Ahir al vespre, amb força menys ressò mediàtic del què es mereix, l'Olga Xirinacs va presentar Óssa major, la seva Obra completa al Palau de la Virreina de Barcelona. L'acte va servir per reivindicar la que sens dubte és una de les millors plomes de la literatura catalana. Joan M. Pujals va glossar-ne l'obra i en va destacar els trets característics, sobre tot la tensió latent en l'obra de l'autora, tensió sense pessimisme, va dir. És una llàstima que una trajectòria impecable, que guanyat mols dels premis "importants" de les nostres lletres, es trobi en aquests moments flirtejant amb l'oblit. Hi ha un cert "negacionisme" del'obra de Xirinacs per part d'una determinada "nomenklatura" de les lletres nostrades, d'allò que temps enrere en dèiem la "cultureta". Jo diria que l'extrem que demostra per on va, dissortadament el país, va ser l'anul·lació d'una entrevista per causa de la victòria del Barça. Com deia aquell "no hase falta desir nada más"
Sí, és lamentable com cauen en l'oblit més absolut grans escriptors i escriptores d'aquests països nostres. Per anar-li a favor la faré poeta del mes de juny des del diari electrònic ciutatoci.com: http://tintaxinesa.blogspot.com/
Una abraçada des de Roses, segona escala del Blauet després de Sant Feliu i camí cap a la France.