A les 12 del migdia a la plaça, sonen les campanades i arrenca el Tabal. "Ja hi tornem a ser", sento dir. Insistint en el ritual fem els mateixos comentaris moviments i gestos que l'any passat. L'improvització ens duu a la rutina: bon senyal: la Patum és eterna en nosaltres!
M'he escapat a connectar-me una estona: havia de comprar uns bitllets d'avió per la setmana que ve a Mallorca i per l'altra a Menorca i he pensat que com més aviat millor. I, és clar, se m'ha acudit que per Patum no podia fer el ranci i havia d'actualitzar el bloc. Aquests sentiments s'han d'explicar: creixen quan s'expliquen. Amb tot sempre he reconegut el meu fracàs en aquest sentit. Tot i que representa que la meva feina és convertir emocions en paraules perquè d'altri les pugui desencriptar i sentir-les, mai he tingut la sensació d'aconseguir-ho amb la Patum. I creieu-me que ho he provat. Per això no faré poesia i relataré els moviments i els pensaments, per als bons entenedors/es.
La gran putada de tot plegat és que sol coincidir amb examens, però algun any hi he d'anar per nassos!
La Plaça és una bona descripció i realment evocadora... però jo no me n'acabo de fer a la idea... així que haurem de buscar un forat per a l'any vinent!
La gran putada de tot plegat és que sol coincidir amb examens, però algun any hi he d'anar per nassos!
La Plaça és una bona descripció i realment evocadora... però jo no me n'acabo de fer a la idea... així que haurem de buscar un forat per a l'any vinent!
Una cançó imprescindible.
Intentaré mirar-m'ho somrient des del cim del pic més alt, flairant el fum que acobla els déus del bé i el mal.
Gràcies.