En vaig parlar fa un mes i mig amb més distància que interès, però els anuncis a doble pàgina de Nueva Rumasa continuen apareixent als diaris i ahir em van sorprendre amb un bodegón de algunos de los productos de la división alimentación que, ho confesso, m'està obligant a repetir-me mil i una vegades "no, no, no disposo de 50.000 euros per invertir".
Es nota que els de Nueva Rumasa m'han estudiat molt a fons. Saben que la meva participació podria ser decisiva per a la bona marxa del grup empresarial i han decidit temptar-me setmana rere setmana amb propostes cada cop més temptadores.
Una pàgina meravellosa
La d'ahir era difícilment superable i m'ha fet passar una nit molt dolenta. O molt bona, depèn de com es miri. El cas és que no he pogut deixar de pensar en aquella pàgina plena de queviures i en un parell d'ocasions, trasbalsat pels meus pensaments contradictoris, per la suor freda que em recorria l'esquena i pels batecs accelerats del meu cor, m'he aixecat per agafar el diari i contemplar una de les pàgines més meravelloses que recordo en molt de temps.
Xocolata, molta xocolata
Queviures de tota mena, sí, però sobretot xocolata, molta xocolata. En forma de batuts, galetes, bombons i torrons. Xocolata amb maduixa, amb taronja i nata, amb cireres i licor. Xocolata de totes les mides i colors desplegada per una pàgina de quasi dos pams per fer-me entendre el que em perdria, el que em perdré, si no emeto els pagarés corporatius que calen per participar en una inversió tan rentable i segura com la que proposa Nueva Rumasa.
Tot el plaer del món
A la foto també hi surten flams, iogurts, ous, patates, formatges, llet i patés. Orxata, tomata, llet, olives, mató, caramels i molts queviures més. Però ells saben molt bé que a mi em perd la xocolata i per això n'han col·locat estratègicament per tota la pàgina. Tota la xocolata del món al meu abast. El màxim plaer que puc imaginar-me a canvi de només 50.000 euros.
Emissió de pagarés
Tot i que la Inés em diu que no, que ara no ens ho podem permetre i, ben mirat, podria accedir a tanta o més xocolata sense embolicar-me en cap emissió de pagarés, jo dubto que fos capaç d'aproximar-me a un desplegament tan esplèndid, tan ben dissenyat, de rajoles, galetes, bombons i torrons. I batuts i iogurts, sense oblidar-me del mousse! Ara mateix estic fet un embolic, però em sembla que si ella no vol participar-hi ho faré pel meu compte. Només necessito un petit préstec del banc. Espero que sigui el moment oportú.
És per pensar-s'ho, eh, Bea! És que som uns golafres-llaminers, Pujals!