Per cert, algú sap per què no es va conservar l’edifici de l’antiga estació? No haguera pogut servir per a centre de dia, casal jove, biblioteca, ludoteca...no sé, potser en aquell moment no hi havia projectes de futur o no teníem encara un equip tècnic d’urbanisme que li trobara una utilitat dins d’un projecte futur de poble.
Disraeli, un polític i primer ministre anglés del segle XIX, deia “Mai no et queixes, mai no expliques”. Ara al segle XXI, després de més de 30 anys de democràcia, ja tocaria que els polítics canviaren el xip i es digueren “Mai no ens queixem, expliquem sempre”. No queixar-se i explicar la coherència o la incoherència dels projectes. Els ciutadans, els electors, ens conformem amb poca cosa, tots volem el mateix, que el “poder” ens tinga en compte, que dialogue amb nosaltres, perquè, ara per ara, el principal dèficit democràtic és la falta de comunicació entre el poble i els representats que aquest ha triat per gestionar la cosa pública. Ja no val l’excusa de què els tècnics han dit, han pensat, han dissenyat. Els bons polítics saben que les decisions només les prenen ells i, que cada vegada en són més els qui, a l’hora de decidir, donen participació al poble. Com deia una consulta feta en aquesta pàgina, què voldrem al parc, més formigó o més zona verda per a gaudi? Preguntes senzilles i fàcils, solucions rendibles i barates. Extretes del manual del polític eficient, “Como hacer política con el pueblo”, editorial, Utopia.
És trist, però al nostre país, encara tenim, respecte a altres països a nivell internacional, grans dificultats per saber què fan les administracions amb els diners de tots o com prenen les decisions que ens afecten. La legislació encara fa fàcil que les administracions no donen tota la informació que se’ls demana, i en conseqüència, així ens van les coses, qui no vol explicar, no explica ni als seus més arrimats.
