marieta |
llocs |
dijous, 11 de juny de 2009 | 08:04h
Those were the reasons and that was New York Leonard Cohen, Chelsea Hotel No.2
Ahir vam fer els darrers clics, un buy per ací i un book per allà i ja està. Els bitllets d'avió i l'hotel, l'hotel. A finals d'agost, per uns dies viuré al Chelsea, és que no m'ho puc creure. Viuré a una cançó, al Chelsea Hotel de Nova York. L'hotel on van viure Dylan Thomas i Mark Twain i per on va passar molts artistes i pensadors (n'hi ha una llista a la wiki) i on van passar moltes coses i es van escriure moltes pàgines, l'hotel on estava Janis Joplin quan Leonard Cohen se la mirava, l'hotel de Ginsberg i de Bob Dylan, doncs això, l'hotel. Anar a Nova York és un desig d'aquells que una es cultiva amb els llibres i amb els anys, amb les cançons i amb les pel·lícules i trobe que és un desig molt raonable. És una de les meues ciutats de novel·la, riquíssima de records que he llegit. És estrany, les ciutats més llegides per a mi (a banda de Barcelona que ja la coneixia quan la llegia i a banda també d'Alexandria), les més llegides deia, són París, Nova York i Buenos Aires, i sempre havia pensat que si les visitava seria en eixe ordre, i en canvi vaig començar per Buenos Aires i encara no he visitat París (sempre ens quedarà). Anar a Nova York i estar-me al Chelsea és un somni, l'únic que faltaria per que fóra perfecte seria anar en vaixell, sempre he pensat que hi ha ciutats (Nova York, Buenos Aires, Barcelona, Gènova i alguna més) que es mereixerien que la gent arribara i marxara en vaixell. No sé perquè ara mateix em ve al cap un jove Henry Miller travessant el pont de Brooklyn en bicicleta, no sé en quin dels seus llibres, em vull rellegir un fum de coses abans d'anar i no sé per on començar.
Només ens quedarem al Chelsea uns dies perquè és caret, però com diuen a Castelló, els diners i els collons són per a les ocasions (trobe que és una bona adaptació, més sofisticada, del carpe diem dels llatins).
Bé, bé molt bé ! Viure al Chelsea .... i ser a New York ! Hi estic d'acord, és una ciutat on s'ha d'arribar en vaixell, però com molt bé dius .... ' diners i collons són per les ocasions '. Només he estat una volta a New York; sis díes i vaig dormir al 'Women's Christian Association' (¿?) Era joveneta, no havia arribat encara als vint anys i vaig tenir molts problemes a l'aduana, perque viatjava sola i es pensàven que volia entrar al país de les meravelles per quedar-m'hi !!! Era un somni i que vaig poder fer realitat. Així que prepareu-vos a fer realitat el vostre ! Un 'breakfast at Tiffany's' no estaria malament, oi ?
Coincidim practicament amb el llistat de ciutats, i també hem falta Paris, Roma la propera setmana. També vaig començar per Buenos Aires, i la veritat vaig quedat enamorat d´aquella ciutat. Desconexia el Chelsea Hotel, peró el fique a la llista d´inmediat.
Nova York és la Ciutat, un món fet de móns, ple de tot allò imaginable i inimaginable, amb tots els matisos possibles, amb infinitat d'accents i de paraules, odiosa i adorable, abrasadora i fresca.... Si em poso en temes eclesiàstics, seria l'Alfa i l'Omega del món.
A gaudir-la amb tots els sentits, i com molt bé has dit, el viatge ja ha començat, i és que la ment és poderosíssima a l'hora de viatjar ...
Per molt que tothom ho repeteixi, Nova York continua sent una ciutat fascinant. I molt més amigable del que es pot pensar. Ja fa massa anys hi vam passar una setmana meravellosa i no trobem el moment de tornar-hi.
Feu, a la nostra salut, una passejadeta per Brooklyn Heights amb l'esplendent vista del port i els gratacels a l'altra banda del riu!
Primer a la imaginació, després sobre el terreny i finalment a la memòria, els viatges et resulten una inversió molt duradora i ben amortitzada, oi? ;-P
Em passa el mateix. Encara que, darrerament, tracto de no esgotar-los abans d'hora, seguint l'advertència de Nietzsche, que deia que el problema dels individus poètics és la seva fantasia esgotadora, que saboreja i pateix per anticipat allò que serà i podria ser i arriba ja cansat al moment de la consumació.
que potser pensar-hi massa abans em pot espatllar les sensacions quan arribe, però fins ara no m'ha passat mai :-), segur que no arribaré cansada a Nova York, si més no, no cansada de Nova York. No mai m'ha passat que de tant pensar-hi i de tant acumular ganes m'haja decebut un lloc, tinc un amic que diu que a mi m'haurien de fer pagar més, perquè els llocs m'emocionen molt, però fins ara em fan pagar el mateix que a tothom i, sí, els viatges són una inversió boníssima, duradora, segura i amb interessos altíssims.
Un 'breakfast at Tiffany's' no estaria malament, oi ?
Coincidim practicament amb el llistat de ciutats, i també hem falta Paris, Roma la propera setmana. També vaig començar per Buenos Aires, i la veritat vaig quedat enamorat d´aquella ciutat. Desconexia el Chelsea Hotel, peró el fique a la llista d´inmediat.
Saluti
A gaudir-la amb tots els sentits, i com molt bé has dit, el viatge ja ha començat, i és que la ment és poderosíssima a l'hora de viatjar ...
Feu, a la nostra salut, una passejadeta per Brooklyn Heights amb l'esplendent vista del port i els gratacels a l'altra banda del riu!
En realitat encara falten dos mesos, però és d'aquells viatges que es comencen a gaudir molt abans.
Em passa el mateix. Encara que, darrerament, tracto de no esgotar-los abans d'hora, seguint l'advertència de Nietzsche, que deia que el problema dels individus poètics és la seva fantasia esgotadora, que saboreja i pateix per anticipat allò que serà i podria ser i arriba ja cansat al moment de la consumació.
No mai m'ha passat que de tant pensar-hi i de tant acumular ganes m'haja decebut un lloc, tinc un amic que diu que a mi m'haurien de fer pagar més, perquè els llocs m'emocionen molt, però fins ara em fan pagar el mateix que a tothom i, sí, els viatges són una inversió boníssima, duradora, segura i amb interessos altíssims.