Quan un partit anomenat de govern està a l'oposició, aquest manté, inevitablement, un nivell de crispació poc habitual. Quan un partit anomenat de govern està a l'oposició i el context polític es presenta mogut, encara més. Això és el que ha succeït amb Convergència en l'àmbit de la blocosfera. En qüestió d'un parell d'anys ha fet un salt endavant espectacular. Segons el directori de blocs polítics en català Poliblocs, la federació nacionalista ja no és la tercera sinó la segona força amb més blocs. I molt probablement pot arribar a convertir-se en la primera, ja que el PSC hi és per davant per poc, en aquest rànquing quantitatiu. Després hi ha el factor qualitatiu, i aquesta és la gran victòria de la blocosfera convergent. Ha aconseguit consolidar un gruix de blocaires actius, dinàmics i combatius ideològicament des de la trinxera virtual de l'oposició.
Roc Fernàndez [bloc] és l'artífex d'aquest creixement. A diferència d'altres partits, però, Fernàndez ha disposat de suport polític intern i de certs recursos en l'àmbit de la formació i la difusió. CDC és el partit que, després del PSC, més hi ha destinat a estendre la taca d'oli dels seus arguments a través dels blocs. En aquest sentit, hi ha referents convergents que han jugat el paper de llebre. Curiosament, bona part d'ells amb càrrecs institucionals. Alcaldes, regidors i diputats han tibat d'una militància que s'ha pujat al carro de la blocosfera, sense desatendre altres eines 2.0. Els que en fan un ús més intensiu i meritori, en la meva modesta opinió, són Albert Batalla [bloc], Carles Agustí [bloc], Carles Campuzano [bloc], Carles Puigdemont [bloc], Carme-Laura Gil [bloc], Cristòfol-Josep Bordes [bloc], Enric Canela [bloc], Jaume Ciurana [bloc], Joan Mora [bloc], Quim Fernàndez [bloc] i Santi Vila [bloc], entre d'altres.
La blocosfera convergent té un hits temàtics. La teoria de la conspiració i la desnacionalització dels mitjans públics de comunicació és recurrent. Aquest és un apunt molt recent. També té molt d'èxit l'apunt sobre el daltabaix d'Esquerra, molt repetit per cert. Escassegen, però hi l'excepció que confirma la regla, el crític. Com fa Guillem Carol a L'estratègia contra el candidat. O, en un altre estil, el de Martí Cabré sobre Proximitat i llunyania en el si de CDC.
Que CDC aposta per la web 2.0 com a eina de proselitisme polític ho acaba de confirmar el fet que el partit ha fitxar el blocaire Marc Vidal [bloc] i la seva empresa per dinamitzar aquesta campanya de les eleccions europees i, un cop superades, el conjunt de la organització. Un agitador 2.0 professional és l'última novetat al carrer Còrsega, on Roc Fernàndez ja no serà l'únic encarregat del front blocaire i 2.0 dels nacionalistes.
[Esquerra abandona el front blocaire]
Roc Fernàndez [bloc] és l'artífex d'aquest creixement. A diferència d'altres partits, però, Fernàndez ha disposat de suport polític intern i de certs recursos en l'àmbit de la formació i la difusió. CDC és el partit que, després del PSC, més hi ha destinat a estendre la taca d'oli dels seus arguments a través dels blocs. En aquest sentit, hi ha referents convergents que han jugat el paper de llebre. Curiosament, bona part d'ells amb càrrecs institucionals. Alcaldes, regidors i diputats han tibat d'una militància que s'ha pujat al carro de la blocosfera, sense desatendre altres eines 2.0. Els que en fan un ús més intensiu i meritori, en la meva modesta opinió, són Albert Batalla [bloc], Carles Agustí [bloc], Carles Campuzano [bloc], Carles Puigdemont [bloc], Carme-Laura Gil [bloc], Cristòfol-Josep Bordes [bloc], Enric Canela [bloc], Jaume Ciurana [bloc], Joan Mora [bloc], Quim Fernàndez [bloc] i Santi Vila [bloc], entre d'altres.
La blocosfera convergent té un hits temàtics. La teoria de la conspiració i la desnacionalització dels mitjans públics de comunicació és recurrent. Aquest és un apunt molt recent. També té molt d'èxit l'apunt sobre el daltabaix d'Esquerra, molt repetit per cert. Escassegen, però hi l'excepció que confirma la regla, el crític. Com fa Guillem Carol a L'estratègia contra el candidat. O, en un altre estil, el de Martí Cabré sobre Proximitat i llunyania en el si de CDC.
Que CDC aposta per la web 2.0 com a eina de proselitisme polític ho acaba de confirmar el fet que el partit ha fitxar el blocaire Marc Vidal [bloc] i la seva empresa per dinamitzar aquesta campanya de les eleccions europees i, un cop superades, el conjunt de la organització. Un agitador 2.0 professional és l'última novetat al carrer Còrsega, on Roc Fernàndez ja no serà l'únic encarregat del front blocaire i 2.0 dels nacionalistes.
[Esquerra abandona el front blocaire]
parleu del marc vidal? varem tenir una
experiència en un projecte i els resultats varen ser lamentables. a veure que
tal amb ciu. la gran majoria de gurus d' internet han estat un BLUF en
projectes reals
jo s'oc l'heribert del dep. finances i conec els projectes pels amics a la junta i se que es un exit sense precedents, suposo que els fracasoso son part de la historia, tambe sembla que no es ell sol, l'equip es molt mes ampli i la seva empresa te gent amb molta experiencia
tambe tinc entes que han fitxat a gent del partit democrata america, comenánt per la la presidenta d'espanya...
tot i que no desitjo que li vagi be electoralment si entenc que al cesar el que es del cesar...