girones |
dilluns, 8 de juny de 2009 | 18:15h
El viatge a Pushkar és tot un tsunami. L'autobús que en principi ens havia de portar còmodament de Jaipur a Pushkar, comença a fer escales i parades on li dona la gana. Arriba un moment en què som tanta gent la que viatgem dintre , que ens emprenyem i li cridem l'atenció als de l'empresa que l'únic que fan és somriure, com volent dir: és el que hi ha...Al final de tot ja son els propis indis els que comencen a emprenyar-se, ja que estan patint igual que nosaltres la falta d'espai i les trompades de la gent que viatja de peu. Nomes han sigut 4 hores, peò imagineu-se quan n'has de fer 15...(continua)
L'arribada a Pushkar però compensa el patiment.Un vertader Oasi en comparació al que he viscut fins ara. No hi ha massa cotxes ni soroll i el centre del poble es d'allò mes tranquil, amb moltes botigues de roba i souvenirs (massa) i cafès on seure a la vora del mercat.Per desgracia, el famós llac de Pushkar on milers de peregrins realitzen les puges (ofrenes als deus) es troba en obres que inunden de pols tots els carrers.
Pushkar és una ciutat sagrada on no es pot menjar carn ni beure alcohol. Segons l'hinduisme, Brhama (Déu) va tirar una flor de lot i d'ella va néixer Pushkar. A la vora del llac s'estenen els ghats(escales) des d'on es realitzen les puges, un dels més coneguts és el de Varah ghat ja que segons la llegenda allí s'hi va aparèixer Vishnu. La veritat és que per a mi, Pushkar és un oasi, molt d'occidental i totes les opcions culinàries més internacionals. Ara va bé el descanset. Com no podia ser d'altra manera tot allò de la ciutat sagrada fa aigües per molts llocs. La gent, local inclosa, no te problemes per trobar alcohol i txaras(marihuana) que sembla estar en una posició alegal a tot el país.La carn és altra historia.
Rajastan és també la suposada terra d'origen dels gitanos, dic suposada per que he sentit diferents teories. Pels carrers de Pushkar s'hi poden veure homes i dones d'aquesta ètnia que han vingut com tots a la ciutat santa per banyar-se al llac. A últim hora conec a una parella de Sabadell, el Xavi i l'Anna. Collons amb Sabadell, exporta molts viatgers no?
Al mati següent aprofite per anar a afeirtar-me la barba que ja comença a ser
insuportable. Recorde un reportatge de la Lonely Planet a La 2 en què mostraven l'experiència de afeitar-se i fer-se un massatge facial a l' Índia. Es veu que tenen fama aquests barbers. Jo , com no podia ser d'altra manera he gravat un vídeo, que ja penjaré quan torne a València.Vos assegure que no m'ha defraudat gens l'experiència.
Després he conegut a un Israelià, primer contacte, després vindran molts més, bons i dolents.
M'interesse per la moto que porta, amb la qual viatja. Havia llegit sobre les meravelles dels viatges amb Royal Einfild per l' Índia i comence per preguntar-li com va la cosa. Em porta per veure la moto del seu company, a la seua Guest House, sembla que estigues a Tel-Aviv, tots són israelians, i amb rastes. Semblen tots tallats pel mateix patró i poc disposats a eixir de l'hotel. Tenen els xilums carregats i als indis a disposició, cervesa i menjar israelià, xe com a casa. Supose que després de 3 anys a l'exèrcit (quasi tots quan acaben la mili se'n van de viatge) no tindran massa ganes de pensar. Voldria dir-lis algunes cosetes, preguntar-lis a veure que pensen però com que de moment no parle bé l'anglès em dedique a mirar la moto i l'escena i me'n vaig.
Molta gent comenta l'aïllament dels israelians de la resta de turistes.Tenen les seues guest house, les seus costums i fins i tot alguns rabins. Ací a l'igual que a Delhi m'he creuat amb varis jueus ortodoxes. Es veu , això diuen, que els han acurtat els visats ja que, en paraules d'altres turistes, han organitzat massa embolics en alguns llocs. La versió que més vegades he sentit és la de que el govern d'Israel (aliat de l'Índia) ha demanat que acurten el visat als seus, ja que sembla ser que molts tornen una mica rebotadets i carregats de material, i que els mes religiosos venen per intentar controlar la situació.
Molts indis malparlen dels israelians, així i tot als restaurants tenen la carta en hebreu. També es comenta que els italians tenen una visa mes curta degut a les polítiques racistes de Berlusconi i el seu govern que han afectat a molts dels emigrats indis. Diuen que el govern ha decidit respondre acurtant el permís dels italians per poder viatjar per la Índia.
Anirem investigant... :)
A última hora quan em disposava a veure una peli en el meu miniordinador, resulta que no es troba massa fi. Decidisc gravar immediatament les fotos que puc en un usb i gràcies... En quan l'he encès este mati m'ha dit que es trobava malament que havia pillat alguna cosa xunga.
La culpa és meua que sóc un egoista. Jo tot vacunat i al pobre no li he posat ni un miserable antivirus.
Ha mort , de moment, a veure si quan vaja a la ciutat el porte a un centre toshiba per a que me'l ressusciten. Home ja que estem a la índia a vore si me'l reencarnen en Mac book pro.
Pushkar és una ciutat sagrada on no es pot menjar carn ni beure alcohol. Segons l'hinduisme, Brhama (Déu) va tirar una flor de lot i d'ella va néixer Pushkar. A la vora del llac s'estenen els ghats(escales) des d'on es realitzen les puges, un dels més coneguts és el de Varah ghat ja que segons la llegenda allí s'hi va aparèixer Vishnu. La veritat és que per a mi, Pushkar és un oasi, molt d'occidental i totes les opcions culinàries més internacionals. Ara va bé el descanset. Com no podia ser d'altra manera tot allò de la ciutat sagrada fa aigües per molts llocs. La gent, local inclosa, no te problemes per trobar alcohol i txaras(marihuana) que sembla estar en una posició alegal a tot el país.La carn és altra historia.
Rajastan és també la suposada terra d'origen dels gitanos, dic suposada per que he sentit diferents teories. Pels carrers de Pushkar s'hi poden veure homes i dones d'aquesta ètnia que han vingut com tots a la ciutat santa per banyar-se al llac. A últim hora conec a una parella de Sabadell, el Xavi i l'Anna. Collons amb Sabadell, exporta molts viatgers no?
Al mati següent aprofite per anar a afeirtar-me la barba que ja comença a ser
insuportable. Recorde un reportatge de la Lonely Planet a La 2 en què mostraven l'experiència de afeitar-se i fer-se un massatge facial a l' Índia. Es veu que tenen fama aquests barbers. Jo , com no podia ser d'altra manera he gravat un vídeo, que ja penjaré quan torne a València.Vos assegure que no m'ha defraudat gens l'experiència.
Després he conegut a un Israelià, primer contacte, després vindran molts més, bons i dolents.
M'interesse per la moto que porta, amb la qual viatja. Havia llegit sobre les meravelles dels viatges amb Royal Einfild per l' Índia i comence per preguntar-li com va la cosa. Em porta per veure la moto del seu company, a la seua Guest House, sembla que estigues a Tel-Aviv, tots són israelians, i amb rastes. Semblen tots tallats pel mateix patró i poc disposats a eixir de l'hotel. Tenen els xilums carregats i als indis a disposició, cervesa i menjar israelià, xe com a casa. Supose que després de 3 anys a l'exèrcit (quasi tots quan acaben la mili se'n van de viatge) no tindran massa ganes de pensar. Voldria dir-lis algunes cosetes, preguntar-lis a veure que pensen però com que de moment no parle bé l'anglès em dedique a mirar la moto i l'escena i me'n vaig.
Molta gent comenta l'aïllament dels israelians de la resta de turistes.Tenen les seues guest house, les seus costums i fins i tot alguns rabins. Ací a l'igual que a Delhi m'he creuat amb varis jueus ortodoxes. Es veu , això diuen, que els han acurtat els visats ja que, en paraules d'altres turistes, han organitzat massa embolics en alguns llocs. La versió que més vegades he sentit és la de que el govern d'Israel (aliat de l'Índia) ha demanat que acurten el visat als seus, ja que sembla ser que molts tornen una mica rebotadets i carregats de material, i que els mes religiosos venen per intentar controlar la situació.
Molts indis malparlen dels israelians, així i tot als restaurants tenen la carta en hebreu. També es comenta que els italians tenen una visa mes curta degut a les polítiques racistes de Berlusconi i el seu govern que han afectat a molts dels emigrats indis. Diuen que el govern ha decidit respondre acurtant el permís dels italians per poder viatjar per la Índia.
Anirem investigant... :)
A última hora quan em disposava a veure una peli en el meu miniordinador, resulta que no es troba massa fi. Decidisc gravar immediatament les fotos que puc en un usb i gràcies... En quan l'he encès este mati m'ha dit que es trobava malament que havia pillat alguna cosa xunga.
La culpa és meua que sóc un egoista. Jo tot vacunat i al pobre no li he posat ni un miserable antivirus.
Ha mort , de moment, a veure si quan vaja a la ciutat el porte a un centre toshiba per a que me'l ressusciten. Home ja que estem a la índia a vore si me'l reencarnen en Mac book pro.
hem faries un gran favor contestantme aquest comentari
gràcies!
salut i lluita desde l'empordà!
Hola Joan Carles, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col·laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com
Per aqui el Ladakh els avis continuen fent giravoltar el molinet mentre el turistam continua arribant en massa... em conviden a marxar-ne...
Molta sort per les terres valencianes i fot-li fort de nou amb la dolcaina per aquests mons de Deus!
JULE!
Albert
www.esquanviatjoquehiveigclar.blogspot.com
Tornes prompte o què?, a la propera segur que et faig una visita.
Parlem prompte
K
Per ací la gent no para de preguntar-me per tu, es nota que ja a passat una temporada llarga. Be Miquel, ací estem com sempre (jo d'examens a veure si acabe ja aquesta maleida carrera)...
PD: Vull un mocador com el de les dones del basar, les de les teves fotos jejeje
Un bes Mixel.
Llegin-te senc com si no hagueren passat 15 anys. En el '93 vaig trobar els mateixos jueus amb les mateixes motos i la mateixa gregària antipatia i ganes de bronca.
Ieee, continua escrivint. Per açí, llegir-te...tot un plaeer. Fins i tot estas fent-me ganes de tornar-hi.
Abraçada i a disfrutar.
Pep
Que bonísimes i oxigenans son les teues cronices, i que fantástic aquest viatge que estem fen tots amb tú per la India, i quan tornes... que farem!!!?????
Li he contat lo del teu ordinador a Alex i a Laia i encara estan fenme preguntes sobre com i perque está malalt!!!
Una abraçada