T’has preguntat mai què vol dir “estranger”? Has estat “estranger” algun cop? T’has sentit mai “estranger” al teu mateix país? Estranger... Perquè penses que aquesta paraula s’assembla tant a “estrany”? Són “estranys” els estrangers? Parlen “estrany”? Pensen “estrany”? Juguen “estrany”? O són, parlen, pensen i juguen diferent? Penses que “diferent” i “estrany” signifiquen el mateix? No, veritat? Per cert, quants companys estrangers hi ha a la teua classe? Són molts o pocs? Sí? I què pensaries d’una classe de vint-i-dos alumnes en la qual hi haguessin onze estrangers? T’agradaria compartir una classe com eixa, en la que convisqueren deu nacionalitats diferents? Penses que seria difícil? Perquè? Creus que no hi hauria manera d’aclarir-s’hi? Creus que seria impossible fer un bon treball d’equip amb –posem per cas– un company de Mali, un altre d’Argentina, un de Costa d’Ivori i un provinent del Camerun? I si el grup estigués format –per exemple– per un islandès, un francès, un bielorús i un uruguaià? Us podríeu organitzar bé, amb tantes races, llengües i cultures dins un mateix grup? Creus que se’n sortiríeu? Segurament penses que no, oi? Creus que seria un grup problemàtic encara que tinguéssiu bons mestres i tot de recursos, oi? Penses que seria difícil que el teu grup o la classe en general tragués bones notes, oi? I llavors... com és possible que el Barça sigui un dels millors equips del món i jugui tant bé a futbol? No pensis pas que fer rutllar un equip de futbol sigui més fàcil que dur endavant una classe d’institut. Ambdós necessiten, bàsicament, les mateixes coses: comprensió, respecte, esforç individual i treball en equip. Per cert, malgrat el seu tarannà intercultural, el Barça ha deixat de ser un equip català? Heus ací un gran exemple de com les cultures poden enriquir-se, tot respectant els arrels de cadascuna.
(Aquest text és la introducció d'una pràctica de la UOC que acabe d'entregar. El treball consistia en dissenyar una unitat didàctica per sensibilitzar els i les alumnes d'un institut de secundària envers la necessitat de veure la interculturalitat com una oportunitat per enriquir la nostra societat i no com un problema)
M'agrada molt el teu blog. Fa molt que el llegisc i m'emocione amb les teus escrits sobre l'escola. I encara que moltes he vegades he estat a punt de deixar-te algun comentari, mai ho havia fet. Ja saps, la feina, els xiquets ... massa coses per a a més dedicar-li també temps a internet. Jo no soc mestra, soc mare, ja m'agradaria a mi, ja tindre un mestre com tu a l'escola dels meus fills.
(et vaig saludar a Otos, no sé si t'enrecordes de mi, i vaig deixar escrit aquesta croniqueta)
Ciao
Gràcies per les paraules. Sempre fa goig escoltar coses així. En tot cas, sóc un mestre més que tracta de fer que els xiquets i les xiquetes riguen i s'ho passen bé a l'escola (i si aprenen alguna cosa, doncs millor!) Tot un plaer. Per cert, ja havia llegit la crònica de Ca les Senyoretes. Molt senzilleta i "apanyà".
Didac
Didac