A Sicília ja hi havíem estat, de la banda de la mar Jònica, a Massina i a Taormina , l'Etna a prop i aquell regust de vinya i atzavares, els camps daurats, les glicínies penjant i nou i vell ben remenats, relligats i germans.
Aquest pic hem visitat Palerm, de la banda de la mar Tirrena, situada a la costa noroest, a una ampla rada anomenada justament de Palerm ombrejada pel cim del Pellegrino.
És un port ample. Hi creixen roselles i fonoll entre mig del ciment. De sempre va estar un port comercial i estratègic important. Va rebre cretencs, grecs, fenicis, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, francesos, catalans i espanyols. Un traginar de pobles, ideologies, costums i estils arquitectònics, un reguitzell d'invasions i hegemonies. Actualment és la ciutat més gran de Sicília i la capital.
Prenem el bus CitySightseeing, que té dos recorreguts i permet, a bon ritme i bon preu, veure, escoltar i visitar bona part de la ciutat, baixant on vols i tornant a pujar on et plau. Pots fer tots els meandres i visites que has triat a peu i et proporciona un tast viu de la ciutat força complet. En voler tornes a prendre el bus i vas fent...
S'inicia el recorregut al teatre Politeama. Continuem per un dels molts mercats de flors, fruites i verdures, el Mercat de la Vucciria ( m'evoca el Mercat de la Boqueria ), un esclat de colors i de vida efímera però bellíssima i continuada. Llimones a rompre de delicat perfum, altre temps triades, acaronades, enlluentades i embolicades amb paper de seda per les mans menudes de les joves sicilianes, per a venda i exportació, com un preuat regal.
El teatre Líric Massimo, la via Maqueda i la plaça Quattro Canti, una mena de decorat amb un no sé què d'escenari que es fa mirar per la seva raresa un poc decadent: quatre caps de cantò que formen un espai octogonal, l'encreuament de la via Maqueda i el corso Vittorio Emanuele, en tres nivells de santes, estacions i reis. Va ser feta amb un luxe de gust dubtós per tapar la misèria dels quatre carrers que hi confluïen i dels seus habitants. Avui és lloc de trobada, fotografies i passeig, punt zero de la part antiga de Palerm , tota ella de gran riquesa i bon passejar-hi
Ben a prop la Piazza Pretoria, una gran plaça-font renaixentista, un espai toscà en mig d'un indret normand i àrab de gran puresa i línees essencials.
Efectivament, a la Plaça Bellini , a pocs metres, visitem La Martorana, una singular i bellísima església del s.XII, amb mosaics bizantins de molta qualitat, imperdible també per el seu campanar àrab-normand. I ben devora ella l'església de sant Cataldo, de planta quadrada, actual seu dels cavallers del sant Sepulcre, amb cúpules vermelles clarament àrabs, tancada en el moment de la visita.
La Catedral conserva malgrat diferents destruccions i reformes dues torres normandes del s.XII, de gran interés i bellesa, així com un pòrtic del s. XV. És visitada constantment, s'hi arriba enfilant el Corso Vittorio Emanuele precedida
d' una plaça ampla i llarga que l'acull i li dóna perspectiva.
Seguint el Corso i creuant la Porta Nova cal destacar el Palau dels Normands o Palau Real i la Capella Palatina, dedicada al rei Roger II. Al seu interior, unamostra espectacular de mosaics bizantins del s. XII, que cobreix de cap a peus la capella, d'acurat acabat i excel·lent conservació, és una visita obligada. Fassers, wasingtones, arbres de foc als seus jardins...
Ben a prop sant Giovanni degli Eremiti, església àrab normanda d'esfèriques cúpules roges i arquitectura sòbria, que conserva una clastra benedictina.
Us en parlaria molt i molt perquè és un guster aquesta ciutat, que enamorava Goethe, però just anomenaré per acabar-vos d'explicar aquest tast:les magnòlies dels jardins de la Vila Garibaldi, el jardí botànic, esponerós , el passeig de les vídues, on hi anaven a festejar, la Vila Júlia, la Via Lincoln, L'Hotel Excelsior, el passeig de 426 plàtans ombrívols i tacats de maragdes, el Jardí Anglès, la Via de la Llibertat, la Via Dante, l'estació del tren, i la Porta Felice , construïda al s. XVI per a Felice Orsini, esposa d'un Virrey, per tal de callar les penes d'amor produïdes per les seves infidelitats...
Ah! I els Pupi sicilians, artesanals, tenen un Museu i tot , en son experts en l'art de les teresetes. Me'l vaig perdre, així com la llagosta i el pop, motiu més que justificat per a tornar-hi. El gelat naturalment no me'l vaig perdre, però no me faria res repetir, ni el formatge, ni la pastisseria, ni les llibreries.
Antoni de l'altra costa |
dimecres, 1 de juliol de 2009 | 09:14h
He quedat esturat, una vegada més, per com expliques els paisatges viscuts. A Palerm , la falera per visitar la Catedral, per part meva, era marcada pel desitg de veure l'entrada, de Gòtic Català - de les mès antigues representacions del nostra pas per Sicilia. Ja saps que inclús, sentir un mestre explicar-ho en italià, en el vell mitg de la plaça, em va emocionar.Ja sè que de vegades el tinter ens traeïx, i reté mots o frases pel seu compte; per tant, no et sàpiga greu que li reclami aquesta petita anotació.
M'agrada llegir cròniques de viatges. Són una manera de transportar-te a llocs coneguts o que conserves en el record. No conec Sicília però imagin que com a tota illa de la Mediterrània deu ser una terra especial. Recórrer llibreries de la ciutat que visit, si tenc temps, és una cosa que m'agrada fer tot i q molta gent no entén aquesta afició meva.
Un guster trobar-te. T'agradaria Sícilia i Sardenya també. Vaig comprar llibres per a nosaltres i la meva filla, narracions i llibres d'art. Una abraçada
tot flueix com una onada constant d'esperit... l'harmonia entre civilitzacions, el passat àrab, el paisatge, és magnífic com ho relates. Em fas somiar...
i em plau. No podia deixar de pensar que va existir Plàcido Risotto, i les mans petites i artesanes que col·locàven els mosaics, intactes després de tants de segles...i les flors de xacrandes plovent damunt l'asfalt, i les llimones perfumades significant eternitat agre-dolça ... M'agrada fer-te somiar i compartir bocins de camí i d'aire
Gràcies per fer-nos partíceps del teu viatge. Més enllà del tòpics i prejudicis Sicília te molt a oferir i ensenyar-nos. Són un veïns desconeguts d'aquest pati de llums que és la Meditarrània.
Música interessant i art : Aigua , foc, contrastos, mestissatge de civilitzacions, sants i dimonis, obert-tancat, terratrèmols i brises... Palermo una passada per anar-hi de visita
que ens expliques durant el teu recorregut amb en J. per Palerm. És com jo ho veig també; de vegades et sens emocionalment fantàstica quan vas veient encuriosida totes aquestes petites coses. Després ja hi ha temps d'admirar els grans monuments, els murals, el museu. Bé, tinc pendent visitar les illes del Mediterrani. Vaig prenent notes ..... Aquesta és la nit més curta i on hem de cercar les millors plantes i herbes, oi ?
Érem quatre amics. Viatjar per plaer sempre ho faig amb en J. i si podem amb bons amics, un petit grup ben avingut dóna marxeta i els comentaris i les idees es multipliquen. Sempre hi ha moments per a la introspecció, però el goig de compartir també nodreix. Tu gaudiries de valent fent"les illes" totes aquestes que esquitxen la mar des de Turquia i Dalmàcia fins a les nostres Balears, aquesta mar tan nostra.
AnnaPortell |
dimarts, 23 de juny de 2009 | 07:43h
quedat amb la boca oberta quan he obert els arxius! Nosaltres no hem viatjat mai gaire... la nena, el temps... i els diners clar... Ara, que l'Alexandra ja és més grandeta, m'agradaria tenir l'oportunitat de fer-ho... Hauré de deixar de fumar... només amb això tindríem el viatge com aquell que diu assegurat. Deu ser, tot plegat, a part d'un regal per la vista, un dels millors remeis pels mals. No crec que necessités cap aspirina en dos mesos. Les roselles ja les veig (a casa en diem també gallarets) igual que he pogut veure el Mercat de la Vucciria que t'ha evocat al de la Boqueria, tant estimat per mi. El travessava cada matí si em donava temps cada cop que anava a l'escola... Que bé, Victòria! Deus haver arribat alimentada per un grapat de mesos!
Me va anar molt bé, és vera. En arribar , però, la calor sufocant i la feina me van xuclar... He d'anar a tocar mar i terra a l'hora de la fresca cada dia per continuar restaurada. Tenc sort de viure a una illa i poder passejar vora la mar en un tres i no res... L'aigua és hipnòtica. Et penjaré una foto de la rossella sortint del ciment en algun post. M'agrada viatjar un poc fora de temporada a la primavera o la tardor. A Catalunya crec que hi han llocs preciosos que també alimenten: La Garrotxa, les Fagedes, el Montseny, el Delta de l'Ebre, racons de la Costa Brava, Aigües Tortes... Les nostres Illes també estan assequibles. Si ho desitges ... en podem parlar. Contenta de petar-la ( la xerrada )
Joan Alcaraz |
dimarts, 23 de juny de 2009 | 01:22h
Sicília és un dels meus objectius de viatge realtivament propers, però encara no m'hi he posat en ferm. Tu m'ajudes, amiga, delitosament, a anar-hi anant... Gràcies!
bielmamengual |
dilluns, 22 de juny de 2009 | 22:08h
Gràcies, amiga, per saber contar les teves emocions i els teus pensaments alhora, amb un ordre i una cartografia magnífics i sintètics. Palermo, il mio amore! Una besada nocturna Biel
Ja ho crec que és il tuo amore, Palermo. T'enganxa. Em va agradar molt. Sicília té una mescla d'instints bàsics i glamour, de cacics i revolucionaris que t'aplega i embolica. Gràcies per venir, amic , és un plaer rebre't i la besada nocturna d'inici d'estiu un luxe.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Besets! ;)
Un guster trobar-te. T'agradaria Sícilia i Sardenya també. Vaig comprar llibres per a nosaltres i la meva filla, narracions i llibres d'art. Una abraçada
i em plau. No podia deixar de pensar que va existir Plàcido Risotto, i les mans petites i artesanes que col·locàven els mosaics, intactes després de tants de segles...i les flors de xacrandes plovent damunt l'asfalt, i les llimones perfumades significant eternitat agre-dolça ... M'agrada fer-te somiar i compartir bocins de camí i d'aire
Per cada mafiós de Sicília hi ha quatre camorristes a Nàpols - diu en Saviano. Però la terra i la gent, la mar, està a una altra esfera de coses.
Música interessant i art : Aigua , foc, contrastos, mestissatge de civilitzacions, sants i dimonis, obert-tancat, terratrèmols i brises... Palermo una passada per anar-hi de visita
Aquesta és la nit més curta i on hem de cercar les millors plantes i herbes, oi ?
Érem quatre amics. Viatjar per plaer sempre ho faig amb en J. i si podem amb bons amics, un petit grup ben avingut dóna marxeta i els comentaris i les idees es multipliquen. Sempre hi ha moments per a la introspecció, però el goig de compartir també nodreix. Tu gaudiries de valent fent"les illes" totes aquestes que esquitxen la mar des de Turquia i Dalmàcia fins a les nostres Balears, aquesta mar tan nostra.
Ara, que l'Alexandra ja és més grandeta, m'agradaria tenir l'oportunitat de fer-ho... Hauré de deixar de fumar... només amb això tindríem el viatge com aquell que diu assegurat.
Deu ser, tot plegat, a part d'un regal per la vista, un dels millors remeis pels mals. No crec que necessités cap aspirina en dos mesos.
Les roselles ja les veig (a casa en diem també gallarets) igual que he pogut veure el Mercat de la Vucciria que t'ha evocat al de la Boqueria, tant estimat per mi. El travessava cada matí si em donava temps cada cop que anava a l'escola...
Que bé, Victòria! Deus haver arribat alimentada per un grapat de mesos!
Me va anar molt bé, és vera. En arribar , però, la calor sufocant i la feina me van xuclar... He d'anar a tocar mar i terra a l'hora de la fresca cada dia per continuar restaurada. Tenc sort de viure a una illa i poder passejar vora la mar en un tres i no res... L'aigua és hipnòtica. Et penjaré una foto de la rossella sortint del ciment en algun post. M'agrada viatjar un poc fora de temporada a la primavera o la tardor. A Catalunya crec que hi han llocs preciosos que també alimenten: La Garrotxa, les Fagedes, el Montseny, el Delta de l'Ebre, racons de la Costa Brava, Aigües Tortes... Les nostres Illes també estan assequibles. Si ho desitges ... en podem parlar. Contenta de petar-la ( la xerrada )
Sicília és un dels meus objectius de viatge realtivament propers, però encara no m'hi he posat en ferm. Tu m'ajudes, amiga, delitosament, a anar-hi anant... Gràcies!
Moltes gràcies, te la torno.
Palermo, il mio amore!
Una besada nocturna
Biel
Ja ho crec que és il tuo amore, Palermo. T'enganxa. Em va agradar molt. Sicília té una mescla d'instints bàsics i glamour, de cacics i revolucionaris que t'aplega i embolica. Gràcies per venir, amic , és un plaer rebre't i la besada nocturna d'inici d'estiu un luxe.