Correu Blocs | VilaWeb.cat
xaviermir | Sumem per la Independència | divendres, 29 de maig de 2009 | 18:58h
A l'apunt de dimarts passat hi havia un comentari de Pol Sureda que algun lector anomenat Jaume va considerar una exce·lent manera de rebatre allò que havia exposat. Celebro que es facin comentaris en positiu. No és pas l'única ocasió, és clar, però no sempre es pot respondre tot.


Jo deia, en resposta a un comentari de la Sònia, que l'independentisme no és una ideologia sinó un objectiu. I en Pol comentava: "I tant que l’independentisme és una ideologia i que ser independentista és fer política! Hom és independentista, d’antuvi, perquè és patriota; per això, i no per cap altre motiu, tenim en contra els espanyolistes." No és la meva prioritat entrar en el debat teòric si l'independentisme és o no una ideologia. Probablement trobaríem arguments per pensar que sí, però crec que s'entén el que vull dir: quan siguem independents deixarem de ser independentistes. Quant a fer política, és cert que poques coses s'escapen de la intencionalitat política. Aquí també ens posaríem d'acord ben aviat. La qüestió de fons, però, és que pensaments com els d'en Pol ja disposen d'eines per ser representats al Parlament, i que Sumem per la Independència vol oferir una eina a un altre sector de l'electorat: el que no està disposat a permetre que la discussió del model d'estat  allargui la situació actual de submissió i escanyament, de pertinença a un altre estat que va en contra nostra.

A títol individual, comparteixo el model d'estat que vol, però això no treu que continuem tenint entre 400.000 i 500.000 independentistes que, quan és l'hora de triar representants al Parlament de Catalunya, es queden a casa i permeten que siguin els dependentistes els qui facin lleis i governin contra els nostres interessos. "Sense un programa clar entorn de punts com aquests –ni que sigui a grans trets--, difícilment hom pot obtenir l’adhesió de gaire ningú", assegura Sureda. De moment, i malgrat aquesta afirmació, ja hi ha més de tres-centes persones al grup creat al Facebook. Però hi insisteixo: existeixen altres opcions i no es tracta de fer la competència a ningú.

És tan senzill com això: què val un escó al Parlament de Catalunya? Trenta mil vots, posem? Doncs si els aconseguim el Parlament passarà de tenir-ne 135 a 134, perquè el nostre no votarà res que no sigui la independència.


Comentaris: 6
  • Resposta de Pol Sureda
    Pol Sureda| Adreça electrònica | diumenge, 31 de maig de 2009 | 05:24h






    <!--
    /* Style Definitions */
    p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
    {mso-style-parent:"";
    margin:0cm;
    margin-bottom:.0001pt;
    mso-pagination:widow-orphan;
    font-size:12.0pt;
    font-family:"Times New Roman";
    mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
    mso-ansi-language:CA;}
    @page Section1
    {size:595.3pt 841.9pt;
    margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
    mso-header-margin:35.4pt;
    mso-footer-margin:35.4pt;
    mso-paper-source:0;}
    div.Section1
    {page:Section1;}
    -->

    Xavier,


    Cal sumar, sí; però cal saber per a què fem la suma. No pretenc posar
    pals a les rodes de la teva iniciativa, que pot ser útil com tantes d’altres; només
    subratllo que –aventurismes a banda-- no es pot avançar cap a la independència
    sense programa, sense esbós dels continguts mínims de l’Estat que volem. Perquè
    la independència no és un objectiu en si; és un mitjà per a atènyer uns
    objectius determinats. Fins fa quatre dies, ésser independentista duia per
    descomptat compartir-los; era per tal d’atènyer aquests objectius que hom
    optava per la
    independència. Darrerament, en canvi, sembla haver-hi gent
    que s’apunta a la independència per motius poc congruents amb els drets
    nacionals del poble català. La suma feta en aquests termes fóra fictícia
    (estaríem units en la forma i no en el fons), i el resultat, com deia, podria
    ésser contraproduent: una independència a la irlandesa o a la bielarussenca.


    L’altre punt en què insistia: si no tenim ben
    lligat un acord previ sobre, per exemple, l’Estat del benestar, i ho deixem per
    a l’endemà, ja pots comptar que les classes dominants imposaran la seva línia,
    i ens muntaran una selva neoliberal (com deia l’ínclit Felipe González: “¿Es
    que hay alguna otra política posible?”) en vés a saber quina llengua. Evitem el
    perill d’ésser il·lusos: com deia el Mestre Fuster, la política que no fem
    nosaltres la faran contra nosaltres.

  • Per sumar bé comença a restar
    Jordi| Adreça electrònica | divendres, 29 de maig de 2009 | 21:52h
    Hi havia un país sotmés a un altre estat que tenia un parlament on hi havia diferents partits. Un d'aquests partits, a, era independentista de l'estat però el ciutadà b i companys, que no estaven d'acord amb com es portaven les coses es va escindir per fundar un  partit nou per a l'arreplegament de tots els desencisats del partit (a), qualificat de traïdor i de tou; el ciutadà c i amics també ho tenien clar, s'havia de fundar un partit per sumar per la independència perquè a diferència del partit impulsat per b treballaria només per la independència; el ciutadà d, no ho deixava de tenir menys clar, calia ser més clars i més contundents i a la xarxa havia trobat blocaires que compartien els mateixos objectius que ells... al menys en un principi. Tots aquests partits es van sumar a l'oferta d'altres que també tenien objectius similars. Al final, es va aconseguir crear un partit independentista per cada 100 ciutadans independentistes. Tots aquests partits, emperò, tenien molt clars els objectius, la independència i la unitat i hi estaven molt engrescats des de les seves tribunes.

    Pregunta: a quin grup li interessa més que es aquesta situació? (Marca la resposta adequada)
    - els partits estatistes
    - els partits nacionalistes
    - els partits independentistes

    Si ja ho tens clar, ja saps que has de fer: funda un partit independentista.





    • Ironia, abstenció i 135 escons
      xaviermir | divendres, 29 de maig de 2009 | 22:29h
      Gràcies per aquest comentari tan irònic, Jordi. Ha quedat prou clar quina és la teva opinió respecte de Sumem. Amb tot, et recordo que hi ha una realitat persistent: entre 400.000 i 500.000 persones que votarien SÍ en un referèndum d'independència no van a votar quan hi ha eleccions al Parlament, cosa que cedeix més espai als partits dependentistes i dificulta la possibilitat que hi hagi referèndum. La idea de sumar va per ells: els hi hem d'afegir. Hem d'aconseguir que siguin representats al Parlament.
      Sumem per la independència no serà bel·ligerant amb ningú, no farà plantejaments de competència amb la resta de partits. Proposem l'accés directe als escons. Crec que pot ser una experiència positiva, però si al final resulta que ningú no hi troba sentit, tanquem la paradeta i tal dia farà un any.
      Per tant, no ens posem nerviosos.
      Ara, una cosa és clara: si més oferta de partits independentistes s'acaba traduint en més escons independentistes al Parlament, no veig com això pot beneficiar els dependentistes.
      • Va per aquí
        Matilde| Adreça electrònica | dissabte, 30 de maig de 2009 | 13:30h
        La idea màxima de R.cat serà la d'aplegar el vot indepedentista (establert tal terme com a objectiu i no com a ideologia, és clar!) que actualment no se sent representat per les opcions regionalistes de Ciu, tot i combregar amb el model de país que volen, i tampoc amb l'opció d'esquerres d'Erc, tot i ser independentistes perquè pacten amb altres partits d'obediència espanyola. Així tenim ja un seguit de posicionaments que fan ser optimistes: el PRC, grup provinent del PI (Agustí i Soler i Carles Bonaventura) que no va entrar a Ciu, ja s'hi ha aountat, un dels dos Estat Català (enfrontats per la propietat de les sigles) també s'hi suma (el de Josep Planxart), però ho farà sempre que l'altre EC (Jordi Miró) no hi vagi a parar. També Unitat Nacional Catalana (els més etnicistes) i escindits d'Estat Català pot incorporar-se a l'aposta (algunes de les frases escoltades per l'entorn R.cat no desmereixen declaracions fetes pel propietari de la bitga Militària. Si a tot plegat li afegim que Santiago Espot  (el paper actiu del qual és indiscutible en l'organització de la xiulada a Mestalla i ja abans amb el tema d'Air Berlin)) torna a situar el paper dels Psicoestetes  amb el nom de Força Catalunya i s'apropa a Carretero.
        No parlo de les Cup perquè ja han deixat clar que no són d'aquest pal: elles van més pel vot alternatiu i seria un suïcidi entrar al grup de funcionaris de R.cat perquè els trauria credibilitat abans d'estrenar-se en coses sèries.
        A veure si Carretero, Carandell i Pereira, després de deixar-se convèncer per l'etern escindit Emili Valero de marxar d'Erc i no fer política dins del partit, podran donar coherència a tot plegat. És cert: són  prop de mig milió de persones, de vots independentistes que estan orfes. Això són molts escons!!! seria fantàstic que com a mínim n'apleguessin la meitat.
        Però a hores d'ara el més calent és a l'aigüera i tot i el discurs d'en Carretero, molt ifluenciat pel discurs de l'Associació Catalunya 1640, la seva capacitat de gestió encara està per demostrar. Si fos així: benvinguts al club, si no ... bé, tal dia farà un any i que esperin noves oportunitats.
        • L'addició de sobiranistes de CIU és fonamental
          Jordi| Adreça electrònica | dissabte, 30 de maig de 2009 | 18:32h
          Matilde, en relació amb els recolzaments a RCat, a part dels propis, veig que n'apuntes uns quants, com el PRC, Agustí Soler i Carles Bonaventura (que deu ser el que resta del PI), un dels dos estats Català, Santiago Espot, UNC, el propietari de la botiga Militària... Ignoro quina traducció electoral tenen aquestes persones i col·lectius però em sembla que si RCat no suma independentistes procedents de CIU, com l'Enric Canela, però no només, es podria quedar sense traducció parlamentària. I si això és així, davant de l'objectiu d'avançar la marxa cap a la independència i davant del graner del mig milió de vots independentists, em sembla que es podria dir que la "prova" de RCat no s'ha superat amb èxit.
  • Jo no disgregaria massa els matisos del vot independentista
    Jordi| Adreça electrònica | divendres, 29 de maig de 2009 | 23:16h
    Xavier, totalment d'acord en això: si més oferta de partits independentistes s'acaba traduint en més escons independentistes al Parlament, fantàstic. Jo també en faré un, o dos o els que calgui. Però, malaurdament, em sembla que aquest no és el camí. Ho dic perquè de vegades l'independentisme, molt mobilitzat a internet, ens pot fer semblar més del que som.

    No en tinc cap de problema amb les opcions independentistes, políticament comparteixo molts ideals, però des del meu punt de vista per sumar hem de prioritzar... sense crear massa opcions perquè sinó al final el vot es disgrega. Fa uns anys no hi havia cap opció independentista i ara que n'hi ha una, no en crearia massa més. En aquest sentit, penso que amb un ideal tan fort com el que tenim hem de ser una mica pragmàtics per aconseguir-lo. És a dir, més efectius. Per això, l'opció que veig més efectiva és que si ERC no satisfà molts indepndentistes cal que RCat faci el pas, especialment mentre CIU no el gosa fer jo penso que per molts sobiranistes que fitxi no el farà a mig termini), així tindríem una opció independentista d'esquerres (ERC) i una opció independentista que es presentaria ni de dretes ni d'esquerres (RCat), és a dir, com CIU però independentista de debò.

    Salutacions.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 29 visites
  • Aquesta setmana: 546 visites
  • Aquest mes: 2645 visites
  • Des de l'inici: 542646 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 432 visites
  • Aquesta setmana: 4258 visites
  • Aquest mes: 17860 visites
  • Des de l'inici: 1200677 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats