jaumemarva |
diumenge, 14 de juny de 2009 | 17:07h
Dissabte, deu de la nit, Teatre Municipal. Començava l’esperat concert de Joan Miquel Oliver, el popular lletrista d’Antònia Font, que ens venia a presentar la seua poc coneguda carrera d’artista en solitari. El cantant mallorquí va ser fidel al seu paper d’artista incomprés i tímid. Com aquell que s’ho passa molt bé a l’escenari, però que és molt vergonyós i li costa comunicar a la gent la seua felicitat. Un rol molt ben estudiat i que va seguir al peu de la lletra en un concert on no va dirigir-se al públic fins que ja havia tocat mitja dotzena llarga de cançons.Va ser llavors quan va decidir traure’s l’espina que tenia clavada amb Balaguer, i explicar-nos l’accident que havia patit el bateria que l’acompanyava, l’any passat a la Transsegre. Tots recordàvem que la gran tormenta que hi va haver el divendres va obligar a suspendre el concert d’Antònia Font, però no tots sabíem que el bateria Pere Manel Debon va patir un accident que el va hospitalitzar i el va tindre de baixa durant dies. Va ser com una mena de catarsi, una reconciliació amb la ciutat. Després de la confessió, Oliver va fer veure com si anés perdent la por i anés agafant confiança amb el públic, fins a acabar recitant-nos sonets escatològics des de l’escenari.
Malgrat aquesta parafernàlia de paio introvertit i raret, Joan Miquel Oliver va fer un concert dinàmic i amable, repassant el seu darrer àlbum, ‘bombon mallorquin’, potser el més trist que ha fet, però també interpretant cançons seues ja populars com ‘surfistes en càmera lenta’, ‘m’encanta París’, ‘Hansel i Gretel’ o ‘sa núvia morta’. I perquè no fos dit, va acabar els visos amb un tema d’Antònia Font, el ‘tu m’entens’. Amb una posada en escena intimista, acompanyat a l’escenari només amb la seua guitarra i dos músics, va anar desgranant un repertori a mig camí entre la cançó d’autor i el pop d’influències electròniques, tot impregnat del seu univers particular, sempre original, que va dels marcianets i polos de llimona a tente i al naranjito.
En definitiva, tota una oportunitat de gaudir a Balaguer d’un músic de primera fila, una cosa no gaire habitual a la nostra ciutat. I és que Oliver forma part dels grans noms de l’escena musical del país, a la vora d’artistes i grups com Mazoni, Marc Parrot, Manel, Sanjosex, Mishima, Roger Mas o Quimi Portet. Una escena independent de primer nivell, que fa que ens trobem ara mateix en un molt bon moment de creativitat dins del panorama musical català. Oliver, però, és un artista diferent, i a Balaguer ho vam poder comprovar: va fer xalar els convençuts i va seduir els curiosos, però als incrèduls els va deixar d’allò més indiferents.
Concert: 23 de maig de 2009
