AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
A força de nits m'estimo la vida i d'ella en vaig fent la millor amiga, a cop de veritats, a cop de mentides, un poc em fa mal, un poc em fascina.
A força de nits invento les albes que cada matí desvetllen la plana, i espero el seu crit que em digui "és ara", per ser al seu costat si serveixo encara.
I mentre, aprenc el preu d'un anhel, l'espasme del plor, l'alfabet del crit, i així faig del temps el meu aliat que cada segon m'acosta al demà.
A força de nits envejo el nou dia, malgrat els botxins de raons i de vides. No oblideu cap nom: caldrà fer memòria per no repetir el pas d'una història.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
tienes tus lares, en Henares
el pensiment es anar fent,
el pensament va a l'Orient
Quan tothom viurà d'amor (Raymond Levesque)
Quan tothom viurà d'amor
no hi haurà mai més misèria,
els soldats seran trobadors
però potser no ho podrem veure.
Del llarg camí d'haver viscut
d'haver somiat, d'haver lluitat,
d'haver estimat, d'haver perdut
ens n'ha quedat un gest amarg.
La història sempre ha estat així
i perquè arribi un temps d'amor
cal que la mort faci el seu joc.
De què ens serveix, doncs, saber tant?
La vida és un camí de sang
calia ser-hi i caminar
passant la rella pel vell camp
solquem la terra del demà.
Gràcies, sota el mar...
Quan tothom viurà d'amor ....
A força de nits
m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent
la millor amiga,
a cop de veritats,
a cop de mentides,
un poc em fa mal,
un poc em fascina.
A força de nits
invento les albes
que cada matí
desvetllen la plana,
i espero el seu crit
que em digui "és ara",
per ser al seu costat
si serveixo encara.
I mentre, aprenc
el preu d'un anhel,
l'espasme del plor,
l'alfabet del crit,
i així faig del temps
el meu aliat
que cada segon
m'acosta al demà.
A força de nits
envejo el nou dia,
malgrat els botxins
de raons i de vides.
No oblideu cap nom:
caldrà fer memòria
per no repetir
el pas d'una història.
http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=MNNdxc7pOj4
http://www.trovadores.net/nc.php?NM=1621
http://www.trovadores.net/ca.php?NM=9&LL=Q