Real Automòbil Club de Catalunya
Distingits Srs.,
M'assabento pels mitjans de comunicació de la intenció del RACC de promocionar la candidatura del Fútbol Club Barcelona al Premio Príncepe de Asturias. Vull fer-vos avinent la meva més radical disconformitat amb aquesta intervenció.
El prestigi d'un club esportiu es guanya, en primer lloc, en els terrenys de joc. Enguany el Barça l'ha acrescut a bastament aconseguint tres copes, cosa que li ha fet incrementar, a més, el respecte i l'admiració dels competidors - jugadors i entrenadors -, del públic en els estadis i de la premsa internacional.
El prestigi també es guanya amb el comportament cívic dels aficionats. Els veritables seguidors del Barça, que són la immensa majoria dels qui manifesten la seva alegria en ocasió de les victòries, són la millor carta de presentació no solament del club sinó també del país on ha nascut i on es troba fortament arrelat.
El Barça té, també, el prestigi d'ésser un símbol. Això és el que volem manifestar quan diem que és més que un club. Sense que hagi calgut mai cap declaració expressa ni cap afany d'apropiació, tothom percep - fenomen sociològic pur - la catalanitat del Barça i entén que constitueix una representació immillorable a escala internacional d'un país que, de moment, té limitades les possibilitats de projecció exterior. Tota la premsa internacional ho ha entès així, i així ho ha explicat.
No cal doncs cap maniobra espúria per redreçar allò que la gent, lliurement, vol que sigui. Ho ha manifestat ara i adés en el camp propi i, en ocasió de les finals, ho ha expressat també fora de casa, i a l'hora del triomf, al carrer de totes les ciutats i viles de Catalunya. I ho ha fet a la nostra manera, cívica, festiva i amb sentit de país, i rebutjant, sorollosament si cal, qualsevol intrusió simbòlica extemporània.
No cal doncs demanar perdó per res ni rectificar ni contrapesar res. De guardons n'hi ha molts arreu del món, i quan arribaran seran benvinguts, però la primera condició per acceptar-ne un és tenir la seguretat que no serà instrumentalitzat en contra de les arrels més genuïnes d'aquell a qui es pretén guardonar.
Espero doncs que atendreu aquestes raons, que de ben segur que són compartides per molts altres socis, i desistireu d'una actuació que no solament incomodaria el Fútbol Club Barcelona sinó que malmetria la imatge del RACC.
Atentament,
Albert Vila i Lusilla
*** número de soci ***
No es pot servir a dos senyors.
Prou de tebior i messellatge.