Article publicat a la revista "Esquerra Nacional" Han estat mesos molts durs, d’incomprensió, de batalles diàries per defensar la visita a «la piscina», han estat mesos en què s’ha ridiculitzat la meva persona i la meva trajectòria política. Mesos que no els recomano a ningú. Tot i això sempre he tingut molt clar perquè vaig anar a la piscina, perquè senzillament és de tots. I sense ànims de generar cap més polèmica, ho tornaria a fer.
Encara recordo l’estiu que va explotar la notícia. Els diaris van recollir una imatge meva amb banyador i el carnet de diputat a la boca. A partir d’aquí va començar la persecució contra la meva persona i tothom es va oblidar del perquè de l’acte a la piscina de Pedro J. La maquinària d’aquest senyor sí que es va desplegar, perquè ell sabia que la piscina era il·legal i no volia ingerències, volia continuar tenint els drets sobre aquell trosset de Mallorca. La batalla va continuar als jutjats i en altres escenaris de la meva vida, i l’etiqueta de «freaky» que se’m va penjar, ja no me l’he treta mai més.
Però la veritat, no m’importa perquè hem aconseguit fer justícia i els tribunals ens han donat la raó. Gràcies a tots els que m’heu demostrat la importància de caminar per aquesta vida amb coherència i honestedat.
Un Reagrupat.