Tots els països tenen una ànima. Una manera de fer o de ser que és la que propicia la integració i la que es reflecteix sovint als tòpics nacionals.
Aquesta setmana, l'expresident d'Espanya Aznar ha continuat la seva línia d'atacs al catalanisme democràtic a base de posar al punt de mira l'immersió lingüística. Anzar ha dit que si en una comunitat autònoma [Catalunya] s'hi fan dues hores de castellà a la setmana, la quitxalla pujarà sense saber la llengua de Lorca i els pares amb recursos hauran d'enviar els fills a Albacete per tal que aprenguin castellà, tal i com els envien a Londres per aprendre anglès.
En primer lloc, no entenc la mania dels polítics castellans a imposar el seu idioma al sistema educatiu català. No ho entenc des d'un punt de vista català, ja que la visió que tenim des d'aquí del que és Espanya és força diferent de la visió castellana. L'ànima és una altra.
Si creiem en un estat de les autonomies i l'educació s'ha transferit, el govern central no hi té posició en aquests temes. I punt. Nosaltres ja votem a qui volem que ens governi (el tema dels pactes postelectorals dóna per altres articles). Però l'ànima castellana no és la de les autonomies; és la de la unitat i la centralitat, la homogeneïtzació i l'eliminació de les diferències. Tant lícita és una ànima com una altra, però són ben diferents.
D'altra banda, si el que diu Aznar fos cert, s'obre una gran oportunitat de negoci pels habitants d'Albacete. Moltes famílies d'Irlanda i el Regne Unit fan uns bons ingressos amb els estudiants d'anglès que van a passar-hi l'estiu o el curs. Aquesta activitat també ha propiciat la creació d'escoles d'idiomes i la formació de professorat lingüístic. Tot plegat ha donat moltes oportunitats a la gent per sortir-se'n.
La creació de llocs de treball lingüístics a Albacete seria una gran oportunitat, però no arribarà mai. En primer lloc perquè Aznar menteix i sap que menteix. Els habitants del Principat coneixem el castellà tan bé com els del Rosselló coneixen el francès. Però en segon lloc perquè l'ànima castellana no els ho permetria; l'Espanya que els dóna sentit és una i única i ocupa tota Ibèria. Tota.
Per sort avui som a la Unió Europea i certes coses ja no es poden fer. Però els últims segles hem viscut una colla de guerres en que Castella intentava subjugar a Portugal i a Catalunya. Al moment actual només un dels dos territoris es troba subjugat i, no ens enganyem, si la repressió no s'incrementa és per l'ull vigilant d'Europa.
Aquesta setmana, l'expresident d'Espanya Aznar ha continuat la seva línia d'atacs al catalanisme democràtic a base de posar al punt de mira l'immersió lingüística. Anzar ha dit que si en una comunitat autònoma [Catalunya] s'hi fan dues hores de castellà a la setmana, la quitxalla pujarà sense saber la llengua de Lorca i els pares amb recursos hauran d'enviar els fills a Albacete per tal que aprenguin castellà, tal i com els envien a Londres per aprendre anglès.
En primer lloc, no entenc la mania dels polítics castellans a imposar el seu idioma al sistema educatiu català. No ho entenc des d'un punt de vista català, ja que la visió que tenim des d'aquí del que és Espanya és força diferent de la visió castellana. L'ànima és una altra.
Si creiem en un estat de les autonomies i l'educació s'ha transferit, el govern central no hi té posició en aquests temes. I punt. Nosaltres ja votem a qui volem que ens governi (el tema dels pactes postelectorals dóna per altres articles). Però l'ànima castellana no és la de les autonomies; és la de la unitat i la centralitat, la homogeneïtzació i l'eliminació de les diferències. Tant lícita és una ànima com una altra, però són ben diferents.
D'altra banda, si el que diu Aznar fos cert, s'obre una gran oportunitat de negoci pels habitants d'Albacete. Moltes famílies d'Irlanda i el Regne Unit fan uns bons ingressos amb els estudiants d'anglès que van a passar-hi l'estiu o el curs. Aquesta activitat també ha propiciat la creació d'escoles d'idiomes i la formació de professorat lingüístic. Tot plegat ha donat moltes oportunitats a la gent per sortir-se'n.
La creació de llocs de treball lingüístics a Albacete seria una gran oportunitat, però no arribarà mai. En primer lloc perquè Aznar menteix i sap que menteix. Els habitants del Principat coneixem el castellà tan bé com els del Rosselló coneixen el francès. Però en segon lloc perquè l'ànima castellana no els ho permetria; l'Espanya que els dóna sentit és una i única i ocupa tota Ibèria. Tota.
Per sort avui som a la Unió Europea i certes coses ja no es poden fer. Però els últims segles hem viscut una colla de guerres en que Castella intentava subjugar a Portugal i a Catalunya. Al moment actual només un dels dos territoris es troba subjugat i, no ens enganyem, si la repressió no s'incrementa és per l'ull vigilant d'Europa.
Doncs això, el dia que en prenguem consciència que no te cap validasa pràctica l'article constitucional que permet als tancs sortir al carrer en cas de que proclamem la independència, ens farem independents i no ens podran aturar.
Però primer cal convèncer a la gent. Ahir vaig passar tot el dia al barri de Ca N'Anglada i allà entre PSOE i PP sumen el 80% dels vots. CiU i ERC es troben a força distància d'aquests dos. I atenció, UPD s'acosta en vots a IC-V. No crec que a Ca N'Anglada guanyi el suport a la independència. I els necessitem.