AnnaPortell |
dimecres, 27 de maig de 2009 | 08:36h
Llençols blancs i coixineres,
remolins de vent, els teus i el meus,
damunt d'un llit vestit de seda
les nostres mans.
Mirem un cel, encara blau
d'un aire fresc i encara estrany,
petites llums que ens il.luminen
els nostres ulls,
els teus i els meus.
Somriures i rialles,
plors i paraules que ens envolten, s'escolten,
encallades ara per un petit i estret espai
el que encara resta entre els nostres llavis.
Però si alguna cosa demano i clamo
sota aquests llençols blancs i coixins,
és poder seguir com cada nit, aquí,
repenjada a la barana dels teus dits.
Damunt d'un llit vestit de seda,
els nostres ulls,
les nostres mans,
les teves, les meves,
les nostres paraules...
Una de teva per moltes de meves.
Tibau? m'he llevat a les sis... i, he plegat a dos quarts de nou!!!! com a molt s'hi pot restar el temps que he perdut fent-me els dos cafès en llet i, cercant la foto però, no massa més...!
Sortosa barana!!!
L'he retocat uns tres cops i no l'he esborrat perquè era un dels deures que en Tibau ens havia proposat fer a tots, sobre un llibre seu titulat "A la barana dels teus dits". Aquesta era la condició, mínim quatre versos on hi fos aquesta frase.
No m'he vist en cor de fer res millor. Els poemes no són el meu fort.
M'alegra que t'hagi agradat però m'ha sorprés.
petons
Bon vespre!