El repartiment de poders de Montesquieu va coix, com sempre, perquè hi ha personatges intocables per a la justícia. El problema, com va dir Juvenal, és qui vigila els qui ens vigilen.MIRALLS D'UNA SOCIETAT MALALTA
(El Periódico d'Andorra, 23 de maig de 2009)
No sé de qui és la sentència que afirma que el teatre és el mirall de la societat que el genera. A mi el teatre m’inspira una veneració diametralment oposada al circ grotesc que simbolitza el cos social actual. Em sembla que el mirall fidel del nostre ogre l’hem de buscar en el món de la política, o almenys d’alguns polítics en particular.
Itàlia, com tantes vegades, és un paradigma patètic. L’enigma de per què tanta gent vota i torna a votar un vampir sociopolític com il Cavaliere (quin sobrenom més cínic!), és ben senzill: en primer lloc, tothom està convençut que tota la classe política és tan corrupta com aquest mal bitxo, i tant per tant escullen el més dolent; i en segon i més greu, una majoria d’italians es moren de ganes de ser com ell: multimilionaris i poderosos, egòlatres i pèrfids, manipuladors i maquiavèl·lics. In summa: per sobre del bé i del mal i de la justícia dels humans. En una escala aparentment inferior, a Espanya passa el mateix: els escàndols de caire polític, ara concentrats sobre el PP, no els passen factura a les urnes sinó més aviat el contrari! També allà la gent creu que tots són corruptes i que, tant per tant, els meus.
És un problema ètic que amenaça destruir els fonaments de la democràcia, i el recent escàndol de les dietes al Parlament britànic n’és un botó de mostra esbalaïdor: al bressol de la sobirania popular, els elegits del poble no “saben” quan són honrats o quan fan trampa!
És clar que, ben mirat, això és un gra de sorra comparat amb el volcà genocida que van desencadenar fa poc a l’Iraq uns altres polítics democràtics, afortunadament crionitzats. Sobretot perquè el senyor Bush, el senyor Blair i el senyor Aznar “sabien” perfectament que mentien quan van justificar una guerra i la destrucció d’un país en contra del dret internacional i tots els altres. ¿No hi ha sistemes a l’abast dels votants, pervertits o no encara, de modificar les sagrades constitucions occidentals de manera que els líders bel·licistes, els magnats multimilionaris i els corruptes amorals quedin per sempre més fora de joc? ¿Què farem si arribem a la conclusió que el màrqueting dels mitjans ha pervertit el joc de les urnes fins convertir-lo en una pallassada tràgica i desgraciada?
He d’aclarir, amb una ganyota de fàstic, que encara subscric la sentència de Sir William Churchill respecte al fet que “La democràcia és el menys dolent de tots els sistemes de govern coneguts”. Però també que és urgent tornar a plantejar, en tota l’accepció democràtica del concepte, la pregunta sàvia de Juvenal: “I els vigilants, qui els vigilarà?” O més ajustat a època, si hi cap: “Qui legislarà per fiscalitzar els legisladors?”
A Paquito Camps la jústicia ha decidit que li ha tocat per què les empreses que col.laboraven amb el finançament del PP valencià que van admetre la seua invitació d'unes empresas als trajes dels candidats electorals.
El important és perseguir la palla dels trajes de Paquito Camps, no la viga de la financiació dels partit politics o els xantatges politics.