Xavier,

Dos punts:

--Llegint-te, qualsevol diria que només és
“ideologia” ser de dretes o d’esquerres, i només actuar en conseqüència és fer “política”.
Fas un ús inadmissiblement banalitzador de certa terminologia política. I tant
que l’independentisme és una ideologia i que ser independentista és fer
política! Hom és independentista, d’antuvi, perquè és patriota; per això, i no
per cap altre motiu, tenim en contra els espanyolistes. Deia que, en principi,
tot independentista és patriota; sempre que parlem de la independència
_nacional_, és clar. T’ho he dit alguna altra volta: quin és l’objectiu de la
independència, i quin n’és el subjecte? Perquè si no tenim clar ambdós punts
–com sovint sembla que no teniu molts dels autodenominats “sobiranistes”--,
igual podria ser que aconseguíssim la independència, sí, però a la irlandesa
(nacionalment tèbia o claudicant) o a la bielarrussenca (directament
desnacionalitzadora). És a dir: la independència, de quin territori? Per a
fer-ne què? Essencialment, la independència de la nació catalana, de Salses a
Guardamar, i la independència perquè hi tenim dret i perquè la _necessitem_ i
la volem de cara a garantir la supervivència nacional del nostre poble, així
com la dignitat i autogovern col·lectius, un nivell de vida digne, etc. I, si
no, mira’t l’actitud dels unionistes, començant pels votants del PSOE, màxima
expressió del vot acrític: per damunt de tot els importa “España una, y no
cuarenta y una”, amb Maleni o sense.

--Estic a favor de la unió interclassista per
la independència, però sempre que es basi en un acord de mínims sobre una sèrie
de qüestions essencials, és a dir, un mínim de garanties nacionals
(lingüístico-culturals incloses), democràtiques i socials; la garantia d’un
mínim de vida digna, precisament. Per exemple: ¿es pot plantejar la
independència sense que l’oficialitat exclusiva del català, amb normalització
lingüística activa i efectiva, sigui un dels elements centrals de l’actuació del
nou Estat? Continuarem colonitzats per l’espai espanyol de comunicació? Serà
legal la botifleria? Bastirem una autèntica democràcia avançada, o imitarem la
misèria actual? Muntarem un Estat del benestar, o una selva neoliberal? Sense
un programa clar entorn de punts com aquests –ni que sigui a grans trets--,
difícilment hom pot obtenir l’adhesió de gaire ningú. Crear un nou Estat és
qüestió molt seriosa, i no s’hi pot anar a cegues, tant més que la indefinició
tendeix a vehicular-se com a xec en blanc per a les classes dominants. Ni
tampoc no té sentit amagar el component nacional de la qüestió (que és el
component central) per tal de sumar-hi gent que, o bé tergiversaria el
projecte, o bé no s’hi apuntarà de cap manera.

Es que l'objeciu independentista que empaita una persona vinculada a les classes populars no es el mateix que empaita una persona vinculada a les classes de renda alta. M'explico: jo vull la independencia perque la sanitat universal no es vegi limitada pel poder absolut de les mutues ni les companyies d'assegurances. La vull per si cal pagar mes impostos i aixi obtenir mes serveis. La necessito per evitar que les oligarquies de sempre siguin qui dicten el mapa de carreteres del pais i la tipologia de vies que ens calen. D'altres la volen per tot el contrar, legitimament es clar. Per tant el perque del meu dret a decidir no te res a veure amb el perque d'una persona de classe de renda alta. Jo no vull la unitat abans del proces, perque tots dos volem una Catalunya que no te res a veure amb la de l'altre. Per tant, millor defensar-la des d'opcions diferents i que s'hagi de negociar tot el proces sabent exactament que vol cadascu.
El problema de R.cat es que, tot i ser partidari de la independencia no es pot entendre a nivell conceptual amb la practica d'una politica social: immigracio, llei de la dependencia, socialitzacio de l'economia ... perque les seves opinions son molt distants de l'accio que du a terme Erc al govern. Per aixo es millor que munti una alternativa conservadora, de dretes, pero sobiranista. Quan arribi el moment ja ens entendrem, com ho fan el Pp i el Psoe a nivell espanyol.