A l'apunt de dimarts passat hi havia un comentari de Pol Sureda que algun lector anomenat Jaume va considerar una exce·lent manera de rebatre allò que havia exposat. Celebro que es facin comentaris en positiu. No és pas l'única ocasió, és clar, però no sempre es pot respondre tot.
Jo deia, en resposta a un comentari de la Sònia, que l'independentisme no és una ideologia sinó un objectiu. I en Pol comentava: "I tant que l’independentisme és una ideologia i que ser independentista és fer política! Hom és independentista, d’antuvi, perquè és patriota; per això, i no per cap altre motiu, tenim en contra els espanyolistes." No és la meva prioritat entrar en el debat teòric si l'independentisme és o no una ideologia. Probablement trobaríem arguments per pensar que sí, però crec que s'entén el que vull dir: quan siguem independents deixarem de ser independentistes. Quant a fer política, és cert que poques coses s'escapen de la intencionalitat política. Aquí també ens posaríem d'acord ben aviat. La qüestió de fons, però, és que pensaments com els d'en Pol ja disposen d'eines per ser representats al Parlament, i que Sumem per la Independència vol oferir una eina a un altre sector de l'electorat: el que no està disposat a permetre que la discussió del model d'estat allargui la situació actual de submissió i escanyament, de pertinença a un altre estat que va en contra nostra.
A títol individual, comparteixo el model d'estat que vol, però això no treu que continuem tenint entre 400.000 i 500.000 independentistes que, quan és l'hora de triar representants al Parlament de Catalunya, es queden a casa i permeten que siguin els dependentistes els qui facin lleis i governin contra els nostres interessos. "Sense un programa clar entorn de punts com aquests –ni que sigui a grans trets--, difícilment hom pot obtenir l’adhesió de gaire ningú", assegura Sureda. De moment, i malgrat aquesta afirmació, ja hi ha més de tres-centes persones al grup creat al Facebook. Però hi insisteixo: existeixen altres opcions i no es tracta de fer la competència a ningú.
És tan senzill com això: què val un escó al Parlament de Catalunya? Trenta mil vots, posem? Doncs si els aconseguim el Parlament passarà de tenir-ne 135 a 134, perquè el nostre no votarà res que no sigui la independència.
A títol individual, comparteixo el model d'estat que vol, però això no treu que continuem tenint entre 400.000 i 500.000 independentistes que, quan és l'hora de triar representants al Parlament de Catalunya, es queden a casa i permeten que siguin els dependentistes els qui facin lleis i governin contra els nostres interessos. "Sense un programa clar entorn de punts com aquests –ni que sigui a grans trets--, difícilment hom pot obtenir l’adhesió de gaire ningú", assegura Sureda. De moment, i malgrat aquesta afirmació, ja hi ha més de tres-centes persones al grup creat al Facebook. Però hi insisteixo: existeixen altres opcions i no es tracta de fer la competència a ningú.
És tan senzill com això: què val un escó al Parlament de Catalunya? Trenta mil vots, posem? Doncs si els aconseguim el Parlament passarà de tenir-ne 135 a 134, perquè el nostre no votarà res que no sigui la independència.
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Xavier,
Cal sumar, sí; però cal saber per a què fem la suma. No pretenc posar
pals a les rodes de la teva iniciativa, que pot ser útil com tantes d’altres; només
subratllo que –aventurismes a banda-- no es pot avançar cap a la independència
sense programa, sense esbós dels continguts mínims de l’Estat que volem. Perquè
la independència no és un objectiu en si; és un mitjà per a atènyer uns
objectius determinats. Fins fa quatre dies, ésser independentista duia per
descomptat compartir-los; era per tal d’atènyer aquests objectius que hom
optava per la
independència. Darrerament, en canvi, sembla haver-hi gent
que s’apunta a la independència per motius poc congruents amb els drets
nacionals del poble català. La suma feta en aquests termes fóra fictícia
(estaríem units en la forma i no en el fons), i el resultat, com deia, podria
ésser contraproduent: una independència a la irlandesa o a la bielarussenca.
L’altre punt en què insistia: si no tenim ben
lligat un acord previ sobre, per exemple, l’Estat del benestar, i ho deixem per
a l’endemà, ja pots comptar que les classes dominants imposaran la seva línia,
i ens muntaran una selva neoliberal (com deia l’ínclit Felipe González: “¿Es
que hay alguna otra política posible?”) en vés a saber quina llengua. Evitem el
perill d’ésser il·lusos: com deia el Mestre Fuster, la política que no fem
nosaltres la faran contra nosaltres.
Pregunta: a quin grup li interessa més que es aquesta situació? (Marca la resposta adequada)
- els partits estatistes
- els partits nacionalistes
- els partits independentistes
Si ja ho tens clar, ja saps que has de fer: funda un partit independentista.
Sumem per la independència no serà bel·ligerant amb ningú, no farà plantejaments de competència amb la resta de partits. Proposem l'accés directe als escons. Crec que pot ser una experiència positiva, però si al final resulta que ningú no hi troba sentit, tanquem la paradeta i tal dia farà un any.
Per tant, no ens posem nerviosos.
Ara, una cosa és clara: si més oferta de partits independentistes s'acaba traduint en més escons independentistes al Parlament, no veig com això pot beneficiar els dependentistes.
No parlo de les Cup perquè ja han deixat clar que no són d'aquest pal: elles van més pel vot alternatiu i seria un suïcidi entrar al grup de funcionaris de R.cat perquè els trauria credibilitat abans d'estrenar-se en coses sèries.
A veure si Carretero, Carandell i Pereira, després de deixar-se convèncer per l'etern escindit Emili Valero de marxar d'Erc i no fer política dins del partit, podran donar coherència a tot plegat. És cert: són prop de mig milió de persones, de vots independentistes que estan orfes. Això són molts escons!!! seria fantàstic que com a mínim n'apleguessin la meitat.
Però a hores d'ara el més calent és a l'aigüera i tot i el discurs d'en Carretero, molt ifluenciat pel discurs de l'Associació Catalunya 1640, la seva capacitat de gestió encara està per demostrar. Si fos així: benvinguts al club, si no ... bé, tal dia farà un any i que esperin noves oportunitats.
No en tinc cap de problema amb les opcions independentistes, políticament comparteixo molts ideals, però des del meu punt de vista per sumar hem de prioritzar... sense crear massa opcions perquè sinó al final el vot es disgrega. Fa uns anys no hi havia cap opció independentista i ara que n'hi ha una, no en crearia massa més. En aquest sentit, penso que amb un ideal tan fort com el que tenim hem de ser una mica pragmàtics per aconseguir-lo. És a dir, més efectius. Per això, l'opció que veig més efectiva és que si ERC no satisfà molts indepndentistes cal que RCat faci el pas, especialment mentre CIU no el gosa fer jo penso que per molts sobiranistes que fitxi no el farà a mig termini), així tindríem una opció independentista d'esquerres (ERC) i una opció independentista que es presentaria ni de dretes ni d'esquerres (RCat), és a dir, com CIU però independentista de debò.
Salutacions.