Cesk, diuen que avui és dia de reflexió i de silenci. Oi? Això diuen ...
Però ni avui dia 6, ni demà dia 7 són dies de mutisme! Així doncs, pots parlar, i escriure molt més, durant tot el dia d'avui i de demà d'Iniciativa Internacionalista?
T'ho dic perquè si hi ha mutisme no hi ha reflexió, i tampoc hi ha el silenci de la mirada que assaboreix les paraules.
ceskfreixas |
dissabte, 6 de juny de 2009 | 10:38h
Tinc un judici pendent precisament per demanar una opció de vot en jornada de reflexió, i no m'agradaria acumular-ne un altre :)
Malgrat estar plenament convençut que la desobediència civil a les lleis espanyoles és una forma legítima i molt vàlida de lluita i de resistència, també hem de ser conscients de la repercusió que això pot tenir, a nivell repressiu.
En el cas que esmentava al principi, es tracta de 10 persones que se'ns acusa de delinqüència electoral per demanar el no al referèndum no vinculant de la constitució europea. Mesos de presó i centenars d'euros en són les conseqüències. Encara pendents de judici, alguns d'ells seguirem practicant la desobediència civil i estem disposats a afrontar aquest nou cas repressiu des de la coherència de la nostra lluita. Que no és altra cosa que assumir que érem conscients del delicte i que estàvem realitzant un acte de desobediència. És a dir; no pagar-ne les penes-multa, si és que, finalment, la fiscalia segueix amb la mateixa petició de pena.
Amb tot això vull dir que no a la teva pregunta. El mutisme vers II hi ha sigut durant tota la campanya electoral. El silenciament i la marginació que hi ha hagut han sigut significatius de la campanya de l'Estat en contra d'aquesta candidatura. Moltes i molts companys hem fet servir molts i diversos canals per transmetre els nostres posicionaments i donar motius en pro i a favor de les llibertats dels pobles. Si bé és cert que hem de combatre la repressió, també és cert que no ens podem arriscar a tornar a ser reprimits sabent el que comporta desobeïr la jornada de reflexió. En aquest cas, i valorant les circumstàncies materials, tenint en compte que hem fet una molt bona feina programàtica, de difusió i expansió de la candidatura, personalment no estic disposat a sumar un altre judici.
Onze de setembre. |
dissabte, 6 de juny de 2009 | 15:01h
Obeir és estimar i no pas complir. Fugim de la somnolència i del mutisme! Prenem les armes de l'AMOR; eixes armes són les que ens desvetllen el cor que s'alça per ESTIMAR! Parlo de l'obediència del cor, de la seva exigència! Parlo de l'obediència que no es carrega l'AMOR. Parlo del sofriment incurable de la meva Catalunya, perquè el seu dolor és el meu dolor i no em puc escapar. Ni ho vull! L'obediència a Catalunya no es pot instal.lar en el mutisme, perquè l'AMOR a la pròpia terra no té mesura quan encara és paraula ARDENT! No vull ni puc, per por o comoditats, afalagar o servir una llei humana que és bàrbara repressió. Injusta llei si ofega l'esperit del meu poble! Complir amb la llei humana, imperial i española, no és ser obedients sinó que és ser bruts! Que no callin les veus més clares. Arrisquem-nos i alcem-nos tots plegats! Un Estat opresor, no podrà contra tot un poble si està ALÇAT!
Això diuen ...
Però ni avui dia 6, ni demà dia 7 són dies de mutisme!
Així doncs, pots parlar, i escriure molt més, durant tot el dia d'avui
i de demà d'Iniciativa Internacionalista?
T'ho dic perquè si hi ha mutisme no hi ha reflexió,
i tampoc hi ha el silenci de la mirada que assaboreix les paraules.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Malgrat estar plenament convençut que la desobediència civil a les lleis espanyoles és una forma legítima i molt vàlida de lluita i de resistència, també hem de ser conscients de la repercusió que això pot tenir, a nivell repressiu.
En el cas que esmentava al principi, es tracta de 10 persones que se'ns acusa de delinqüència electoral per demanar el no al referèndum no vinculant de la constitució europea. Mesos de presó i centenars d'euros en són les conseqüències. Encara pendents de judici, alguns d'ells seguirem practicant la desobediència civil i estem disposats a afrontar aquest nou cas repressiu des de la coherència de la nostra lluita. Que no és altra cosa que assumir que érem conscients del delicte i que estàvem realitzant un acte de desobediència. És a dir; no pagar-ne les penes-multa, si és que, finalment, la fiscalia segueix amb la mateixa petició de pena.
Amb tot això vull dir que no a la teva pregunta. El mutisme vers II hi ha sigut durant tota la campanya electoral. El silenciament i la marginació que hi ha hagut han sigut significatius de la campanya de l'Estat en contra d'aquesta candidatura. Moltes i molts companys hem fet servir molts i diversos canals per transmetre els nostres posicionaments i donar motius en pro i a favor de les llibertats dels pobles. Si bé és cert que hem de combatre la repressió, també és cert que no ens podem arriscar a tornar a ser reprimits sabent el que comporta desobeïr la jornada de reflexió. En aquest cas, i valorant les circumstàncies materials, tenint en compte que hem fet una molt bona feina programàtica, de difusió i expansió de la candidatura, personalment no estic disposat a sumar un altre judici.
Obeir és estimar i no pas complir.
Fugim de la somnolència i del mutisme!
Prenem les armes de l'AMOR;
eixes armes són les que ens
desvetllen el cor que s'alça per ESTIMAR!
Parlo de l'obediència del cor,
de la seva exigència!
Parlo de l'obediència que no es
carrega l'AMOR.
Parlo del sofriment incurable
de la meva Catalunya,
perquè el seu dolor és el meu dolor
i no em puc escapar. Ni ho vull!
L'obediència a Catalunya
no es pot instal.lar en el mutisme,
perquè l'AMOR a la pròpia terra
no té mesura quan encara és paraula ARDENT!
No vull ni puc, per por o comoditats,
afalagar o servir una llei humana
que és bàrbara repressió.
Injusta llei si ofega l'esperit del meu poble!
Complir amb la llei humana, imperial i española,
no és ser obedients sinó que és ser bruts!
Que no callin les veus més clares.
Arrisquem-nos i alcem-nos tots plegats!
Un Estat opresor, no podrà contra tot
un poble si està ALÇAT!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Obeir no és complir, ni molt menys deixar-se domesticar per la por d'una
absurda i terrible llei española!
Catalunya (els Països Catalans) ens espera!
Separats som autoritat i junts som autoritat i poder!
Posem l'estrella vermella o roja damunt les is!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!