No sé si és freqüent que, en arribar als trenta –als trenta de veritat,
els que destrueixen la barricada dels 29 rere la qual m’ha agradat amagar-me
durant un any- es cree una guerra de vèrtexs en la piràmide de Maslow. Les
prioritats s’han dedicat en els últims mesos a disputar-se el primer lloc com
candidats famolencs a l’olor de la derrota de Brown.
Certament, si l'any passat arribava als 29 com si en tinguera 18, enguany arribe als trenta i me'ls sent com si en fóren 35. A l'horitzó de la meua recén encetada trentena -unes hores-, se'm desplega un calendari atrafegat; tant, que les oposicions no deixen de quedar sempre en un segon terme. I no acabe de saber si això és bo o roïn.
Mentre espere a recuperar el meu xicotet balanç universal -encara que siga assimètric, em disculpareu l'hermetisme-, em dedique a encadenar capítols de sèries. Fet i fet, després de dinar mataré deu minutets anant a votar, encara que siga sense gana. Al capdavall, el vot compta igual sense tindre en compte el nivell d'entusiasme.
Moltíssimes felicitats!!! (encara que siga en retràs). Perquè fa un temps vaig veure les fotos del sopar de gal·la, on vàrem celebrar el teu aniversari, i tenia en el cap la data. Però ja saps, açò de les opos absorveix la ment. Espere que t'hages agarrat molt bé el canvi al tres, i que penses que complir anys no significa ser més vell, sinó tindre un any més d'experiència.
Perdona pel retard enguany, vaig un poc de bòlit. Felicitats!!!! I com que jo ho he passat abans que tu, els 30 són una època genial, ho corrobore! Que vagen bé les opos! I gràcies per l'ajudeta a mon pare :D
...els que afirmen que els 30 són una bona època. És clar que cadascú és un món i només es pot parlar per boca pròpia. A mi em van sentar fenomenal. La vida se t'aclareix. I tu també tens les coses més clares. Per molts anys!
PS: I quan arribis als 40, no pateixis, també són genials!
I com que jo ho he passat abans que tu, els 30 són una època genial, ho corrobore!
Que vagen bé les opos! I gràcies per l'ajudeta a mon pare :D
Per molts anys!
PS: I quan arribis als 40, no pateixis, també són genials!
Carmeta: gràcies :) No paren de dir-me que és una bona època.
Siga com siga, felicitats!