AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Tothom gira dins la plaça -que n'és de ben petita i ben plena- ni grans ni nens temen al foc. Sí, tot gira allà dins: les espurnes giren i giren i la gent gira i gira... i el meu cos resta immòbil corprés per l'espectacle... enganxada per la música, transportada...
Com explicar una sensació? No, no trobo -perquè no n'hi ha- les paraules justes per expressar, per reflectir la pell estarrufant-se'm. No tinc un mot adient pel formigueig bellugadís que em recorre el cos i l'ànima...
Ja fa olor a estiu, els barrets vermells i els mocadors trenquen el negre de la vestimenta. Els carrerons estrets, les pujades sinuoses, la gent en estat permanent de festa tota vessant el carrer... Una mà que m'ajuda a pujar i em sosté per no caure...
A dalt de tot, absent al bullici, el Santuari respira majestuositat i calma, alliberant somnis al bell mig de l'aire, a l'espai buit i tot ple d'ales, enlairant desitjos: tot oblidant, tot recordant-se'n...
Baixo embalaïda de la Serra de Queralt i ja de nou enmig de la gentada, em trobo un home del poble, ben gran, que m'explica anècdotes passades de Patums antigues; i tot seguit descobreixo un nou llenguatge als ulls d'un nen petit que sense parlar-ne i al damunt de les espatlles progenitores, em mira i m'explica amb el rostre una emoció que no té lletres, només sons i acords, llums de fums embriagadors ...
El tabal anuncia el gaudi i el goig comença solemne...
Apaguen llums, l'àliga dorm, i el foc i les cendres -les espurnes purificadores- ameren en remolí el cor de Berga i -acollidores- paralitzen, tot encongint i dilatant, els cors dels forasters...
josepselva |
diumenge, 14 de juny de 2009 | 00:06h
Aqui diem que "uns patim i altres patam i a Berga, Patum" i també "Patim patam, patum, homes i dones del cap dret, no trepitgeu en Patufet"
Si ara "ja no ets a Madrid" com m'ha semblat entendre, quina pica ens quedarà a Flandes?. Haurem de tornar al Bernabéu a plantar-ne una dotzena, tot i les "cristianes caques"pagades a preu de saldo.
Que tot i que jo ja no hi sigui... hi sóc. Encara una part de mi és a Madriz i amb Madriz (amb l'altre Madriz, el solidari, l'internacionalista... que existeix, mig amagat però existeix...)
I l'embaixada dels Països Catalans a la capital del re... està i seguirà estant sempre oberta. A més, com que sóc com el cul del jaumet (o culo de mal asiento que diem per los madriles) doncs de moment estaré com sempre: a cavall entre un costat i l'altre del meridià... ara, però, més -i per més temps- d'aquest costat vostre (i també meu) que no d'aquell més meu que no tant vostre (no sé si m'explico).
Pel que fa a la mitja dotzena al Bernabeu (la dotzena que tu dius és ben inversemblant, no et sembla?) torno a repetir: ejem, ejem, corramos un es-tupido velo i no em trapitgeu a en patufet
I ja posats, i tot fent-me ressó del teu últim post (molt interessant, per cert) al teu bloc, et diré -amb molt bon criteri, com a dona i madridista consanguínia (encara que culé de convicció) que sóc- que ni caixes ni botins pirates són, però, sants de la meva devoció; i encara menys ho són "florentinas" adquisicions ja siguin "moras o cristianas". Tot i així, no acoloriré ni destenyiré pas cap de totes dues samarretes: la blanca, seguirà blanca; i l'altre de color foc i cel.
Hola Pep! Ja m'alegro que et deixis caure pel meu bloc! En pujar al Santuari, hi vaig pensar encara que sigui obligada pel nom! No defalleixis home! que encara pots venir diumenge! I si no, sempre podem venir l'any que ve!!! Aquesta primera vegada ho he vist des de fora, allà on vas dir-me que m'hi poses, protegida del foc i del moviment de masses... i lluny d'espantar-me per la "marabunta" que hi veia, m'han vingut més ganes encara de ficar-me al mig de la plaça la pròxima vegada... O sigui que ja saps, ves-te'n preparant que la propera ens hi fiquem i força Patum! Petons. Ps. Saluda'm a la gent i cuida'm el meu Madrid; que ara que no jo hi sóc, et deixo encarregat de fer país!
Jo ja vaig tenir la meva experiencia traumatica el primer cop que hi vaig anar, i pensa que estava a les afores del cercle de foc. Busca't uns quants mascles ben fornits que et facin de guardaespatlles per quan t'hi vagis a ficar (i despres mels deixes a mi, que ja pensare com re-aprofitar-los :-))
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Si ara "ja no ets a Madrid" com m'ha semblat entendre, quina pica ens quedarà a Flandes?. Haurem de tornar al Bernabéu a plantar-ne una dotzena, tot i les "cristianes caques"pagades a preu de saldo.
Que tot i que jo ja no hi sigui... hi sóc. Encara una part de mi és a Madriz i amb Madriz (amb l'altre Madriz, el solidari, l'internacionalista... que existeix, mig amagat però existeix...)
I l'embaixada dels Països Catalans a la capital del re... està i seguirà estant sempre oberta. A més, com que sóc com el cul del jaumet (o culo de mal asiento que diem per los madriles) doncs de moment estaré com sempre: a cavall entre un costat i l'altre del meridià... ara, però, més -i per més temps- d'aquest costat vostre (i també meu) que no d'aquell més meu que no tant vostre (no sé si m'explico).
Pel que fa a la mitja dotzena al Bernabeu (la dotzena que tu dius és ben inversemblant, no et sembla?) torno a repetir: ejem, ejem, corramos un es-tupido velo i no em trapitgeu a en patufet
I ja posats, i tot fent-me ressó del teu últim post (molt interessant, per cert) al teu bloc, et diré -amb molt bon criteri, com a dona i madridista consanguínia (encara que culé de convicció) que sóc- que ni caixes ni botins pirates són, però, sants de la meva devoció; i encara menys ho són "florentinas" adquisicions ja siguin "moras o cristianas". Tot i així, no acoloriré ni destenyiré pas cap de totes dues samarretes: la blanca, seguirà blanca; i l'altre de color foc i cel.
Hola Pep! Ja m'alegro que et deixis caure pel meu bloc!
En pujar al Santuari, hi vaig pensar encara que sigui obligada pel nom! No defalleixis home! que encara pots venir diumenge! I si no, sempre podem venir l'any que ve!!!
Aquesta primera vegada ho he vist des de fora, allà on vas dir-me que m'hi poses, protegida del foc i del moviment de masses... i lluny d'espantar-me per la "marabunta" que hi veia, m'han vingut més ganes encara de ficar-me al mig de la plaça la pròxima vegada... O sigui que ja saps, ves-te'n preparant que la propera ens hi fiquem i força Patum!
Petons.
Ps. Saluda'm a la gent i cuida'm el meu Madrid; que ara que no jo hi sóc, et deixo encarregat de fer país!
quina enyorança... fa tant de temps que no hi vaig...
m'has posat dins d'olor a cremat, llum i festa.
M'agrada com ho expliques
salut
No hi havia estat mai, i per moltes raons aquesta primera descoberta restarà innoblidable. Encara "sento" el fum i el foc quan tanco els ulls.
Salut.