Hi ha algunes coses d'aquelles que et marquen. Algunes per bé, d'altres per menys bé. Si una cosa recorda la poc-modernitat de l'etapa escolar, és una llista que penjava de la paret de la classe, amb un titular ben gran; 'La tribu dels teniques'. L'havia penjat una professora amb cognom trist, l'encarregada d'ensenyar-nos català. I va ser per culpa d'ella que vaig apendre que en català, no és correcte 'tenir que'. I quan te n'adones que no vols formar part de la tribu dels teniques i prefereixes ser dels 'haver de', just en aquell moment, te n'adones que la major part de la població té que fer alguna cosa. I automàticament se't posen els pèls de punta. Perquè t'hauràs perdut el 90% de les normes ortogràfiques, però tu sempre vas saber que no volies ser un tenique... Qüestió de tribus, suposo. I si el tenir que el sents des del damunt d'un escenari, quan se li escapa a la boca d'algú amb més de 10 persones escoltant-lo, aleshores te n'adones que estem massacrant la llengua. I si t'ho trobes escrit en un llibret de cançons, aleshores saps que aquell disc, no era tan bo. Sort que Els Amics de les Arts no tenen que... [I ara ve quan us posem al dia sobre aquests quatre senyors (el secret per ser tan poc-moderns, és que un dia ens van regalar una xapa on hi sortien ells en format playmobil, i des d'aleshores, els poc-moderns en som ultra-fans)]
Els Amics de les Arts juguen amb les paraules sense que et facin mal les orelles –i de rebot, el cervell–. Si ahir no vau anar a l'Apolo 2 a veure'ls (és un grup que pateix efectes paranormals; amb pocs mesos de diferència ha aconseguit penjar el cartell de complet de la mateixa sala), si fa setmanes que no sabeu d'ells en directe, ha arribat el moment que us descarregueu el seu disc de rareses. Ho podreu fer des d'aquí, i gaudireu de les fantàstiques Càpsules Hoi-Poi. Si feu el download (oh, quina paraula tan glamourosa!), trobareu aquell tema tan bonic que parla de tocar calcetes ("Per mars i muntanyes"), una petita "Oda en dijous" i la brillant versió de "I no sé el què m'ha dit", traduïnt del francès –llengua en desús, que diuen– a la senyora Bruni. Una bona manera d'esperar els nous temes, que arribaran després de l'estiu.
Sóc poc-modern!