Alfons Quintà, articulista especialista en temàtica Internacional, ha perdut protagonisme en el nou AVUI.
Abans escrivia diàriament, ara no. Abans feia un article setmanal -els dissabtes- d'una pàgina sencera, ara només alguns petits escrits de tant en tant. I, per postres, ahir dissabte, a l'article que firmava sota el títol de "Esperant notícies de Hong Kong" (pàg. 15) hi deixa caure el següent comentari: "(...) La resolució de l'enigma està al caure, el proper dia 13 de desembre a Hong Kong, amb la conferència de l'OMC, de la qual he anat parlant el poc que puc. (...)". És una crítica gens subtil i molt directe de la situació en que es deu trobar.
No combrego sempre amb les seves interpretacions, però el segueixo i m'agrada com a articulista.
enricborras |
dilluns, 28 de novembre de 2005 | 03:04h
És com signava aquest senyor quan treballava fa uns trenta anys al diari El Pais. En aquell temps va publicar una nota, dies abans que ho fes públic la policia colonial espanyola, en la qual va acusar uns patriotes catalans, amb nom i cognoms, de l'assassinat de Bultó, sense aportar-ne cap prova, evidentment. També Quintà, des dit diari destaparia la capsa dels trons del famós Cas Banca Catalana, pel qual els espanyols volien fotre a la presó el president de la Generalitat de Catalunya (esquifida) d'aleshores. Hi ha d'altres obscurs passatges en els que ha intervingut el comentarista en qüestió, com el seu pas per TV3, amb un important càrrec, a més a més dels llargs anys d'escriure per a l'Avui. Sempre m'ha fet l'efecte com si el seu enemic, en Jordi Pujol, li agraís amb càrrecs i sous que l'ataqués públicament... masoquisme? caritat cristiana?
La trappola| Adreça electrònica |
diumenge, 27 de novembre de 2005 | 17:13h
Estic d'acord, en el nou Avui hi trobo a faltar més Quintà, cada setmana té menys espai i menys freqüència, només pel tema dels aldarulls a França va aparèixer algun article com els d'abans a plana sencera. Tampoc combrego sempre amb les seves interpretacions, però trobo que és una font inesgotable d'informació precisa i contrastada, molt necessari en un país com aquest on els mitjans mostren tan poca independència.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
Tampoc no cal patir tant pel Quintà. És com el Sostres però en més llegit i viatjat. Poca cosa més.
És com signava aquest senyor quan treballava fa uns trenta anys al diari El Pais. En aquell temps va publicar una nota, dies abans que ho fes públic la policia colonial espanyola, en la qual va acusar uns patriotes catalans, amb nom i cognoms, de l'assassinat de Bultó, sense aportar-ne cap prova, evidentment.
També Quintà, des dit diari destaparia la capsa dels trons del famós Cas Banca Catalana, pel qual els espanyols volien fotre a la presó el president de la Generalitat de Catalunya (esquifida) d'aleshores.
Hi ha d'altres obscurs passatges en els que ha intervingut el comentarista en qüestió, com el seu pas per TV3, amb un important càrrec, a més a més dels llargs anys d'escriure per a l'Avui.
Sempre m'ha fet l'efecte com si el seu enemic, en Jordi Pujol, li agraís amb càrrecs i sous que l'ataqués públicament... masoquisme? caritat cristiana?
Estic d'acord, en el nou Avui hi trobo a faltar més Quintà, cada setmana té menys espai i menys freqüència, només pel tema dels aldarulls a França va aparèixer algun article com els d'abans a plana sencera. Tampoc combrego sempre amb les seves interpretacions, però trobo que és una font inesgotable d'informació precisa i contrastada, molt necessari en un país com aquest on els mitjans mostren tan poca independència.