Hi ha qui està cansat de comprovar que, malgrat diverses mobilitzacions i campanyes i actes i iniciatives a la xarxa i al carrer, encara no tenim l'estat que ens fa falta. Qui té aquesta visió potser considera que a cada mobilització tornem a sortir de zero i acabem allà on érem. Comencen amb il·lusió esperant que al final d'aquell impuls tindrem l'estat i hi van tot dient-se "aquest cop sí" com si fos una lliga del Barça. És cert que fem com una mena d'onades. En un moment donat s'acumulen un seguit de factors que creen la sensació que les coses es tornen a moure i això fa que més gent, per inèrcia, per mimetisme, per gregarisme o per simpatia, pel que sigui, s'hi apunti. Però és que al final de cada onada el nivell de l'aigua queda més amunt, i la següent onada és més forta i vigorosa. I entre onada i onada cada cop passa menys temps. Dit d'una altra manera: són a punt de pujar al carro els darrers a fer-ho, els que només veuen la punta de l'iceberg. Demà omplirem la plaça de Sant Jaume de Barcelona i la del Vi de Girona.
Acte de Sobirania, després d'una etapa d'activació via correu electrònic, arriba ja als mitjans. La moguda ha pres força. Dimarts a última hora es penjava la notícia a l'Avui; també l'han publicada a Directe!, Tribuna,
Arenys de Munt ha estat el primer municipi a prendre la iniciativa de fer una consulta per saber si la població vol que Catalunya sigui independent. Ho vaig sentir en un mitjà de comunicació per primer cop dimarts al matí; crec que va ser a RAC1 i com una notícia anecdòtica en què només faltava el comentari mofeta. És tan evident que la gent d'Arenys de Munt no té capacitat per decidir el futur nacional de set milions i mig de persones que s'hauria d'entendre el motiu de la proposta; i si no s'entén, rumiar-hi. A mi no em fa riure ni mica que en ple segle XXI l'Estat espanyol no ens permeti decidir democràticament sobre la nostra sobirania. Però aquesta és la realitat i cal denunciar-ho com fa temps que fem. Una manera de fer-ho és aquesta que ha començat a Arenys de Munt. Algú s'imagina quin efecte pot tenir si més municipis fan el mateix?, si comencem a sumar als mitjans els titulars dels resultats?, si la gent comença a constatar la voluntat democràtica de les persones que s'ha volgut amagar durant tot aquest temps? Sisplau: regidors i regidores sobiranistes: fem-ho arreu on puguem.
I enmig d'aquest bell panorama irromp la notícia que podríem tenir una operadora catalana per a mòbils. Seria una altra dosi important d'autoestima, una altra prova del desvetllament i avenç dels empresaris del país i la conquesta d'un nou i important espai de sobirania.
Per tot plegat, i coincidint amb la tupinada a les eleccions i amb la pèrdua de 200.000 vots socialistes i amb moltes altres coses, em pregunto: només m'ho sembla a mi o som davant d'una nova onada? Només d'aquí a uns anys podrem saber si haurà estat l'última, la penúltima o l'avantpenúltima. Però hi anem. I tant que hi anem! Ens veiem demà a la plaça de Sant Jaume.
Arenys de Munt ha estat el primer municipi a prendre la iniciativa de fer una consulta per saber si la població vol que Catalunya sigui independent. Ho vaig sentir en un mitjà de comunicació per primer cop dimarts al matí; crec que va ser a RAC1 i com una notícia anecdòtica en què només faltava el comentari mofeta. És tan evident que la gent d'Arenys de Munt no té capacitat per decidir el futur nacional de set milions i mig de persones que s'hauria d'entendre el motiu de la proposta; i si no s'entén, rumiar-hi. A mi no em fa riure ni mica que en ple segle XXI l'Estat espanyol no ens permeti decidir democràticament sobre la nostra sobirania. Però aquesta és la realitat i cal denunciar-ho com fa temps que fem. Una manera de fer-ho és aquesta que ha començat a Arenys de Munt. Algú s'imagina quin efecte pot tenir si més municipis fan el mateix?, si comencem a sumar als mitjans els titulars dels resultats?, si la gent comença a constatar la voluntat democràtica de les persones que s'ha volgut amagar durant tot aquest temps? Sisplau: regidors i regidores sobiranistes: fem-ho arreu on puguem.
I enmig d'aquest bell panorama irromp la notícia que podríem tenir una operadora catalana per a mòbils. Seria una altra dosi important d'autoestima, una altra prova del desvetllament i avenç dels empresaris del país i la conquesta d'un nou i important espai de sobirania.
Per tot plegat, i coincidint amb la tupinada a les eleccions i amb la pèrdua de 200.000 vots socialistes i amb moltes altres coses, em pregunto: només m'ho sembla a mi o som davant d'una nova onada? Només d'aquí a uns anys podrem saber si haurà estat l'última, la penúltima o l'avantpenúltima. Però hi anem. I tant que hi anem! Ens veiem demà a la plaça de Sant Jaume.
Un aplaudiment al ciutadans i regidors d'Arenys de Munt!
És clar que caldrá demanar responsabilitats als colaboradors en la constitució dels tripartits i consequent lliurament de les institucions politiques catalanes totes, per cert, als qui governen l'estat espanyol impedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya..
De totes maneres, sigui com sigui, que vingui la gran onada i s'endugui totes les estructures espanyolistes que hi ha en el nostre país. I algunes essències, també.
Salut!
I encara tens la barra de dir que s'han desgastat. S'han desgastat ... amb sous de 120,000 euros, viatges en bussiness i dietes a part, endollant germans, amics i coneguts. Pobres, s'han sacrificat pel país! Quina barra que teniu! Entenc que Carretero hagi hagut de marxar, perque això (abans conegut com ERC) és impossible de regenerar des de dins
El temps, i no massa, posarà a tothom allí on li pertoca. I aleshores sabrem si ens hem deixat endur pels creadors d'opinió, si hem anticipat la badada de governar amb els federalistes de cap de setmana, si...
Tot i les meves reticències, procuro creure que segueix ERC treballant per a la causa, tal com procuro creure que feren altres temps enrere.
Però també és bastant clar que vora 10.000 militants no porten un país de set milions a la independència. En calen molts més. I és des de la base, els sense carnet, que hem de treballar i fer feina, i apuntar cap a l'enemic, pas cap al del costat, i aconseguir seer els gestors de la'genda política nacional.
Au, seguim fent cainisme, que a Nicaragua deuen engreixar-se de veure que ja el sfan la feina.