Fa un parell d'anys Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) tenia la militància blocaire més activa del país. Segons el directori de Poliblocs, els republicans eren dels més nombrosos a la blocosfera, només superats pel PSC. Els blocs de CiU eren pocs i, per a més inri, s'actualitzaven menys sovint. La blocosfera socialista era nombrosa, però passiva, massa encarcarada. En canvi, els republicans disposaven dels blocaires més actius, frescos i sorollosos. D'un temps ençà, però, això ha fet un gir copernicà. Els blocs de la militància d'ERC s'han acomodat, s'han allunyat del pols polític diari i els que no han acabat en el cibercementiri de la blocosfera acumulen teranyines virtuals. Els blocs de CiU ja són més, i els nacionalistes han superat els independentistes en agitació, discurs, recursos i ciberactivisme polític. Desorientació, excés d'institucionalització i pèrdua d'interès pel front blocaire. Això és el que ha experimentat la blocosfera republicana.
Una visita al directori oficial de blocs de militants del partit demostra la magnitud de la seva tragèdia. Hi ha blocs que no s'actualitzen des de fa mesos, la majoria corresponents als càrrecs institucionals més importants d'ERC. L'oficialisme i la manca de sorpresa són la tònica habitual. Només algunes excepcions destaquen per damunt de l'apatia, l'esgotament i la passivitat. Són, per exemple, l'alcalde de Flix, el senador Pere Muñoz [bloc]; l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco [bloc]; el diputat al Parlament Pere Aragonès [bloc]; la portaveu parlamentària Anna Simó [bloc]; el regidor de Torelló Jordi Casals [bloc] o el de Viladecavalls Lluís Soler [bloc], que almenys s'excusa quan té un pic de feina i desatén el seu diari personal. Dels càrrecs institucionals de màxim nivell, l'únic que autènticament és un polític 2.0 és el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach [bloc]. El president del partit, Joan Puigcercós [bloc], ha reprès l'activitat, però el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira [bloc], manté un ritme gasiu d'actualització mensual. Hi ha altres blocaires republicans que mantenen actualitzacions regulars, però es van apagant lentament mentre guanyen presència a la blocosfera precisament els simpatitzants del sector crític a l'entorn de Reagrupament. Per exemple: Jordi Surinyach escriu Som un estat d'ànim; Jordi Castells, Per això marxo d'Esquerra; Manel Bargalló, Carta de comiat als companys d'Esquerra; Pere Vilarrasa, La Rut Carandell se'n va d'Esquerra; i Josep Perera, Carandell també abandona ERC.
[Els propers apunts tractaran sobre les blocosferes d'altres partits catalans. Els interessats en política 2.0 llegiu en Xavier Peytibí: La jornada 2.0 dels partits catalans]
Una visita al directori oficial de blocs de militants del partit demostra la magnitud de la seva tragèdia. Hi ha blocs que no s'actualitzen des de fa mesos, la majoria corresponents als càrrecs institucionals més importants d'ERC. L'oficialisme i la manca de sorpresa són la tònica habitual. Només algunes excepcions destaquen per damunt de l'apatia, l'esgotament i la passivitat. Són, per exemple, l'alcalde de Flix, el senador Pere Muñoz [bloc]; l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco [bloc]; el diputat al Parlament Pere Aragonès [bloc]; la portaveu parlamentària Anna Simó [bloc]; el regidor de Torelló Jordi Casals [bloc] o el de Viladecavalls Lluís Soler [bloc], que almenys s'excusa quan té un pic de feina i desatén el seu diari personal. Dels càrrecs institucionals de màxim nivell, l'únic que autènticament és un polític 2.0 és el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach [bloc]. El president del partit, Joan Puigcercós [bloc], ha reprès l'activitat, però el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira [bloc], manté un ritme gasiu d'actualització mensual. Hi ha altres blocaires republicans que mantenen actualitzacions regulars, però es van apagant lentament mentre guanyen presència a la blocosfera precisament els simpatitzants del sector crític a l'entorn de Reagrupament. Per exemple: Jordi Surinyach escriu Som un estat d'ànim; Jordi Castells, Per això marxo d'Esquerra; Manel Bargalló, Carta de comiat als companys d'Esquerra; Pere Vilarrasa, La Rut Carandell se'n va d'Esquerra; i Josep Perera, Carandell també abandona ERC.
[Els propers apunts tractaran sobre les blocosferes d'altres partits catalans. Els interessats en política 2.0 llegiu en Xavier Peytibí: La jornada 2.0 dels partits catalans]
És cert que el llarguíssim debat intern (i a vegades no tant intern) ha desgastat la militància, i això es veu reflectit als blocs. Però jo crec que ara la militància i, en conseqüència, la blocosfera d'Esquerra, es troba en un moment d'acumulació de forces. Potser el nostre error ha estat que, sense adonar-nos-en, el debat intern va substituir el combat polític. Cal esmenar aquest error. Superat el debat, cal reempendre el combat.
També dius que esteu fent estructures d'estat, correcte... si no fos que les estrucures que esteu fent són d'Estat espanyol, no català. Les lleis que has citat les podria fer qualsevol partit regionalista a qualsevol autonomia espanyola. Ón és el grau de qualitat diferencial independentista que se suposa havia d'aportar Esquerra?. Per no allargar-me, ja que esmentes la llei de Consultes Populars, em podries aclarir on veus l'estructura d'estat a una llei que exclou els temes bàsics i que, per més escarni, ha de demanar permis a Madrid?...
Justament, aquest 14% ha aconseguit que s'aprovi una llei de consultes populars. I tothom tenim clar que la llei de consultes s'emmarca dins la legalitat vigent (Estatut d'autonomia i Constitució
espanyola) i que l'estat espanyol ha d'autoritzar les consultes. Vaja, que
l'estat també hauria d'autoritzar la Consulta en majuscules, ja ens entenem.
Doncs deixa'm ser optimista. Jo crec que aquesta llei sí que servirà, i molt. Fixa't que a diferència del
"plan Ibarretxe", a Catalunya la Consulta -en majúscules- es podrà
plantejar a partir d'una llei que atorga la iniciativa la ciutadania.
Per tant, no serà el President d'un govern qui vol fer la Consulta sinó
la ciutadania qui la reclama. La negativa del govern espanyol de torn
davant de l'autorització d'un referèndum o d'acceptar els resultats
d'alguna consulta (amb o sense autorització) provocarà un xoc de legitimitats democràtiques, és a
dir, una confrontació democràtica de Catalunya amb l'Estat. I si tenim en compte que el procés estatutari ha estat un fracàs, i que el debat del
finançament no es preveu que tingui un final millor, és l'estat
espanyol qui està empenyent a Catalunya, al poble de Catalunya, cap a la confrontació democràtica.
Per cert, saps on vaig fer el comentari: al feisbuc. Més clar, impossible.
La opinió es fa als blocs, quan es tenen coses a dir.
En fi, com tot en aquesta vida, és una qüestió de sentit comú.
1- és difícil defensar l'actuació política de la cúpula del partit. Què es pot escriure sense quedar malament?
2- és millor no ficar-se amb els de la candidatura independentista d'en Carretero, no sigui cas que acabem anant-hi.
3- si les coses van maldades a ERC i es perden bous i esquelles, millor no identificar-se amb cap sector...si perillen càrrecs, llistes i sous; millor no opinar i a veurel'es venir.
En el cas de CiU és el moment de "fer-se veure"; per això tanta gent movent la cua. Hi ha una percepció - que jo no veig- que amb la Casa Gran tornarà la primavera (el poder i tot el que comporta). Modestament penso, però, que si aquest poder ha de ser la sociovergència o amb la crossa del PP, qualsevol militant verament nacionalista hauria de patir un procés d'estroncament de la verbalitat blocaire. No sé res, però.