
Per cert, que l'Avui entrevistava diumenge PP Zaragoza i hi ha una resposta d'aquelles típiques d'ell. Hi ha un humor PP Zaragoza, molt sui generis, digne d'estudi per allò que es pot arribar a fer amb la llengua:
"CiU va ser l'únic partit que va pujar en vots i percentatge...
L'únic no. N'hi va haver uns quants més...
El PACMA?
Per exemple. CiU ha d'estar igual de satisfeta que el Partit Antitaurí de Catalunya."
I al mateix diari també val força la pena, un cop més, l'article d'Alfons López Tena, que entre altres coses escriu que "els socialistes, que controlen més del 90% dels pressupostos públics a Catalunya, és a dir, prop del 40% del PIB català (inclòs el 10% que cada any va a Espanya i no torna), no treuen rendiment a la seva hegemonia, malgrat unes eficaces xarxes clientelars." O això altre: "Aznar va demostrar l’any 2000 que uns escassos 12 escons, dels 47 que elegeixen els catalans al Congrés, no són obstacle per assolir la majoria absoluta amb l’escreix de vots que els espanyols aporten a qui promet escanyar més i millor Catalunya. Les pèrdues ací són inferiors als guanys allà. En canvi els socialistes necessiten 25 dels 47 escons catalans només per assolir la majoria relativa a l’Estat, per compensar l’inferior suport que reben a Espanya."
I, sobretot, això: "Preparem-nos per a una mutació de Disney a la Warner, de Bambi al Dimoni de Tasmània, de l’engany somrient i les mentides a l’atac frontal. El PSOE no reaccionarà complint les seves promeses, sinó cancel·lant-les; Zapatero no farà fets de les seves paraules, sinó paraules dels seus fets. Lloguem-hi cadires, que ve ofensiva despietada, primer de tot contra aquell PSC que “somos nosotros”, fins a la submissió total. Allò que Zapatero i Montilla van fer-li a Maragall, amb qui ho farà Zapatero a Montilla? Qui serà el Montilla de Montilla?"
"CiU va ser l'únic partit que va pujar en vots i percentatge...
L'únic no. N'hi va haver uns quants més...
El PACMA?
Per exemple. CiU ha d'estar igual de satisfeta que el Partit Antitaurí de Catalunya."
I al mateix diari també val força la pena, un cop més, l'article d'Alfons López Tena, que entre altres coses escriu que "els socialistes, que controlen més del 90% dels pressupostos públics a Catalunya, és a dir, prop del 40% del PIB català (inclòs el 10% que cada any va a Espanya i no torna), no treuen rendiment a la seva hegemonia, malgrat unes eficaces xarxes clientelars." O això altre: "Aznar va demostrar l’any 2000 que uns escassos 12 escons, dels 47 que elegeixen els catalans al Congrés, no són obstacle per assolir la majoria absoluta amb l’escreix de vots que els espanyols aporten a qui promet escanyar més i millor Catalunya. Les pèrdues ací són inferiors als guanys allà. En canvi els socialistes necessiten 25 dels 47 escons catalans només per assolir la majoria relativa a l’Estat, per compensar l’inferior suport que reben a Espanya."
I, sobretot, això: "Preparem-nos per a una mutació de Disney a la Warner, de Bambi al Dimoni de Tasmània, de l’engany somrient i les mentides a l’atac frontal. El PSOE no reaccionarà complint les seves promeses, sinó cancel·lant-les; Zapatero no farà fets de les seves paraules, sinó paraules dels seus fets. Lloguem-hi cadires, que ve ofensiva despietada, primer de tot contra aquell PSC que “somos nosotros”, fins a la submissió total. Allò que Zapatero i Montilla van fer-li a Maragall, amb qui ho farà Zapatero a Montilla? Qui serà el Montilla de Montilla?"
I és que si ens ho mirem amb perspectiva, es veu de deu hores lluny que ZP està estrangulant econòmicament el tripartit català i per tant actúa en contra del PSC i els seus socis, i Ciu no deixa pas de posar-hi cullerada, per moltes crítiques dissimulades que facin a ZP. Als dos els interessa el mateix, i així tornarem a la calma de l'autonisme mort per acabar d'enterrar el què va néixer el 2003. Moltes gràcies Mas! Visca el teu patriotisme!
Per altra banda, potser la Chacón o el Corbacho poden aspirar a liderar el PSC. No sé com ho veurien això els seus votants des d'un punt de vista catalanista.
Salut i independència!
El cas és que aquesta és una dada que indica clarament que no n'hi ha prou amb foragitar al tripartit PSOEmontillista de la Generalitat, perqué una vegada fora, encara administrarian (per saquejar-lo, que és el que sempre han fet) el 32% del PIB catalá, per la qual cosa, cal fer-los fora de diputacions (les coves PSOEmontillistes d¡Alí Babá i els 40 lladres) ajuntaments (peça clau de la seua xarxa clientelar ) i consells comarcals.
...i no confiar MAI, MAI i MAI amb qui els ha lliurat TOTES les inatitucions politiques de Catalunya (Esquerra i IC-V) ni amb qui els ha donat suport.