Si l'examen en comptes de ser de qualsevol dels 25 temes oficials fóra de tècniques d'estudi, trauria la plaça sens dubte. M'he quedat afònica en sis mesos explicant-los als meus de la ESO com havien d'estudiar. Però, com diuen els castellans, en casa d'herrero cuchillo de palo.Estic oficialment agobiada. I com més pense en tot el que em queda per estudiar, més ganes m'entren de fer altres coses. Recorde de l'època d'estudiant -una època que encara no s'ha acabat, ara que ho pense- que en exàmens era quan més neta tenia la casa, i quan més originals eren els meus sopars. Ara mateix acabe d'acabar-me una sopa d'alvocat que feia feredat.
En general, la gent que oposita s'ha començat a agobiar abans. Jo és que vaig retardada en aquestes coses, que sempre he estat de reaccions lentes. Quan a tothom se li posaven els pèls de punta per la programació de les oposicions, una servidora voleiava pels caps preocupats pensant en el dia de la boda. Afiançada la vida sentimental, ara em falta afiançar la professional. D'això se'n diu la Piràmide de Maslow. Mentrestant, com em va passar en el mes d'abril, apareixen els nervis i els insomnis. Però com sóc positiva de mena, em consola pensar que per ahi ja hi he passat. I va eixir tot bé. Ara tampoc no té perquè fallar res.
Parlant de l'escala de Marlow et recorde que quan més amunt estàs en l'escala més feliç es suposa que eres, així que no me seas "jodia" y pagame las gambas asi cubro mi primer nivel (el apartado de fisiología y alimentación ).
I com demà per la nit igual no puc enviarte un comentari, t'ho dic per adelantat: Ho senc molt Marteta, el Barça també se la mereixia però tot no pot ser: oposicions,marit,triplet... En fí, un bes del Judas del teu cunyat.
Un bes de la cabrona blaugrana de la teua cunyà :D
P.D M'alegre en part de que no guanyara el Manchester, perquè això d'estar en un bar de Blasco Ibañez rodetjat de blaugranes m'havera pogut costat la vida :)
PD: Fa de molt bon llegir el teu blog, si m'ho puc permetre.
Salut culé!
Encara que com sempre et dic, tu tens recursos per aprovar. Em sembla que acabaràs convidant-me este estiu. No t'apures.