Anhelem claror,
una nova llum,
de ben segur farà les ombres
mes curtes i mes primes,
a cops escalfarà poc, però
serà una altra llum,
una altra llum que assecarà la saó
en irregulars esquerdes
i les peculiars llàgrimes dels ceps
com vitralls guarniran el camp,
en aquesta nova llum s’assenyalarà el fum,
el fum d’un foc difunt,
d’una brasa roja en un ,un per un,
aclarint el sol d’un dia fotut,
un mati de malura vençuda,
i serà ja de nou una nova llum,
cap color uniforme i com no!
Cap uniforme, farà paisatge de l’horror,
de la por d’ésser,
desapareixent entre foscors simultànies
a tall de ferir,
a tall de fotre’ns la claror,
aquesta altre llum que anem rebent.
