La manifestació del dia 9 de maig a València va ser molt trista. Hi havia poca gent, sembla que cada any n’hi anem menys. Qualsevol observador mínimament atent ho podia preveure. Tothom coneix algú que havia anunciat prèviament que no hi acudiria: que si l’Eliseu, que si la data, que si el lema... La decisió, però, de trencar la baralla no sembla la més oportuna. No sé si El Temps fa el que toca publicant la inversemblant xifra de 30.000 persones. Potser siga la seua tasca. Però el ben cert és que hi van haver més catalans a Brussel·les que valencians a València. I puc assegurar que a Brussel·les no vam anar 10.000.
El
cas és que Núria Cadenes ha confirmat a El Temps la xifra de l’organització:
30.000. Bé, sempre podrem dir que la dreta espanyolista encara se’n passa vint
pobles més (recordem el milió i mig de persones que aplegaven els bisbes a
Madrid setmana sí, setmana també). Però fa molts anys que l’Església tanca els
ulls a la realitat i així va. No crec que siga aquesta l’opció que ens convé a
nosaltres sí volem tirar endavant. Els problemes cal afrontar-los. I la
manifestació anual del 25 d’Abril n’està esdevenint un, i de ben gros.
El
dia 7 de maig, al Pica’m apareixia un article signat per Pica
Panter on es demanava si s’havia de manifestar per TV3. La resposta,
clara i rotunda des de les dues primeres paraules: doncs, no. I s’ha acabat. D’altres es van quedar a casa per la data
triada, o per no sé què que l’Eliseu fa i és com si ho fera el mateix dimoni. Val
a dir que sóc el primer que pensa que s’han equivocat amb la data i amb el lema
principal de la manifestació (un any més, TV3) perquè tal i com tenim el pati de darrere de les
corrupteles i els judicis, hi ha denúncies que engrescarien molt més el
personal. Però què guanyem quedant-nos tots a casa?
Una
setmana més tard, el mateix dibuix animat es
preguntava irònicament pels assessors del Benach, car el president del
Parlament català, en la seua visita a València, només s’havia reunit amb l’Eliseu
Climent. I en aquest punt, vaig decidir denunciar en un comentari a l’article
la climentitis que campa per València.
La resposta de la pantera (per què s’amaga sota pseudònim si tothom sap qui és?),
amb el seu condescendent “carinyet”, se’n va anar per les branques i no va
entrar en la soca del meu comentari: la climentitis.
La
climentitis és una més de les moltes
cares que adopta el caïnisme al sí del valencianisme. Segurament Eliseu Climent
tindrà molts defectes, però jo en voldria 20, d’Eliseus. Encara estic esperant
que tots els partits i associacions cíviques i culturals li proposen d’organitzar
una manifestació conjunta per al 25 d’Abril, sense que cap d’ells --ni ACPV, és
clar-- se n’apropie. És dir, un exercici
d’altruisme pel bé del país. Mentrimentres, l’Eliseu continua a peu de canó,
any rere any. Sóc plenament conscient que molta gent de la seua generació ha
sofert conflictes personals amb ell al llarg d’aquestos anys. És humanament
comprensible. El que em sembla menys acceptable són les fòbies de la gent més
jove. Les crítiques constructives a l’Eliseu i a qui calga, han de ser
benvingudes. El trencament de la baralla, en canvi, no porta enlloc.
Faig
meu un paràgraf de Vicent Partal en la seua aportació al llibre col·lectiu País Valencià,
segle XXI : “Ho avise d’entrada perquè ningú no m’interprete: jo no
em pense barallar mai amb ningú que defense la llengua i el seu ús normal en el
nostre país, siga de la forma que siga i sota la bandera que siga. Potser
discreparé de la seua estratègia i per això mateix intentaré explicar-ho i
raonar el com i el per què. Però no faré res que puga ser interpretat com una
agressió perquè ací fem falta tots: del pancatalanista més abrandat al pseudo-blaver
més recalcitrant. I només des d’aquesta premissa de respecte i voluntat de
construcció és que estic disposat a discutir”. És clar, el Partal és una ment lúcida
en un país de mediocres.
He
decidit no continuar amb les meues col·laboracions al Pica’m. No sé ben bé amb quines
intencions va nàixer el magazine, ni a quins interessos respon. Però no m’acaba
d’agradar que la directora s’amague sota un pseudònim. Tampoc em semblava
acceptable que hi haguera uns “professionals” per a escriure sobre el país. A
mi em tocava limitar-me als documentals. A última hora, Pere Fuset m’ha obert
la porta a col·laborar-hi quan vulga i sobre el tema que m’abellisca. Li ho
agraïsc. És un gran treballador del país, el Pere. Però és una mica tard. La
meua decisió no obeeix tant a aquesta picabaralla concreta, com a una voluntat
de mantindre’m al marge de possibles lluites caïnites. No sé si se’n donaran, des
de Pica’m, però com que internet ens ofereix un espai a tots, i jo ja tinc el
meu ací, poc o molt llegit, preferisc preservar la independència.
Certament
m’interessen molt més actituds com les del Partal. Si tots compartírem la seua postura
en aquest aspecte, a la manifestació del dia 9 s’hi haurien aplegat realment 30.000
persones. De totes formes, com bé deia Vicent, ací tots som necessaris, també
els mediocres. El problema dels mediocres, però, és quan no són capaços de
reconèixer i acceptar la seua mediocritat i comencen, llavors, les lluites caïnites.
Per què a la Generalitat de dalt han estat excessivament respectuosos amb les seves pròpies institucions i molt poc respectuosos amb les institucions de la Generalitat de baix.
Sembra vents i colliràs tempestats.
Posant en pràctica tot el contrari que s'ha de fer, no pactar en condicions desfavorables amb Madrid i qualsevol mal acord institucional amb el País Valencià val més que la pràcticar i fomentar la marginalitat institucional al País Valencià que és el que fan el caïnites.
Pactar en condicions desfavorables amb Madrid i defugir qualsevol pacte institucional de igual a igual amb la Generalitat de baix, sense imposicions ni ocupacions.
Avançar amb qualsevol pacte amb la Generalitat de baix per dolent que puguera semblar, sempre és més que res. En volta de pràcticar la prepotència i l'imposició institucional i la marginalitat.
Per la part que em toca reitere el que ja et vaig dir. Crec que parlar del país és també parlar de la seua música, del seu cinema, del seu periodisme, de la seua agricultura i fins i tot de la seua nòmina de celebrities del youtube com faig jo sovint. En este sentit em va parèixer interessant que algú com tu aportara allò que sap en el terreny en que més sap. No era una restricció sinó una orientació per que sovint parlar de país per alguns és sinònim de parlar només d'identitat.. i a més a més en un sentit molt restrictiu. Lamente novament que així ho entengueres i també que parlar de l'audiovisual valencià et fera gust a poca cosa.
Sobre la pressumpta climentitits... No tinc cap problema de parlar del tema i ja ho he fet amb algun article per vessar la meua opinió. No crec, però, que ara siga el moment. Crec en qualsevol cas que no ha d'haver-hi massa tabús en el valencianisme ni tansols quan ens toca rebre a nosaltres mateixos.
Crec que a Pica'm voràs articles que no són del tot políticament correctes sobre diversos temes i fins i tot amb els interessos d'alguns dels seus propis col·laboradors puix la nòmina és ben diversa. Eliseu Climent no és lliura d'estes crítiques, però tampoc no de les lloances i un dels "opinadors professionals del país" dels que parles, com Ignasi Mora li dedicà també un recentment: http://picam.info/2009/?p=4419
El que em sorpren és que un parell d'articles que van en determinada direcció d'entre uns centenars siguen el motiu per a dita sospita. Si reunirem en un mateix lloc físic a tots els col·laboradors del projecte i tractàrem de parlar sobre determinades qüestions segur que seria inevitable agarrar algun acalorament per que les discrepancies en alguns casos són manifestes.
Però allà on tu veus cainisme jo veig pluralitat. I allà on tu veus motius per denunciar-ho jo veig una sacralització i una pell massa fina que no m'agrada i que no compartisc. Per mi tot potser qúestionable, i lògicament cadascú segons les seues déries, filies i fòbies, decidim què volem qüestionar. Una actitud diferent seria dogmàtica, i a Pica'm, encara que la majoria hem passat per la pica baptismal, deixem que cadascú s'invente la seua pròpia religió amb els dogmes a mida. Jo tinc els meus propis. I lamente que no hages pogut sentir-te cómode defensant els teus.
una abraçada-
Conec personalment (hem treballat junts) i respecte molt a Ignasi Mora i les seues opinions, de la mateixa forma que respecte a molts dels que escriuen al Pica'm (als que conec).
Quan dic parlar del país, no em referisc únicament a la identitat, sinó a moltes més coses. I simplement recorde que un dia em comentares que em limitara als documentals (de documentals sobre el país malauradament se'n fan ben pocs). No és que em sàpiga a poca cosa escriure sobre documentals, simplement pense que a vegades no sé fins a quin punt li interessa al lector el que jo puga dir al respecte.
La meua decisió de no col·laborar més simplement respon a una intenció de mantindre'm al marge. He vist coses que no m'han agradat, i que poc tenen a vore amb el pluralisme. Precisament jo sóc dels que pensa que cal aplegar en un moviment polític -i cap millor que el Bloc- des dels pseudoblavers fins als pancatalanistes de què parlava el Partal. I amb el respecte mutu d'uns i altres. Això sí és pluralisme, però no és el que predomina en el valencianisme polític, com tu ben saps.
Sacralització? De qui, de l'Eliseu per la meua part? Disculpa, però m'ha fet riure. Saps que t'aprecie per la teua dedicació, però no m'has convençut amb cap de les teues explicacions. De dogmés, no sé els demés, però jo no en tinc cap, ni per principis ètics, ni racionals. I al llarg de la meua vida sempre ha anat evolucionant en la meua forma de pensar gràcies a gent que m'ha convençut amb idees i arguments.
Em consta que tu ets una persona constructiva, que busques unir, saps perfectament que aquestos articles eren únicament destructius. Potser a tu et toca defensar allò indefensable. Jo no li dec res ni a l'Eliseu, ni al Pica'm, ni a ACPV, ni al Bloc. Però sempre estaré al costat de tots pel país. DE TOTS.
Una forta abraçada.
Albert.
Tenim previst dedicar portades a TOTS el personatges valencians del signe que siguen i per supossat carreguerà més qui faça més mèrits (Eliseu inclòs).
Em pareix molt encercat que deixes de col.laborar amb nosaltres si no entens que vol dir PLURALITAT de pensament. Sincerament gent curta de mires en sobra avui en dia al País Valencià.
Respectem la teua decisió de donar canya ara al Pica'm, això ens vol dir que anem pel bon camí. El que em sembla impresentable i ja en diu quina moguda mental portes, és el fet de fer per destapar una identitat amagada d'un dels col.laboradors. Hi ha diversos autors que no posen el seu nom i cadascú té el seu motiu per fer-ho, no sé qui et creus tu per fer de Roberto Alcazar i desmantellar-los.
Per altra banda i acabant amb el tema: el Pica'm ENS COSTA DINERS i segurament no en guanyarà mai. Ho fem perquè volem, ens divertim i hi ha gent que també ho fa amb nosaltres.
Seguim oberts a tots aquells qui creguen que poden dir coses interessants amb òptica valenciana i si vols una consideració personal crec que ens manquen alguns col.laboradors que castiguen de tant en tant per exemple als sindicats, intel.lectual, ecologistes i sobretot als nacionalistes valencians.
Sóc el primer que lamenta la polseguera que s'ha muntat. I creu-me que no és del meu gust clarvar-me en aquestos merders, ni era la meua intenció quan vaig escriure el primer comentari a Pica Panter. Sovint entres en situacions que saps que no t'agraden, però t'hi veus abocat. En fi, les assumirem. Tot i que no és la meua intenció buscar-me enemics.
En cap moment no he posat en dubte la vocació d'opinar sense lligams del Pica'm. Estic convençut que tothom hi escriu lliurement. En canvi, enlloc no he dit que pense donar canya al Pica'm. No pense escriure'n més, del Pica'm. I li desitge molta sort. Si necessiteu enemics per demostrar-vos que aneu pel bon camí, enhorabona, però no em tindreu entre ells.
És molt fàcil embrutar paraules com PLURALITAT, per això no t'aconselle que en vages donant lliçons. Evidentment es pot criticar qualsevol, fins i tot el Papa de Roma. Però també cal aceptar la crítica. I la resposta condescendent, "carinyet" inclòs, de Panter, no és precisament un exercici de respecte a la pluralitat. Evidentment, tothom pot opinar lliurement i plural, però amb argumentació. Si la crítica es limita a una crítica destructiva i de traç gruixut, perd molta credibilitat.
Per altra banda, he de dir-te que al País Valencià no sobra ningú, ni la gent curta de mires, entre els que ara em veig inclòs. Heu d'afinar més quan convideu gent a escriure-hi, no siga cas que s'us colen molts curts de mires.
I ara escric en qualitat d'impresentable: no he destapat cap identitat, simplement he dit que és la directora del Pica'm, perquè no és el mateix que la pol·lèmica siga amb un col·laborador que amb la direcció. I al Pica'm enlloc no posa qui és la directora. Massa secretisme, em sembla. Segurament cadascú té el seu motiu per amagar la seua identitat. Però n'hi ha diferències. Lucrècia de Borja no amaga cap identitat, simplement crea un personatge diferent -i molt bo, per cert- a la seua autora. En el cas de Pica Panter és més discutible. Els pseudònims sovintejaven en època de dictadura, no sé fins a quin punt beneficien a l'autor en democràcia. Jo també sóc lliure -i entre dins de la teua PLURALITAT- per criticar que sota pseudònim s'ataque a persones de forma tan destructiva.
La meua decisió únicament és conseqüència d'una situació en la qual no m'he trobat gens còmode. Res més. I com que res no em lliga al Pica'm, simplement he cregut convenient deixar-ho córrer. Però torne a dir que no entra dins dels meus plans fotre-li canya al Pica'm. Lamente decebre't.
Ara crec que he fet bé. Si al Pica'm busqueu gent que "castigue", jo hi estic de més. Sempre he preferit, al meu país i arreu, anar amb aquells que es dediquen a construir, no a castigar.
Sincerament li desitge tot el futur del món al Pica'm. I tant de bo que arribeu a guanyar-hi diners, perquè això fóra bo per al país. No voldria que aquesta polseguera s'allargara més, ho dic sincerament. Espere continuar llegint-vos des de ma casa. I si algú s'ha sentit ofès per les meues paraules, ho lamente i li demane disculpes, no era la meua intenció.
Salut.