S'han començat a publicar ja les ponències del tema 4, "Procés d'independència". La primera ponència, a càrrec de Joan Costa i Font, tracta de la necessitat econòmica d'una equiparació a l'alça. La segona, publicada dilluns i elaborada per Josep Pinyol, porta per títol "Independència i crisi econòmica. Estat aliè i estat propi".
Avui, a més, l'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista és notícia de manera indirecta perquè un dels seus ponents, l'exconseller Agustí Bassols, és l'impulsor de l'Associació Sobirania i Justícia, que es presenta avui a Barcelona. Podeu llegir una entrevista a Bassols al digital Directe.
Exel.lent disseció de la situació de penúria econòmica i competencial que pateix Catalunya, arrel de la seva relació de subordinació a l´Estat espanyol . El que veig molt difícil són dues coses: 1- que aquesta visió de la realitat arribi a la gran part de la societat catalana que no està "polititzada" i que sembla viure al marge de tot això, com si no li afectés al seu dia a dia; 2- que els empresaris, les grans empreses i grups financers de capital català superin la "dependència psicològica" amb Espanya, la por a predre-hi quelcom pel cami encara que sigui per un futur millor i a superar els vincles que han creat amb els "poders espanyols.
Suggerent treball aquest d'en Joan Costa. Molt interessant el concepte "d'equiparació a l'alça" amb altres estats estats europeus de similar dimensió.
I força il·lustratius els tres entrebancs que ens trobem per assolir aquesta equiparació a l'alça: - inèrcies psicològiques, o por al canvi - inèrcies polítiques per superar la fallida social (manca d'unitat en la defensa dels nostres interessos) i la fallida política, és a dir, la manca de meritocràcia en l'elecció de les elits catalanes - inèrcies estructurals, l'espanyolització d'alguns dirigents socials i econòmics
I el procés pot ser per exemple: una declaració unilateral seguida d'una convocatòria de referèndum en un molt curt termini de temps.
Totalment d'acord i cada cop som més que ho veiem així. Ens calen líders valents.
"Els costos de la dependència son molt més elevats que els de la independència"
I força il·lustratius els tres entrebancs que ens trobem per assolir aquesta equiparació a l'alça:
- inèrcies psicològiques, o por al canvi
- inèrcies polítiques per superar la fallida social (manca d'unitat en la defensa dels nostres interessos) i la fallida política, és a dir, la manca de meritocràcia en l'elecció de les elits catalanes
- inèrcies estructurals, l'espanyolització d'alguns dirigents socials i econòmics
I el procés pot ser per exemple: una declaració unilateral seguida d'una convocatòria de referèndum en un molt curt termini de temps.
Totalment d'acord i cada cop som més que ho veiem així. Ens calen líders valents.