Aquest dissabte vaig fer novament un trajecte que durant 7 anys de la meva vida feia cada dilluns per desfer cada divendres. Carregat amb una bossa que s'omplia amb 5 mitjons, 5 mudes, el xandall de l'escola i roba per tota la setmana. Era un trajecte que es compartia entre el trajecte amb els pares. Un dia un, un altre dia un altre, al principi de tot tos dos i diversos nois que feien el mateix trajecte. Aleshores es feia ple d'innocència, creixent sense adonar-te que tot aniria més ràpid del que després haguéssis volgut però que aleshores es feia llarg i etern. Volies ser gran. Volies fer 8è! La resta es feia amb autocar, on retrobaves aquells amics que eren gairebé germans i que et guardeven aquell lloc al seu costat. Era el trajecte per anar a l'escola. Un trajecte que després t'adones que va marcar la teva educació, no només escola, també sentimental, que segurament som part del que som gràcies a aquells moments, a aquelles amistats. Aquest cop conduia però el meu propi cotxe, tal com sempre havia pensat que faria quan fos gran i enlloc de por, mandra i preocupació per algun examen o alguns deures no acabats la sensació era d'il·lusió i ganes de retrobar.Aquest dissabte el trajecte el vaig fer i desfer el mateix dia. Però enmig, el viatge fins a Sant Julià de Vilatorta va patir molts més viatges, més disgressions, retorns a una infància que ara es veu innocent i que no ho era pas en aquell moment. Erem 27 a classes (6 nenes i 21 nens, segons va recordar l'Anna) però només vam ser 6 els que vam decidir, i vam poder, fer novament aquest trajecte. 6 adults, amb preocupacions, parelles, amors, desamors, problemes de feina o fins i tot patint per una filla nascuda d'aquell nen que era amic fidel i al qual admiraves perquè sempre era el millor en qualsevol activitat esportiva o d'habilitat que decidíssim participar. 6 nens que hem crescut, que hem fet el nostre camí i que haviem perdut el contacte. 6 nens que entorn d'una taula, bevent vi, menjant i sobretot parlant sense parar (molt, posant-nos al dia, teniem mitja vida per explicar i l'altre meitat per recordar) vam tornar per una moments a aquells anys d'infància feliç i despreocupada. 6 adults que vam guadir com a nens, que vam tornar a ser nens. Que vam tornar a tenir la il·lusió i que vam agafar el compromís de repetir la tasca portada a terme per l'Alexis, en Fede, en Samu per organitzar la trobada. Ara em toca a mi, a l'Eva i a l'Anna organitzar-ne una segona. Ara hi hem de tornar, no poden passar novament 17 anys, esperem que en breu poguem refer de nou el viatge que durant tants anys vam fer, i sobretot, repetir el viatge que dissabte ens va retornar a trobar una amistat sincera i divertida. Una gran trobada... Un gran retorn... Novament a la infància, només 17 anys després.
Una abraçada!