«Imagina poder estendre la teva solidaritat a les pròximes generacions i contribuir a fer un món millor per a tothom. Imagina poder contribuir a un món en què cada vegada
més nens creixin sans i sentint-se segurs en el seu entorn, puguin anar a
l'escola i tinguin una oportunitat en fer-se grans.
»Un món on sigui més factible posar fi a la gana i la pobresa i on el desenvolupament sostenible asseguri els
recursos per a tothom.
»Un món en el qual es respectin els drets
humans. On l'atenció sanitària arribi a tots els racons i es
destinin més mitjans a eradicar malalties com la malària, la
tuberculosi i la VIH/SIDA.
»Un món ple de boscos, de mars vius, que es mogui amb energies netes i on el clima segui predicible.
»Fes testament i inclou-hi un llegat solidari. Així,
sense perjudicar els drets dels teus hereus, contribuiràs a més a
deixar un món millor».
Sona bonic, oi? I sembla realitzable... Ho és: aquest és el text de presentació de la campanya que estan portant a terme una colla d'entitats agrupades en el portal LegadoSolidario.org per recollir fons per als seus programes de cooperació (al marge dels clàssics, diguem-ne, com ara l'administració -cosa que posa en contradicció el mateix concepte d'"ONG", 'organització no governamental'-, les quotes dels socis, botigues i carnets solidaris, etc).
Per convènce's que no estem parlant de cap utopia, només cal fer un cop d'ull a la plana web de Legado Solidario, on les entitats implicades (entre elles Acción contra el Hambre, Aldees Infantils, Amnistia Internacional, Ajuda en Acció, Intermón Oxfam, Medicus Mundi, Unicef, etc) expliquen l'objectiu d'aquesta iniciativa i les possibilitats que obre de cara al futur, i a més, explica la manera de redactar un testament, com es pot fer per deixar una part de l'herència personal a aquest fons de redistribució solidària.
La idea no és pas nova, per bé que ho sigui dins el món de les modernes ONG: va ser a través dels llegats i les donacions voluntàries que els grans ordes medievals, com el dels templers, per exemple, van arribar a conèixer èpoques de bonança, i fins i tot d'esplendor. Per no parlar de la institució "no governamental" per excel·lència, l'Església, en les seves diferents i nombroses branques al llarg de la història i al llarg i ample del món... És una bona notícia, doncs, que aquest importantíssim recurs es converteixi en font de finançament per als organismes que lluiten avui per corregir els desequilibris del món i les seves nefastes conseqüències, sobretot en la salut de les persones i del planeta. I és una important acció, també -i això seria encara més destacable-, pel fet que pot representar un pas cap a una nova organització de la societat sobre unes bases més racionals i justes. Perquè, si això funciona (i té tots els números perquè sigui així), la pregunta és òbvia: ¿No aniria tot millor si s'estengués la iniciativa fins a convertir-se en la manera de funcionar normal, si sistemàtitzéssim el mecanisme de l'herència, de manera flexible però generalitzada? ¿No aniríem millor si l'herència fos un dret garantit per a tothom, el més elemental i general dels drets humans? La resposta em sembla que és encara més òbvia.
Més que un compromís -que també-, es tractaria d'una regulació, d'unes lleis, d'unes normes clares de funcionament. No pot ser que l'edifici social es basi sobre l'atzar: que la vida dels fills depengui de la posició social dels pares. Com que aquesta és la realitat, la realitat del món també va a batzegades, condicionat pel fet increïble que uns (pocs) comencen a córrer de joves amb tot a favor mentre els altres (la majoria) no tenen res, o poc, i el poc que tenen s'ho han de currar (sovint al llarg de tota la vida) amb grans esforços: on és el dret a l'habitatge?, i el dret al treball?, on és la teòrica igualtat que proclamen els Drets de l'Home? Tot és paper mullat, perquè el sistema té aquest defecte a la base, i sense base no hi ha altura possible, no hi ha estabilitat. Si la base de tot és l'economia, com és que l'economia es permet de tenir els principis elementals de funcionament tan viciats? I compte, Sílvia, que això que val per a les persones es pot aplicar igualment als pobles. Què és el domini d'un poble sobre un altre, sinó simple pillatge? El dels pobles rics, per ser-ne més; i el dels pobres (però igual d'agressius), per viure a expenses d'un altre. Per això Espanya, un país latifundista que no ha fet mai la reforma agrària que li feia falta, es pren tan seriosament i amb tanta intransigència el seu domini colonial: perquè amb les coses de menjar no s'hi juga. Els cacics espanyols ho tenen molt clar, i mentre el sistema hereditari sigui el que és, tot seguirà igual (la situació passa intacta de pares a fills, d'una generació a una altra), i per tant des de Catalunya ho tindrem francament difícil per treure'ns aquest mort de sobre... (Que no vol dir que hàgim de deixar d'intentar-ho, per tots els mitjans democràtics a l'abast; perquè no fer-ho seria permetre una injustícia sobre una altra. Però les hem d'eliminar totes: els drets humans i els drets dels pobles van de bracet, i no hem de parar fins que siguin una realitat sòlida com una roca, la pura normalitat)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
I compte, Sílvia, que això que val per a les persones es pot aplicar igualment als pobles. Què és el domini d'un poble sobre un altre, sinó simple pillatge? El dels pobles rics, per ser-ne més; i el dels pobres (però igual d'agressius), per viure a expenses d'un altre. Per això Espanya, un país latifundista que no ha fet mai la reforma agrària que li feia falta, es pren tan seriosament i amb tanta intransigència el seu domini colonial: perquè amb les coses de menjar no s'hi juga. Els cacics espanyols ho tenen molt clar, i mentre el sistema hereditari sigui el que és, tot seguirà igual (la situació passa intacta de pares a fills, d'una generació a una altra), i per tant des de Catalunya ho tindrem francament difícil per treure'ns aquest mort de sobre...
(Que no vol dir que hàgim de deixar d'intentar-ho, per tots els mitjans democràtics a l'abast; perquè no fer-ho seria permetre una injustícia sobre una altra. Però les hem d'eliminar totes: els drets humans i els drets dels pobles van de bracet, i no hem de parar fins que siguin una realitat sòlida com una roca, la pura normalitat)