Avui ens llevem d'hora. Arriben, puntuals, els paletes, per arreglar unes esquerdes traïdores que tenim al pati. Em semblen simpàtics, els hi expliquem el problema i, després de mirar-s'ho, marxen a esmorzar. Amb la panxa buida, la feina no acaba de veure's del tot bé :)
Ahir, la Núria i la Clara, de la productora audiovisual Eclipse, ens enviàven el segon videoclip del nostre segon treball discogràfic. El 18 de gener de 2009, en motiu de la celebració del cinquè aniversari d'aquest projecte de cançó de protesta, vam preparar un concert especial a la sala La Mirona de Salt, a la comarca del Gironès.
Vam compartir aquella tarda amb més de 400 persones vingudes d'arreu dels Països Catalans, sota el lema 5 anys de lluites i cançons. Recordant aquell dia i agraint-vos el vostre suport, sempre més que imprescindible, aquí us deixem el segon videoclip del disc El camí cap a nosaltres. Es tracta de la cançó Avui serem el món, amb imatges del concert de celebració del passat 18 de gener.
Podeu veure'l des d'aquest enllaç.
Esperem que us agradi.
Moltes gràcies! :)
Ahir, la Núria i la Clara, de la productora audiovisual Eclipse, ens enviàven el segon videoclip del nostre segon treball discogràfic. El 18 de gener de 2009, en motiu de la celebració del cinquè aniversari d'aquest projecte de cançó de protesta, vam preparar un concert especial a la sala La Mirona de Salt, a la comarca del Gironès.
Vam compartir aquella tarda amb més de 400 persones vingudes d'arreu dels Països Catalans, sota el lema 5 anys de lluites i cançons. Recordant aquell dia i agraint-vos el vostre suport, sempre més que imprescindible, aquí us deixem el segon videoclip del disc El camí cap a nosaltres. Es tracta de la cançó Avui serem el món, amb imatges del concert de celebració del passat 18 de gener.
Podeu veure'l des d'aquest enllaç.
Esperem que us agradi.
Moltes gràcies! :)
Però si eixes paraules no m'afavoreixen, no
les demano... ;-)
M'agrada la teva veu, Cesk, però el teu cant
em sembla atrapat en el seny català.
I em pregunto de quina passió neix aquest seny
que no m'embadaleix.
On és el cant capaç d'escarnir aquest seny?
I on és el cant, viu i encès, la flama que amb
el deix de la tendresa n'és l'única deu?
Oh, el cor xucla cap a l'interior, Cesk!
Ah, el color plomós i boirós de l'escenari m'encanta!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
I, si t'he de ser sincer, mai m'he sentit prou proper de la rauxa catalana :p
Crec que no he acabat d'entendre del tot els teus versos... miraré de trencar-m'hi més el cap :))
Gràcies!
Dius que ets del seny perquè no et queda un altre remei?
I això no és resignació passiva?
Oh! I com estimo la rauxa obstinada del cirerer que floreix per florir... ;-)
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Això li'n dius rauxa ?
Jo li'n dic SENY ! El cirerer sap que si no pot florir és només fusta que respira !
Els només catalanets de barretina... contemplen embadalits el cirerer florit, es deixen endur les seves cireres i compren les que arriben de fora, o les seves ja mig pansides...
Coll... de toro, això sí que és rauxa !
I crec en voluntats, més que en sentiments. La nostra voluntat és solidària, transformadora, internacionalista. No ens queda altre remei que seguir amb la voluntat de canviar el que ens envolta. Perquè les condicions són aquestes.
Jo no hi crec, ni en el seny, ni en la rauxa. Canto perquè, com deia Víctor Jara, així rebentem algun silenci. I canto, com deia Víctor Jara, per buscar la complicitat i animar a buscar la unitat del nostre poble.
Ha quedat molt trascendental, això, oi? :)
Jo no. Jo sóc catalana per la saviesa de la llengua del meus vells.
Onze de setembre.
"I crec en voluntats, més que en sentiments." (Cesk)
Jo no. Jo crec en l'AMOR. Les voluntats són talment com els
sentiments: TEMPORALS! I varien com la lluna.
Onze de setembre.
"Canto perquè, com deia Víctor Jara, així rebentem algun silenci." (Cesk)
Llàstima; és el mutisme el que hauria d'haver rebentat!
Els ocells canten a la gacela que es desfà del parany!
I canten al cavall indòmit, per obstinat!
I canten a l'arbre que dóna naxença a QUATRE branques!
Canten també a la papallona que vola un moment, però aquest
moment és ETERN perquè el cant de l'ocell depèn del seu vol!
Trascendental com el baf del foc?
;-)
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
A mi em diverteixen brutalment ! :-))
I el meu gust és discutible, només faltaria!
Felicitats!! =)