Vagi per endavant que aquest post no és contra l'activitat festiva de les associacions de veïns, sinó sobre el concepte que d'elles n'ha tingut la representació política del Consistori. Vagi per endavant, també, que la meva opinió sobre tanta i tanta festa pagada amb diners dels ciutadans és que em sembla excessiva en general i desmesurada en alguns casos. Però també, que això no té a veure amb la reflexió que faig al voltant del fet que els qui som representants públics ens hàgim cregut que cal ser presents a totes elles de manera gairebé obsessiva.
És impossible complir amb tothom, i és un error creure que cal "complir" amb totes i cada una de les centenars de festes i actes que passen a la ciutat.
El que passa a Badalona amb les festes és una exageració, i pretendre contribuir-hi no farà res per canviar-ho. Els regidors de Badalona poden anar als actes, i tant que sí, però no crec que això sigui una obligació, i ni tant sols penso que la fugacitat de la presència minutada d'una banda a l'altra ens faci quedar gaire bé. És una exageració en negatiu, i en positiu al mateix temps, perquè un s'adona de la quantitat de gent que viu en aquesta ciutat, i de la quantitat d'arrossos, botifarres, paelles, migues, xocolatades, havaneres, traques, orquestres i disco-mòbils que poden funcionar gairebé al mateix temps.
Jo vaig a on puc,a on vull, i a on penso que no puc defugir la invitació. Sempre ha estat així. No puc ser a tot arreu, i és un error entrar a la voràgine d'anar als llocs perquè et vegin, o perquè els "altres" hi van. Els ciutadans i les entitats han de ser conscients que no tenim el do de la ubiqüitat. Aquest cap de setmana he anat a cinc activitats diferents....a sis, per ser exactes. Ha estat amb prou temps i sabent que si anava a una banda no podia anar a l'altra. Ha estat perquè m'hi havien convidat expressament, o perquè sentia que ho havia de fer per la relació que m'uneix amb els qui organitzaven. Avui m'han dit que no m'han vist a tres dels sis llocs on vaig anar. Tant se val. No podem viure obsessionats que ens vegin, ni nerviosos de veure que d'altres van amunt i avall pendents del rellotge i de ser vistos.
Els herois de tot això no són pas els regidors que van traient la llengua d'una banda a l'altra, sinó els veïns que traient temps d'on poden organitzen i treballen moltíssimes hores per oferir distracció als seus mirant de configurar una identitat col·lectiva, en alguns casos amb èxit, i tants d'altres en el relatiu fracàs que suposa que segons qui només estigui interessat a agafar cadira i botifarra....i fins l'any que ve.
Entitat dedicada a la realització de treballs de recerca, estudi i promoció d'aquells aspectes sobre la cultura i la història catalanes, que se'ns han amagat o manipulat
