La petita sala de la Catalònia estava plena de gent, Sr Kulimandirs, li hagués costat trobar un seient. Vam poder escoltar unes lectures que fins i tot a mi, que ja sap lo poc sensible q sóc, em van fer posar els pèls de punta en dues ocasions. I l'escriptor Rodolfo del Hoyo va fer un anàlisi de la novel·la com aquells que rebíem a l'institut, ja fossin textos de Ramon Llull o de la Mercè Rodoreda. Mai havia escoltat amb tanta curiositat els simbolismes que m'eren revelats. D'acord, deixem de banda aquella classe d'hora B de l'institut sobre el poeta pastor. I ja sap perquè. I ja sap que mai m'he cregut la història que èrem parents llunyans. Que sí, que els cognoms coincideixen però n'hi ha tants d'Hernández escampats per la península que... Va, no em faci distreure'm Sr Kulimadris, que es tard, vol ploure i començo a tenir son. Potser un dia anirem a buscar proves de la seva història.

Tornant a la Cinta, potser la curiositat que ahir sentia, era culpa de tenir l'honor de conéixer més a la Cinta persona que no l'escriptora. A la Cinta que fa 7 correccions dels textos com a mínim i que corre cap a casa perquè les ganes d'escriure no li deixen fer res més abans se'm fa una mica estranya encara. Ahir vaig veure clar que aquesta Cinta encara és un enigma per mi, i que li hauré de seguir els passos, Sr Kulimadris. Ostres, que m'ajudarà diu? Em sembla perfecte, 4 ulls veuen sempre més q 2! De vegades, sembla mentida, però té bon cor!

  No sé si té massa valor que un pobre escrivent com jo opini sobre aquesta obra, però en els textos de la Cinta, hi trobo sempre aquesta passió per gaudir de cada moment de la vida que tan m'agrada, Sr Kulimandris. I 'Arran de l'Ebre' no n'és l'excepció, malgrat l'adversitat que viuen els personatges. I les paraules que usa, són dignes d'una gran escriptora. O almenys a mi m'ho semblen. I ara mateix, i aquí, és el que compta.

 He intentat fullejar el llibre que tinc a les mans per posar un trosset de text m'agradi. Noooo, sr Kulimandris, segur que la Cinta no s'enfada. No pateixi ens coneixem prou per prendre'm aquesta llibertat. Segurament ella n'hauria escollit un altre, però jo, avui, a aquesta hora, em quedo amb aquest:  

Les parets semblava que volguessin ser una continuació de les teles i també eren atapaïdes de taques, algunes d'humitat, sobretot pel sostre, d'altres de pintura i d'altres de vés a saber de què.

Si es porta bé, Sr Kulimandris, li deixaré llegir. Mentrestant pot anar fent boca aquí .

Bona nit i destapi's que fa una calor asfixiant aquesta nit.