Persones afins o associades a Reagrupament demanen sovint en comentaris d'apunts o al grup de Sumem per la Independència al Facebook que aquests esforços s'integrin a Reagrupament. És lògic que ho facin i hi estan absolutament legitimats. Hores d'ara, qui aposti per Reagrupament ja s'hi deu haver apuntat, de manera que la pregunta seria per què no ho han fet els qui aposten per altres opcions (concretades o per concretar). En aquest sentit, és bo saber escoltar les persones i aprofitar les crítiques més o menys clares per corregir o reorientar alguns elements (si és que s'hi està disposat, que potser no és el cas o s'estima que no val la pena). Què diu la gent quan els pregunten per què no s'apunten a Reagrupament?
Al seu apunt de dissabte al Bloc Gran (al qual ja m'he referit en un altre apunt), Enric Canela és interpel·lat pel reagrupat Ricard: "Avui ja tenim un projecte unitari que és Reagrupament, tant costa
d’afegir-s’hi? Que procedeix de gent d’Esquerra? Sí, però el que diu el
Dr. Carretero és el que tots nosaltres pensem i no entro en si som de
CiU, d’E o del que sigui, això per a mi, ja és passat. Tampoc penso en
el Dr. Carretero com un messies, no, és simplement una persona que ha
dit el que gairebé tots compartim i tu també Enric."
La resposta d'Enric Canela: "El projecte de Joan Carretero no és unitari. No faig cap crítica, al contrari, estic absolutament a favor, però no és unitari. Te uns orígens que són com un pecat original per a molts votants d’una altra part de l’eix i li cal que se sumi altra gent. Si no hi ha això els vots que aconseguiran Carretero més ERC seran aproximadament els que tenia ERC al 2003. Simplement que la suma de diputats donarà menys de 23 (coses de la Llei d’Hondt). Cal aconseguir alguna cosa més..."
Si Canela pensés que Reagrupament és una opció vàlida per a ell ja s'hi hauria apuntat. Simplement escriu que "cal que s'hi sumi altra gent" i no cal llegir gaire entre línies per comprendre que ell no s'hi acaba de trobar. En lloc de replantejar el projecte perquè més persones s'hi sentin còmodes, però, en un altre comentari (el 43, d'en Jordi) hi llegim: "Enric, dius que Reagrupament no és unitari perquè és una ex-part d’ERC. Doncs ben bé no, perquè no és la intenció i per exemple jo no vinc d’ERC. Potser necessitem persones valentes amb pes que s’hi vulguin afegir renunciant a sigles. Potser necessitem algú com tu mateix, potser si algú com tu, encara que no siguis tu o sí, si s’hi afegeix, posa la segona pedra que seria una pedra molt important per a convertir-lo en projecte unitari no només en el fons, que ja ho és, sinó també en la visualització."
Davant d'això, Canela respon: "No dic això ni molt menys (o no ho volia dir o dona a entendre). No és una part d’ERC. ÉS percebuda com una escissió d’ERC. Sé perfectament que té gent que ni és ni ha estat d’ERC, però no hi ha gent d’altres parts de l’espectre. No em consta que hi hagi gent provinent o simpatitzant d’UDC, per exemple. Jo estic d’acord amb la unitat però dubto que fos eficaç la suma personal a Rcat. Jo crec més aviat en la unió de Rcat i altres, en igualtat de condicions, a la coalició. Però no estic tancat a res, és una opinió. La tinc bastant sòlida, però, després de parlar amb independentistes que veuen bé el moviment Rcat però que no se senten a gust amb l’etiqueta."
La resposta d'Enric Canela: "El projecte de Joan Carretero no és unitari. No faig cap crítica, al contrari, estic absolutament a favor, però no és unitari. Te uns orígens que són com un pecat original per a molts votants d’una altra part de l’eix i li cal que se sumi altra gent. Si no hi ha això els vots que aconseguiran Carretero més ERC seran aproximadament els que tenia ERC al 2003. Simplement que la suma de diputats donarà menys de 23 (coses de la Llei d’Hondt). Cal aconseguir alguna cosa més..."
Si Canela pensés que Reagrupament és una opció vàlida per a ell ja s'hi hauria apuntat. Simplement escriu que "cal que s'hi sumi altra gent" i no cal llegir gaire entre línies per comprendre que ell no s'hi acaba de trobar. En lloc de replantejar el projecte perquè més persones s'hi sentin còmodes, però, en un altre comentari (el 43, d'en Jordi) hi llegim: "Enric, dius que Reagrupament no és unitari perquè és una ex-part d’ERC. Doncs ben bé no, perquè no és la intenció i per exemple jo no vinc d’ERC. Potser necessitem persones valentes amb pes que s’hi vulguin afegir renunciant a sigles. Potser necessitem algú com tu mateix, potser si algú com tu, encara que no siguis tu o sí, si s’hi afegeix, posa la segona pedra que seria una pedra molt important per a convertir-lo en projecte unitari no només en el fons, que ja ho és, sinó també en la visualització."
Davant d'això, Canela respon: "No dic això ni molt menys (o no ho volia dir o dona a entendre). No és una part d’ERC. ÉS percebuda com una escissió d’ERC. Sé perfectament que té gent que ni és ni ha estat d’ERC, però no hi ha gent d’altres parts de l’espectre. No em consta que hi hagi gent provinent o simpatitzant d’UDC, per exemple. Jo estic d’acord amb la unitat però dubto que fos eficaç la suma personal a Rcat. Jo crec més aviat en la unió de Rcat i altres, en igualtat de condicions, a la coalició. Però no estic tancat a res, és una opinió. La tinc bastant sòlida, però, després de parlar amb independentistes que veuen bé el moviment Rcat però que no se senten a gust amb l’etiqueta."
I més endavant un altre lector, Jon P., comenta que "no em va agradar gens sentir unes declaracions d’en Carretero on venia
a dir que per a Catalunya era la mateixa desgràcia que guanyés CiU que
el PSOE, i això no crec que sigui cert, malgrat i que soc molt crític
amb la línia de CDC, com a català no puc comparar-lo amb el PSOE-SNE.
També va dir que als de CiU els considerava quasi com enemics, i
això tampoc em va agradar sentir-ho." Aquestes diferències no impedeixen a aquesta persona plantejar-se l'ingrés a Reagrupament ("a part de el que he expressat més amunt veig que té un discurs que
m’agrada i m’hi puc sentir força identificat i com ja vaig dir en el
seu dia estic plantejant-me molt seriosament demanar-hi la inscripció"), però seria un error no tenir en compte les crítiques que fa. Cal saber escoltar.
Estic llegint a uns i altre les mil i un pegues i excuses per a no unir-nos i, de debò, son d'alló més absurdes i estúpides. I ho dic, per tothom. Tu també, Xavier.
T'han costa de formar UN SOL GRUP que deixi clar que només l'interessa la independència de Catalunya i que, un cop aconsseguida, es disoldrà perque cadascú faci el que vulgui ??? Tant costa això ? Tant ?
Les excuses i pretextes absurds són d'alló més diversos: que si són de dretes, que si son d'esquerres, que si no s'hi senten cómodes amb l'etiqueta (vés quina xorrada més gran....), que si millor fer uns escons insubmisos (una altre bestiessa....Es que l'estratègia és més important que l'objectiu que fa que no ens volguem unir ??? Unim-nos i ja discutirem com ens organitzem !!!) , que si els de Covergéncia i els d'Esquerra són uns no sé qué....que si no sé qui, no té credibilitat, que si no es prou transversal o unitari......doncs, collons, afageix-t'hi tú i ja serà més unitari, tros de sóca .....!!!
En fi, tot plegat excuses que no tenen cap consitència....
Val la plena que tots plegats reflexionem sobre tot això....
INTRODUCCIN
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Arial Unicode MS";
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
@font-face
{font-family:"\@Arial Unicode MS";
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Arial Unicode MS";
mso-ansi-language:CA;}
a:link, span.MsoHyperlink
{color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Benvolgut Andreu,
Jo vaig escriure fa dies una
petita nota a Fecebook on manifestava el meu acord amb el que fa Joan
Carretero.
Si jo cregués que unint-me ara feia el millor per al projecte ja hi seria. En
política és tan important el què com el quan. Jugar amb el "tempus"
és clau. Jo crec que faig millor feina per a la causa, intentant fer de
"lligam" entre diferents grups que no apuntant-me a aquest que miro
amb simpatia.
Jo no tinc gaire interès en figurar en cap llista. la meva vanitat, o
personalisme, quedaria àmpliament satisfeta si em pogués atribuir haver ajudat
a lligar tot això.
He parlat amb prou gent com per saber, o creure saber, que les coses són així.
No té cap sentit tancar files massa aviat, cal deixar que els processos madurin
i, creieu-me, hi ha massa coses "verdes".
En tot cas, personalment, no m'excusos de res. El Si sumem, guanyem ho vaig
escriure al comentari 36 de Captaire
d'engrunes el dissabte 23 de maig i després, a l'endemà, vaig publicar la
nota Si
sumem, guanyem. El dia 17 d'abri, coincidint amb l'article Patriotisme i
dignitat, de Joan Carretero, vaig escriure Independència 2714 que,
salvant les distàncies, va en la mateixa línia.
El Xavier Mir ha escrit sovint en una línia semblant.
Puc ben assegurar-vos que l'ego no em perdrà. Imagino que el comentari no anava
adreçat a mi, ja que crec em coneixes prou, però en qualsevol cas, dedicat a altres lectors, voldria
aprofitar aquest espai per definir altre cop la meva posició política.
Salutacions cordials
dretes, que si son d'esquerres, que si no s'hi senten cómodes amb
l'etiqueta."
1. Per això parlo de saber escoltar. Perquè quan algú dóna un motiu se li respon que és una "xorrada" "absurda".
2. Per això proposo una llista que renunciï explícitament a la ideologia i als protagonismes, de manera programàtica, clara i rotunda, com la millor estratègia per assegurar-se que tot això no creï suspicàcies.
3. Si hi ha qui no se sent còmode amb l'etiqueta, potser el problema per créixer és l'etiqueta.
Com et pots imaginar, jo no estic en contra de la unitat. Precisament m'he trencat les banyes pensant quina seria la millor manera d'aconseguir-la.
Ah, i una til·la, eh? No t'entrebanquis amb el tros de soca.
Es clar que és important que tothom escolti tothom però, al capdevall, tothom ha d'oblidar-se dels seus "motius" i unir-se en un sol grup. I és en aquest sentit que dic i mantinc que tots els motius són absurds i una xorrada perquè només porten a la divisió i la inoperativitat.
Per cert, estic molt tranquil i no em cal pas la til·la. Ara bé, els que diuen que "no em vull unir amb tu perque no ets prou transversal", francament, s'ho tenen que fer mirar.
I deixem que acabi amb una obvietat: Si volem que aixó acabi bé és imprescindible acabar amb l'afany de diferenciar-nos entre nosaltrres i anar tots a una. Més que res perque tots volem el mateix. I és clar que estic d'acord amb la teva proposta però és que dius el mateix que diu Reagrupament, per exemple.
2. Si creus que dic el mateix que Reagrupament és que m'he explicat fatal, i així sí que no aniré enlloc. Què hi farem...
En tercer lloc: Qué la teva proposta i la de Reagrupament no són exactament iguals ? Potser no al 100 % De fet, Reagrupament, s'estàn pensant com s'organitzen i què fan exactament. No ho saben ni ells encara. Tot plegat és molt tendre....Però el que dic és que encara que hi hagi algunes diferències tàctiques entre les diverses opcions, què això és el de menys. Tot això s'ha d'ARTICULAR d'alguna manera i hi ha d'haver COORDINACIÓ i UNITAT D'ACCIÓ d'alguna manera.
Reconec que estàs fent una bona tasca, Xavier. Però ara cal això: articular els diversos grups i propostes, coordinació i uniata d'acció. Res més.
En general el personal ja s'ha posicionat, i si voleu tibar-ne més, potser haurieu d'esperar el desenllaç del finançament i del TC. Aquests són els actuals punts calents. Crec també, que haurieu de fer una lectura amb més perspectiva de com és la societat catalana. S'ha de tocar de peus a terra, i per fer política en majúscules s'ha de pensar en TOT.
L'independentisme puja, però estem on estem.
Personalment prefereixo seguir en la línia d'EI a ERC fent pressió i esperar a veure quines accions finals duen a terme l'actual direcció d'ERC. Dissabte vaig anar a un míting de campanya d'ERC a Manresa, i els discursos em van agradar molt. Puigcercós mostra una intenció de canvi. Ara s'ha de traduïr en fets.
I a Convergència espero que passi el mateix, sobretot sota l'influència de López Tena.
La Unitat d'Acció de què parles és molt minsa descuidant sobretot ERC. I també CDC, IC i inclús el PSC. Aquesta Unitat d'acció que preteneu, en tot cas l'entenc feta de minories disperses per reforçar el moviment de Carretero, però en cap cas per formar un moviment independentista totalment transversal i majoritari. Aquest partit, només tindrà sentit en un format ideològic concret, que pot ser molt transversal, però quan grups com les CUP i persones com en Xavier Mir o en Canela no si volen adherir, vol dir que Rcat ja ha quedat encasillat a un sector.
Ah! I espero que quan hi hagi les eleccions nacionals, no hi hagi guerres de cartells i històries d'aquestes, perquè llavors sí que la parirem i la unitat d'acció que tan promoveu us l'haureu menjat amb patates! No vull cridar el mal temps, però vista la visceralitat exposada convé ser precabuts.
Vigileu que l'invent de Carretero no surti bord.
Salut i independència!
Mira si será pintoresc que qui governa és el partit que ha tret els pitjors resultats de la seua història, amb 11 diputats menys que el guanyador, i tot perque altres partidets s'hi han sumat, aixó si, des d'una "equidistància" previa que els ha permés obtenir uns vots que, de ben segur, advertint d'antuvi de l'us que farian dels vots, mai haurian obtingut.
Esclar que aquesta és una estratègia que te data de caducitat.
Aí, però resulta que els electors no ha votat govern , sinó Parlamentaris. I aquests parlamentaris són qui s'han de posar d'acord per investir President. I ara, com la darrera legislatura, tenim un govern de base parlamentària suficient com per governar des d'una perspectiva toalment diferent de la del partit majoritari al Parlament, però no de majoria de govern.
A voltes ens oblidem de les regles del joc i intentem fabricar-ne altres a mesura que es juga el partit. Per molt que els partits polítics que formen el govern, per ells sols no tinguin més diputats que un dels grups que ha estat escollit pels electors, sumats poden fer una majoria suficient per governar. I el partit que té uns quants més diputats no és capaç de construir majoria. Per cert: s'haurien de llegir els diaris del priemr cap de setmana del novembre de 2006 per recordar què va passar: no m'ho facis escriure a mi macu! Sigues una miqueta més llegit i no repeteixis les tesis de La Vanguardia, i l'Avui (tos ells dels Godó i els Lara)
De tota manera no cal preocupar-se, el Pp ja ha avançat que si aritmèticament és possible ell li farà aquest favor. Legítim, no? Això va així i no saber-ho denota absoluta incultura política
De ben segur que si el tripartit es presenta com a coalició electoral, perd, i aixó, els PSOEmontillistae ho saben, i per aixó es presenten amb marques electorals diferents, per después recollir els vots de les "marques blanques".
CiU son DOS partits diferents, i per no enganyar a ningú, es presenten amb coalició. El tripartit mai ho fará. Trampa i engany!.
Per cert, el PP no és el que ha pactat a Euskadi amb el PSOE per arraconar al nacionalisme democràtic, tal i com ja han pactat la Sànchez Camacho i en Montilla per Catalunya...si suman?.
Potser algunes "marques blanques" es mullen després de les eleccions però d'altres, ni això, ni abans ni després. De fet, tots sabem que hi ha una "marca blanca" que possibilita i determina un govern amb CIU però ai làs, l'amaguen sota l'estora... Després de males experiències segur que l'Artur no anirà a cal notari.
Per cert noiet, vas faltar a classe quan es va parlar de legitimitat democràtica?
- Un govern il·legal simplement no hi pot ser.
- És tan legítim que governi la primera força com que no, si hi ha una altra suma de partits.
- Una cosa és que un govern sigui legítim i una altra és que per alguns no sigui la millor opció.