Les eleccions per al Parlament Europeu que es vàren celebrar diumenge passat, han donat motius per fer-hi comentaris de tota mena, la baixa participació que hi ha hagut, sembla preocupar a mes d'un, però jo estic segur de que la gent que es dedica a la política no li preocupa gens. Moltes vegades he pensat que potser es millor així, que a qui no li interessi la política, es millor que no vagi a votar, i em fa ràbia veure el gran poder que te la televisió per encaminar a molts indecisos cap a les urnes i a votar certes candidatures, però la democràcia es això, la possibilitat que el poble decideixi i que s'imposi la voluntat de la majoria, amb respecte cap a les minories.
Tornant a la gran abstenció de les eleccions de diumenge i les causes, jo penso que en son moltes, tantes com tipus d'abstencionistes, i em fa molta ràbia quan un partit diu que no ha guanyat perquè els seus votants, no han anat a votar, a mi, em cauria la cara de vergonya si hagués de dir això. Però la veritat es que hi ha molta gent que no va a votar per castigar el seu partit de sempre, i això, penso que es un gran error, si volem castigar el partit que votem sempre, a qui hem de votar es a la copetència, perquè si no anem a votar, els hi restem un vot, però si votem a la competència es com si els en restèssim dos.
La gran desafecció política que hi ha, es conseqüència de la impresió que tenim molta gent, que els parlaments no serveixen de res, son simples teatres on s'hi escenifiquen unes decisions que ja han estat preses per endavant i la disciplina de vot no permet que ningú surti del guió pre-establert. Aquest sistema parlamentari estava molt be pel segle IXX, però al segle XXI, potser s'hauría de buscar un altre sistema, menys teatral, on la participació de la gent fos mes evident, els diputats hauríen de fer públiques les seves propostes i opinions personals als seus votants, perquè aquests veiessin reflectida la seva decisió d'haver-los votat d'una manera efectiva, i potser no caldríua que hi hagés tants diputats, sinó un equip de gent, que els seu vot valgés com el percentatge de vots aconseguit a les urnes. Però la impressió que em dona, es que la classe política no els interessa canviar res perquè potser ells no s'adaptaríen al canvi i perderíen el seu status actual, i com que son ells qui ho ha de canviar, tot seguirà igual.
En certa manera, es dóna així una correspondència directa entre el resultat i la voluntat dels votants.
Per contra, en el cas hipotètic que el vot fós obligatori, aquesta correspondència ja no resultaria tant categòrica.
Comparteixo les teves reflexions, Antoni. Fa molt de temps que ningú no em convenç i, per tant, no voto. Sé que algú pensarà que després no tinc dret a queixar-me (m'ho diuen sovint), però penso que sí, que sí que tinc dret a queixar-me i també tinc dret a no votar si no em convenç ningú. D'altra banda, celebro que hagis trencat el silenci que des de feia unes quantes setmanes mantenies al teu bloc. Una abraçada.
Gràcies pel comentari, com tu dius, feia setmanes que mantenia el bloc en silenci, però es que estava una mica "sec" d'idees, havia intentat escriure alguna cosa per les eleccións, però no m'agradava res del que hem sortia, i a això s'hi ha sumat que he tingut uns dies amb una mica mes de feina del que ara es habitual. Ara que ja han passat aquestes eleccions tan nefastes, i la feina ha tornat a la "realitat" actual, tinc una mica mes de temps, i alguna idea.