Ara que ha començat la campanya de les eleccions europees, sembla pertinent fer un breu recull del que ens hi juguem al Parlament Europeu i a la resta de les institucions europees. Intuïtivament, podem creure que s'hi decideixen molts aspectes quotidians que afecten la nostra vida. Des de que ens llevem, fins que apaguem el llum per anar a dormir. En podem enumerar uns pocs a tall d'exemple:
la jornada laboral, l'etiquetatge dels productes que consumim, les grans infrastructures (el 72% de l'AVE Barcelona-Madrid, s'ha sufragat amb fons europeus), també s'hi decideixen els productes alimentaris aptes per ingerir, les joguines amb les que juguen els nostres fills i filles, els topalls en les emissions de CO2...
...les beques universitàries, el futur de les festes populars com els diables, correfocs o la Patum, el futur del comerç català i de la seva particularitat, què i quines universitats han de fer recerca, què i on es conrea en terres catalanes, les hipoteques catalanes (cal recordar que el Sistema Europeu de Bancs Centrals és la màxima institució de la Unió Econòmica i Monetària, el Banc Central Europeu en forma part, i el seu òrgan rector, el Consell de Govern, està format pels governadors de cadascún dels bancs centrals dels estats membres).
I sobre totes aquestes qüestions, no tothom pensa el mateix. Quan exercim el dret a vot a les eleccions al Parlament Europeu, escollim un nombre de diputats per a cada estat, que ens representaran a la eurocambra. Però no ho faran de forma desendreçada, sinó que es distribuiran ideològicament: dretes i esquerres d'àmbit estatal (Partit Popular Europeu i Partit Socialista Europeu), liberals i reformistes, el grup de diputats que representen nacions sense estat i/o verds (Aliança Lliure Europea i el grup dels Verds), comunistes, euroescèptics de dretes i esquerres i un reduït grup de diputats no adscrits.
Aquestes famílies i els seus representants configuren majories parlamentàries que acabaran per definir -en major o menor intensitat- prop del 75% de la legislació que els estats membres hauran d'adoptar. La importància d'una Unió Europea que s'ha anat construint, no només econòmicament, sinó també política, sembla estar fora de qualsevol mena de dubte. Ara caldrà transformar aquesta importància en percentatges anàlegs de participació electoral.
A l'Estat espanyol estem acostumats als diputats 'dit i cul', que voten gregàriament segons que els indica el cap de files. Això, que és una perversió de la democràcia, no es dóna en d'altres llocs. Tots els grans líders han tingut problemes, en un moment o altre, amb el propi grup parlamentari. Molt probablement Gordon Brown no podrà continuar per aquest motiu.
Doncs encara més passa en el Parlament Europeu, on la disciplina de grup és absolutament laxa. Per posar un sol exemple, però molt conegut, la famosa normativa sobre les 65 hores fou derrotada perquè una bona part de la 'dreta' s'hi va girar en contra.
I en conseqüència no té cap raó la candidata socialista quan diu que CDC - pobreta -, ficada en el grup liberal, no troba suport per al català a Europa. Doncs mira que si ens hem de refiar del suport dels socialistes, anem bons.
La gràcia del Parlament Europeu és que no ha caigut en els esquematismes i les rigideses, i d'aliats se'n poden buscar arreu, segons el tema de què es tracti.
Contra la política de blocs, la política en xarxa.
és cert que el grup on un diputat està adscrit al Parlament Europeu, "pesa" molt menys que a les Cortes o al Parlament, però també és cert a diferència dels nostre Parlament, que el legislatiu d'Europa no és el Europarlament, sinó el Consell de la Unió.
Tanmateix, coincideixo que són excuses dir que no es troben suports a Brussel·les per a defensar el català. Si tots els eurodiputats defensessin el català, no en tinc cap dubte, avui seria llengua oficial.
una abraçada,