Ara ma casa ja no té 3 pisos. De viure en una habitació de 60 metres quadrats diàfans i terrassa, he passat a compartir un pis deu metres quadrats més gran. Això pot semblar una inconveniència, però en realitat viure en un bloc de pisos és molt més divertit. Sense anar més lluny, a Emili li ha caigut al damunt el càrrec de president d'escala. I això em converteix, si mal no vaig errada, en la primera dama. Arribar i moldre.En arribar a casa m'he posat els meus pantalons casolans preferits: uns pantalos comprats al Primark pagats amb dos lliures després d'esquivar les dures crítiques a l'estampat per part de les meues xiques de Londres. Tenen quadres escocesos de color rosa, rematats amb un ribet de color verd pistatxo que conjunta a parts iguals amb els quadres escocesos roses i el meu sentit de l'estètica.
Fa deu minuts, empastifada d'alvocat i i ceba, decidisc baixar el fem i el reciclatge. Acompanyant els pantalons d'inspiració celta porte la samarreta de Nunca mais -la que té unes taques de lleixiu en forma de costa da morte (una metàfora)-.Les parets de l'escala s'esquitxen amb el "xap-xap" de les xancles a mesura que baixe les escales; em dringuen les claus de casa que porte penjant del coll com un esquellot. I baixe l'últim tram d'escales -a l'estil de Scarlett O'Hara- en el moment de màxima retenció d'espera de l'ascensor. El xap-xap s'atura mentre les mirades es desvien cap a l'origen de l'olor de ceba. Tal imatge només es pot definir amb un adjectiu: Glamour.
Petons
T'he visualitzat i t'he escoltat a la perfecció. Xe que bona!
Primark està siguent la meua perdició estos dies... També llibreries, tendes de discos i de roba, però lo de Primark veus tanta cosa i tan barata que no et pots aguantar, i jo no vull pensar el que vaig a tindre que pagar per sobrepés de l'esquipatge a l'aeroport, però he fet càlculs i ja vaig, a ull i bàscula sense posar-ho tot, per les tres xifres... Acollonaeta estic.