El pitjor d'aquestes eleccions europees no ha estat la campanya, ni tan sols la lamentable participació a Catalunya (37%), sinó les interpretacions interessades que cadascú en fa des d'aquesta mateixa nit. El partit socialista europeu ha fracassat estrepitosament, i només la victòria del PSC a Catalunya trastoca l'anàlisi des d'aquí. Tot i guanyar, els socialistes catalans perden 7 punts. Aviat és dit. El partit popular europeu s'imposa clarament a l'eurocambra, i en el cas espanyol guanya les eleccions per 5 punts respecte els socialistes. El vot de la por no ha pogut frenar el càstig electoral per la crisi. Qui governa rep. Aquí, i a tot Europa. Si, a més, és un govern d'esquerra, el càstig esdevé sever.
En aquest context (crisi econòmica i erosió de les opcions de govern) s'entén l'avenç de CiU, que desplaça el PP de la segona posició al Principat i evidencia que el canvi de candidat ha estat una aposta encertada. D'on no es mou el PP, en canvi, és de la primera posició al País Valencià i a les Illes. A Catalunya, PSC. A la resta dels Països Catalans, i al conjunt de l'Estat, el PP. A la Catalunya Nord, també guanya la dreta, i és curiós que els socialistes no són segons perquè els desplacen els ecologistes i nacionalistes sense estat plegats. Finalment, Iniciativa Internacionalista, amb el suport de l'esquerra abertzale radical i de l'esquerra independentista catalana no parlamentària, es queda sense escó. Sí n'obté UPyD, que supera en vots C's a Catalunya. Moviments a les urnes unionistes.
Com que els governs llepen, es perfilen dos grans guanyadors aquesta nit. El PP de Rajoy, que treu mig milió de vots més que Zapatero i ho presenta com unes primàries de la derrota socialista a l'Estat. I a casa nostra, CiU, que puja mentre els partits del Govern baixen. CiU guanya a les demarcacions de Lleida i Girona. La demarcació de Barcelona es manté territori socialista. La de Tarragona, també. Mas diu que aquest diumenge s'han sembrat les primeres llavors pel retorn de CiU a la Generalitat, però Montilla diu que els nacionalistes han fracassat en aquest preàmbul. Ja veuen l'interès per Europa en aquestes eleccions... L'eurodiputat més (el segon) actiu Romeva continuarà. Una bona notícia. Així com l'entrada de Junqueras, amb una proposta d'oficialitat del català sota el braç. Una altra bona notícia. Juntament amb Tremosa (felicitats, Ramon!) poden fer feina pels interessos del país. Com que els governs pateixen, i sobretot els d'esquerres, tant ERC com ICV han anat a la baixa. Però les dues forces ja haurien signat aquest resultat (repetir escó) abans de començar la campanya. Una campanya rara, rara, rara...
Quin governa rep? Doncs haurà estat només a l'estat espanyol perquè Sarkozy, Merkel i Berlusconi surten enfortits tot i la lamentable gestió que estan fent de la crisi, tant a dins dels seus respectius estats com a nivell de la UE. Lo de Gordon Brown ja s'assembla més al cas de la senyora Maleni aquí a l'Estat, i jo que pensava que per aquelles terres la cultura política estava més desenvolupada i dimitien quan els hi tocava (no només no ho fan si no que també són corruptes, com per no perdre estrepitosament unes eleccions de segona).
El més vergonyós de tot plegat és l'anàlisi que fan els socialistes, espanyols i catalans, culpabilitzant de la seva derrota a la ciutadania! Increïble. Aqust matí a Catalunya ràdio la senyra Maria Badia es quedava tant ampla dient que ella ja ho va avisar això, que si la gent no votava els dolents agafarien el poder. Doncs treballin més en oferir propostes engrescadores en comptes de tirar els diners en una propaganda que tracte d'imbècils a la població! Que s'han cregut. En política tothom guanya, i quan es perd és culpa del votant o de l'abstencionista.
Celebro que d'entre tota aquesta classe política infima sorgeixin elements externs a aquesta com són Jurqueras i Tremosa, tot i que no comparteixi molts dels seus plantejaments són aire fresc; llàstima que els envïin ben lluny.
La gent no és tonta, si hi ha hagut aquesta abstenció possiblement siga perquè la gent sap o intueix que allò pel que se'ls demana que votin no val per gaire. El Parlament europeu no talla el bacallà, qui decideix a Europa és la Comissió europea i a aquests no ens demanen que els escollim. Euroescepticisme per nassos en front d'institucions antidemocràtiques.
M'alegro que hagi guanyat el PP, i espero que aviat ho faci a l'Estat, segurament així els sindicats majoritaris s'atreveixin a fer una vaga general i tota l'amplitud de la societat civil es mobilitzi contra una classe política vergonyosa i unes institucions que no plantejen res davant de la situació econòmica actual.
Per últim, fer menció a Iniciativa Internacionalista. Esquerra abertzale radical? Doncs per a ser tant radicals i minoritaris han aconseguit una dècima menys que el PP al País Vasc, on aquests hi governen, no ho oblidem.
totalment d'acord amb l'Ivan. No tots els partits de govern pateixen. Deuen patir aquells que no ho fan bé o bé aquesta és la percepció de la ciutadania. Especialment rellevants els resultats de l'SNP a Escòcia, que, sent al govern, ha guanyat de forma folgada a les eleccions al seu país. Escòcia camina cap a la independència, i nosaltres ens ho mirem i ens anem congratulant per uns resultats que, es miri com es miri, són dolents per a l'independentisme i per al futur d'aquest país
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç! "