Amb aquest títol clar, claríssim, l'escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff ens introdueix, a la societat de l'Estat francès en general -i a la societat nord-catalana en particular- dels anys 60 i 70, en una època, com la titlla el propi autor, en què els cotxes tenien llums grocs, les vaques menjaven herba, el cinema feia somniar i en què tots els catalans encara parlaven català...
I com acostuma a fer-ho en els seus altres llibres, Bezsonoff ens ofereix una mirada incisiva, un punt irònica, extremadament intel·ligent d'aquest moment. Però, a més, com dèiem en l'apunt sobre Els taxistes del tsar, l'obra de Bezsonoff, que és professor de llengua catalana a Perpinyà, ens ajuda a entendre també una mica més el que ha passat amb la nostra llengua a Catalunya Nord i per això en aquest bloc de sociolingüística n'hem volgut fer un comentari.
Tot i que l'obra va néixer com un encàrrec de l'editor de la revista d'història "L'Avenç", podríem considerar-la com una mena d'autobiografia (l'autor ho nega, però) novel·lada, que s'estructura mitjançant episodis breus. Com dèiem, en destacarem alguns, pel component sociolingüístic que incorporen.
Pel que fa a la llengua catalana:
En l'episodi que duu el títol "El català" ens fa una radiografia sociolingüística molt clara de la societat nord-catalana dels anys 60, una terra encara ben bé catalana fins als anys 70 (encara era la llengua de l'amor, de la mort, de la política, dels jocs, de les penes i de les alegries, la llengua de casa, de les botigues, dels carrers, dels autobusos...).. Ell se sentia francès i català, català i francès com al sud molts nens ens sentíem (ho dic en passat) espanyols i catalans, catalans i espanyols. El seus avis parlaven en català a la seva mare, però ella ja els responia en francès. A ell ja li parlaven en francès, però amb "digressions" en català. Quan Bezsonoff els contestava amb frases curtes en català, els avies reien, contents i, també, un xic inquiets per les rareses del nen (uns comentaris que em recorden, i molt, el que m'expliquen actualment alguns avis algueresos).
En aquest capítol també trobem una interessant reflexió sociolingüística: les paraules incorporades a la llengua després del segle XVII són franceses i occitanes (menys) al nord de Catalunya i espanyoles al sud, i ens confessa, amb una certa recansa, que l'estudi del castellà li va permetre entendre del tot els catalans del sud de l'Albera. Una realitat inqüestionable a causa d'una frontera política que ha pesat molt i molt.
L'acabament del capítol és lapidari: "Els anys passen. Els catalans es moren. Arriben gent del nord de França, d'Àfrica, de Rússia. Com (...) podrien aprendre una llengua vergonyosa que es parla només entre amics i parents? Els darrers catalans (...) desapareixen, un per un, com els sons i les paraules de la nostra llengua. Llurs néts aprenen un català de laboratori (...) que pronuncien amb accent llenguadocià. No saben el nom dels pobles, dels rius i de les muntanyes. No és culpa seua. Per qualsevol reclamació, adreceu-vos a la república francesa que ens ha anorreat (...)."
Pel que fa al francès, França, la francofonia i els francesos:
En el capítol sobre el francès, la seva llengua materna (que el porta a dir que mai no ha considerat estrangers belgues, quebequesos, suïssos francesos, mauricians), rebla algunes d'aquestes idees: "Els catalans del Principat em repeteixen que tinc la cantarella francesa i els rossellonesos m'acusen d'espanyolejar un bri" (quan parla en francès a París li diuen que té accent del "Midi", però quan és al sud li diuen que té accent parisenc -on va viure).
"Els francesos actuals m'han ajudat molt a desamorar-me de França. Han enlletgit tant aquest país encantador que ja no és meu. La França del segle XXI és el país del penediment històric, dels moralistes de trucalembut, dels jutges del passat que menyspreen les generacions anteriors, dels donadors de lliçons, dels policies del pensament, dels polític incultes, dels professors que fan faltes d'ortografia, dels enamorats de l'exotisme que no accepten que uns altres ciutadans vulguin parlar una altra llengua..."
I, per acabar aquest apartat, no em vull estar de comentar-vos el que l'autor confessa en el capítol intitulat "França". Després d'explicar-nos com estava d'enamorat de França quan era petit (és fill de militar, d'origen nord-català, però militar, va viure envoltat de fills de militars a diferents llocs de l'Estat francès, a l'escola li ensenyaven cançons patriòtiques franceses i sobretot els mitjans de comunicació que li van inculcar la idea de França...), ens diu:
"A la llarga, la meua passió per la llengua dels meus avis -que mai no parlaré tan bé com el francès-, aquest català que estimava tant, em va obrir les portes d'un castell secret. França, i sobretot la república, sempre ha lluitat per eliminar la nació catalana. De la mano con España...
Em va costar molt de comprendre que no era un francès de l'extrem sud sinó un català del pol nord... De tant en tant, si uns amics parlen malament de França, em fereix sentimentalment, tot i que tenen raó... Ara sóc només un francès administratiu. Vinc d'un país que encara no existeix, un estat fantasma. Ciutadà ectoplasmàtic, vinc d'una Catalunya boirosa i llunyana que un dia serà lliure...
La meua descoberta de la catalanitat ha estat una llarga iniciació."
De l'Estat francès també ens fa una radiografia de les lllengües que s'hi parlen. de l'alemany d'Alsàcia, del bretó, del basc, del cors (i de la seva relació amb l'italià), del flamenc (que mai no ha sentit en el territori flamenc que pertany a l'Estat francès) i de l'occità (una llengua de la qual arriba a dir que som a "les darreres llums d'una llengua que es mor" i que "s'amaga en algunes masies decrètpites, com bolets verinosos, però la toponímia amb noms quasi catalans, els olius, el mestral, els campanars romànics, els albercoquers, els castells sospiren en la llengua de Frederic Mistral).
Pel que fa al castellà:
O, fins i tot, la relació amb el castellà -una llengua que parlaven alguns companys fills de refugiats espanyols-, una barreja, segons l'autor, de català i de portuguès amb tocs d'àrab. Bezsonoff ens explica com de petit creia que tots els "espanyols" parlaven català, tret dels que venien del fonso (fons) d'Espanya, que parlaven castellà i que per a la gent de Nils, el poble dels seus avis, aquesta era una llengua desconeguda. Tot i que el nostre autor la va aprendre ràpidament a l'escola (la va començar a estudiar a l'escola amb 14 anys), no va ser fins una estada a Salamanca que es va adonar de la gran diferència entre el castellà literari que li havien ensenyat i el castellà real i on va poder sentir en boca d'una persona culta (potser només una mica més culta que els altres) el que pensen la majoria d'espanyols dels catalans: "A ver... Si tú eres de Perpiñán, eres catalán. Si eres catalán, eres español, no reniegues de tus orígenes, coño...
Pel que al mitjans de comunicació nord-catalans:
La relfexió sobre L'indépendant, el diari més llegit a Catalunya Nord (recordeu que al sud ho és La Vanguardia), no es pot perdre: "era i és encara un diarinyol nul·líssim, anticatalà, baluard de la ideologia jacobina. Manté els lectors en un cretinisme permanent comentant un partit comentant un partit de petanca, l'arribada d'algun capità de gendarmeria, sense cap al·lusió a la nostra cultura. Per L'Indépendant, la civilització catalana es limita a les ballades de sardanes, a la Llotja de Perpinyà, als partits de la USAP i a les cargolades".
Com es pot veure molta reflexió sobre una època recent, però clau, de les comarques de Catalunya que són a l'Estat francès que no acaba en aquesta part sociolingüística, sinó que s'endinsa també en temes com la religió, el tour, el servei militar, els "mites" de Pétain i De Gaulle, l'Algèria francesa...
En definitiva, un llibre que, d'una forma novel·lada, ens pot ajudar a entendre algunes de les coses que han passat -i que passen- en aquesta part del nostre país.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
